El traspàs de l’antic cinema Comèdia es tancava el passat 5 de maig. L’operació es formalitzava mesos després de l’anunci a so de bombo i platerets de l’aterratge del Museu Thyssen a la capital catalana, que s’ubicarà en aquest cèntric edifici centenari del quadrat d’or. La previsió és que el nou equipament obri les portes de cara al 2027, quan hauran conclòs les profundes obres de reforma que pretén dur a terme el nou propietari de l’immoble, el fons inversor Stoneweg. Les primeres informacions apuntaven a un preu de compra al voltant dels 75 milions d’euros, una inversió que s’elevaria fins a superar els 100 milions si tenim en compte la rehabilitació i adequació de les instal·lacions. Dintre d’aquest pressupost d’alta volada, però, els responsables hauran de reservar una partida per retirar de la teulada d’amiant que s’estén per bona part del sostre del vell cinema.
L’existència d’aquesta coberta de fibrociment de prop de 600 metres quadrats havia passat fins ara desapercebuda, donat que es troba encaixada entre edificis més alts destinats principalment a allotjaments turístics i oficines. La façana principal que s’eleva uns metres per sobre d’aquest sostre tampoc facilitava la seva visibilitat des del carrer. Per poder albirar-la, cal enfilar-se a algun d’aquests blocs més elevats o bé utilitzar imatges aèries. De fet, una consulta a través del visor L’ull del temps de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) permet veure aquestes planxes d’uralita en tota la seva dimensió i situar-ne la instal·lació abans dels anys setanta, de manera que han esgotat amb escreix la seva vida útil, que és d’entre 30 i 40 anys. Com que la remodelació de l’immoble que s’està plantejant seria “integral“, en paraules dels mateixos responsables, tot fa pensar que s’aprofitarà l’avinentesa per substituir la teulada d’amiant. Sobretot si tenim en compte la implicació de l’Ajuntament en la iniciativa, “acompanyant la inversió i el projecte, facilitant l’aterratge i l’acord“, tal com va assegurar l’alcalde Jaume Collboni en l’acte de presentació celebrat el desembre al Saló de Cent.
Els nous propietaris apunten a preguntes del TOT Barcelona que la compra s’ha formalitzat fa molt poc i que encara és aviat per concretar detalls sobre calendaris o actuacions específiques. Sí que precisen que en aquests moments està en marxa la fase d’anàlisi tècnica i definició del projecte global d’intervenció, que definirà el full de ruta que permetrà arribar al 2027 amb tots els treballs necessaris enllestits. Cal recordar que les obres de rehabilitació van a càrrec dels estudis alemanys Casper Mueller Kneer Architects i dels catalans OUA Group, encapçalats per l’arquitecte Jordi Artigas, membre del Comitè Assessor d’Infraestructures de Collboni. La firma catalana té entre mans un altre gran projecte també a la Dreta de l’Eixample com és la reforma de l’antiga redacció d’El Periódico, que precisament s’ha vist esquitxada per la mala praxi flagrant dels operaris amb la coberta de fibrociment de la que va ser seu del diari fins al 2021.
En la mateixa línia que la propietat es pronuncien des del consistori barceloní. Fonts municipals consultades per aquest mitjà apunten que estan en aquests moments treballant amb els equips tècnics de la propietat en la definició del projecte i el seu encaix urbanístic. Les mateixes veus confirmen, però, que no hi ha obert cap expedient de disciplina urbanística pel que fa a aquesta coberta d’amiant, com també passava en el cas de la redacció d’El Periódico.
Sis naus portuàries per a l’economia blava
La retirada de la uralita del Comèdia és un dels casos més rellevants que tindran lloc coincidint amb la segona part del mandat de Collboni. Ara bé, hi ha altres cobertes amb una importància destacada per les seves dimensions o localització que també haurien de substituir-se o almenys iniciar els tràmits per fer-ho d’aquí al 2027. Un exemple en seria la teulada de les sis naus que conformen els tinglados de Sant Bertran, al Port de Barcelona. Els treballs de rehabilitació d’aquestes antigues instal·lacions portuàries de gairebé 25.000 metres quadrats van arrencar ara fa just un any amb l’objectiu de convertir-les en la seu del Blue Tech Port, un gran hub d’empreses vinculades a l’economia blava que vol esdevenir el referent del sector al sud d’Europa. L’autoritat portuària es plantejava tenir enllestides les obres en tres anys sota una inversió de 50 milions d’euros.
Fonts del Port confirmen que el projecte de reforma dels tinglados preveu la substitució del sostre de fibrociment dels sis cossos que conformen el recinte, que s’estén per una superfície de 8.800 metres quadrats. Pel que fa a la nau que ja està en funcionament, on hi ha mitja desena d’empreses instal·lades, precisen que la presència de la uralita no afecta l’activitat que s’hi desenvolupa a l’interior, remarcant que “no hi ha contacte” amb l’amiant.
Un centenari per renovar tres recintes firals
Un altre pol on es concentren diverses cobertes de fibrociment és l’entorn de la Fira de Barcelona. Només en aquesta part de la muntanya de Montjuïc hi ha tres equipaments amb sostres d’uralita que de cara a la celebració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929 haurien de ser substituïts. El més petit d’aquests és el Palau del Vestit, que té una teulada d’uns 1.500 metres quadrats i que està ubicat al cantó Llobregat de la plaça d’Espanya, entre la Gran Via, l’avinguda de la Reina Maria Cristina i el carrer de Mèxic. En un punt intermedi quant a dimensions trobem el Palau d’Esports de Barcelona, unes instal·lacions històriques de la ciutat amb gairebé 5.000 metres quadrats d’amiant que fa dues dècades que està en desús. L’Ajuntament ha plantejat en diverses ocasions la recuperació d’aquest espai, que necessita una reforma profunda, però que podria acollir les entitats esportives que ara estan ubicades temporalment al veí Pavelló Italià, que té previst el seu enderroc.
El tercer en discòrdia i el recinte firal amb la teulada més gran és el Palau d’Alfons XIII. Aquest edifici centenari projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch té un sostre de 12.000 metres quadrats a base de plaques d’uralita. La previsió és que les instal·lacions siguin remodelades per poder acollir el nou Palau de Congressos de Barcelona, que s’estrenarà de cara al centenari l’any 2029. Amb tota probabilitat, s’aprofitaran aquestes obres per substituir la coberta.
Garatges, una antiga parròquia i jardins
Fora d’aquestes grans actuacions, Barcelona té en marxa pràcticament una trentena de processos de retirada, la majoria dels quals al districte de l’Eixample, que s’haurien de culminar en els pròxims mesos i anys. La majoria d’aquesta fan referència a garatges o tallers mecànics com el que actualment ocupa les naus de l’antiga fàbrica d’ascensors Cardellach. És el cas dels pàrquings del 114-118 del carrer d’Ali Bei, 312 del carrer de la Marina, 121-123 del carrer de Sepúlveda o 112 del carrer de Provença; i dels tallers del 123 del carrer de la Diputació i el 318 del carrer de Padilla. Una de les zones que podria patir més canvis de pell per la substitució de teulades és l’entorn de la Sagrada Família. Més enllà de l’arxiconegut pàrquing Manhattan, hi ha dos reductes més d’uralita a la batejada com a illa de les aigües i als terrenys de l’antic cinema Niza.
L’altra zona considerablement afectada és l’àmbit de l’Hospital Clínic. A banda i banda de l’equipament sanitari, hi ha dues retirades en tràmit al número 157 del carrer de Muntaner i al 174 del carrer de Còrsega. Ambdós donen a interiors d’illa on hi ha parcs verds -els jardins d’Elena Maseras i de Beatriu Pinós-Milany, respectivament- i almenys en el segon cas s’està estudiant la possibilitat que el desmantellament de la coberta serveixi per ampliar aquest espai públic, donat que els terrenys són propietat a mitges del consistori i del Centre de Recerca Biomèdica Esther Koplowitz (CEK). En una situació semblant es troba el pàrquing del número 51 del carrer de Bailèn, que dona als jardins de Jaume Perich i que ara està pendent de la resolució d’un procés d’acceptació de l’herència.
Un cas peculiar és el del número 249 del carrer de Nàpols. Aquesta uralita es troba instal·lada verticalment en una paret i forma part d’un envà pluvial de prop de 600 metres quadrats. El fibrociment dona directament al pati de l’Escola Dominiques Barcelona i la seva retirada ja ha estat planificada per al juliol del 2026, donat que els tràmits no permetien fer-ho donant aquesta temporada estival, quan el centre educatiu no té activitat. Tanmateix, el cas potser més sorprenent d’aquest llistat és el de l’antiga parròquia de Sant Isidor, al bell mig del carrer Comte d’Urgell. El temple ara en desús té un sostre d’amiant de 600 metres quadrats visible des dels pisos superiors de la Biblioteca Agustí Centelles. L’edifici propietat de l’Arquebisbat de Barcelona havia d’acollir inicialment el Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (CATI) del Clínic, però el projecte va decaure l’agost del 2024. Per ara, el futur d’aquest immoble que data del 1930 i que va ser seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa és una incògnita, tot i que diverses entitats de la zona l’han reclamat per a usos veïnals. Es dona la circumstància que a la mateixa illa hi ha diverses teulades de fibrociment que haurien d’eliminar-se abans del 2032, tal com marca la normativa europea.
