Àlvar d’Orriols i Lletget, nascut a Barcelona l’1 de gener de 1984 i mort a Baiona (País Basc) el 18 de novembre de 1976, ha estat un poeta, dramaturg i músic, entre moltes altres disciplines artístiques, històric de la ciutat, especialment per la seva promoció del teatre popular. Des de fa uns anys, un grup d’amics i familiars d’Orriols s’han posat en marxa per aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona, en mans de Jaume Collboni, homenatgi el dramaturg i col·loqui una placa a la seva casa natal, al bell mig del passeig de Gràcia. Per fer-ho, aquest col·lectiu s’ha posat en contacte amb tots els grups municipals del consistori per fer-los arribar la seva petició. De fet, segons expliquen, ara fa un any, es va presentar en comissió de l’Ajuntament una proposta-prec del grup municipal de Junts que es va aprovar per majoria, però que encara no s’ha fet efectiva.

Des del col·lectiu d’amics i familiars d’Orriols, on també s’hi han afegit entitats d’exiliats, represaliats i víctimes del franquisme -ja que el dramaturg barceloní es va veure obligat a fugir de Catalunya amb l’arribada del dictador Francisco Franco al poder-, consideren que és important homenatjar Àlvar Orriols per tota la feina que va fer “pel teatre i la música del nostre país”: “Va ser considerat per la gran majoria de la premsa d’aquella època [anys vint i trenta] com l’impulsor del teatre popular i de masses i fou un gran dramaturg, músic, il·lustrador, poeta… Va ser com un personatge del renaixement però amb el segle XX, ja que es dedicava a realitzar diverses disciplines artístiques amb una gran qualitat i perfeccionisme”, apunten des del col·lectiu a través d’un comunicat.

Caricatura d’Àlvar d’Orriols / Credit Commons

Una vida dedicada a l’art

Nascut al passeig de Gràcia de Barcelona l’any 1894, Àlvar d’Orriols va exercir altres disciplines artístiques i culturals com ara la música, el dibuix i l’escultura. Atret per la literatura, molt aviat va publicar els seus primers treballs en revistes i diaris de Barcelona. I, alhora, de ben jove ja va debutar en el teatre. Entre les seves obres cal ressaltar l’adaptació i traducció al castellà del clàssic El ferrer de tall, de Frederic Soler «Pitarra», al qual va posar música Enric Morera. També, la traducció al català de Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand; i de Yerma i La casa de Bernarda Alba, de Lorca, així com dues obres originals: L’hostal del mar i La guerra sens homes, entre moltes altres.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Josep a maig 23, 2024 | 10:09
    Josep maig 23, 2024 | 10:09
    Si va morir abans de neixer... ho té malament l'home...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa