Barcelona té una xarxa de carrils bici envejable per a moltes ciutats. En els darrers anys la bicicleta ha guanyat molt terreny i, fins i tot, el cotxe ha anat perdent, en alguns casos, la seva hegemonia. El respecte als ciclistes és ara més gran que abans, no sempre té prioritat el que pot circular a més velocitat. Les bicicletes es poden moure amb més seguretat per la ciutat i, per tant, la convivència és més bona. Això, però, no vol dir que no es pugui continuar millorant. Hi ha certs punts negres a la xarxa de carrils bici que poden generar conflictes entre ciclistes i vianants. En la majoria dels casos el principal problema és que els carrils finalitzen de manera abrupta sense donar alternativa.
Un cas que reflecteix molt bé aquesta realitat és la plaça de Tetuan, situada al barri de la Dreta de l’Eixample. Els ciclistes compten amb un carril bici al llarg de tot passeig de Sant Joan, però en arribar a la plaça, de sobte, la infraestructura s’acaba i només es pot circular per la part de sorra que voreja la plataforma on es troba el monument al Doctor Robert. Allà, però, no només hi ha ciclistes, també hi ha vianants, gossos i nens jugant. Una barreja que, a certes hores del dia, pot fer que la circulació sigui, com a mínim, complicada.
L’avinguda Meridiana
En aquest sentit, també és destacable el cas de l’avinguda Meridiana. Des del seu inici al carrer de Pujades, just al tram que hi ha a prop del parc de la Ciutadella, hi ha un carril bici bidireccional. Quan el ciclista arriba a l’altura del carrer de Palència —barri de Navas—, aquest s’acaba. És cert que aquí el motiu és que la Meridiana encara està en obres i està pendent acabar la totalitat del carril bici, però mentre abans hi havia l’alternativa d’anar per un carril que es trobava a la vorera, ara l’única és desviar-se pel carrer de Múrcia i després per Gran de la Sagrera. Això suposa fer més volta, la qual cosa fa que molts ciclistes optin per continuar circulant per la vorera i posar en perill a vianants o per la calçada i, per tant, posar-se en perill entre els cotxes. Cap de les dues opcions és bona.
Un altre punt negre és a la Gran Via, just al tram que es troba a l’altura de plaça d’Universitat —barri de la Dreta de l’Eixample—. En cas de circular pel carril bici de la Gran Via i voler tombar cap a la plaça per anar direcció al Raval o la ronda de Sant Antoni, els ciclistes han de passar per dos passos vianants seguits, on és fàcil molestar a la gran quantitat de persones que els fan servir. Es troben en ple centre. Aquesta mateixa situació també es viu al tram de l’avinguda del Marquès d’Argentera que toca amb el carrer de pla de Palau —barri del Born—. Allà l’única opció torna a ser circular pel pas de vianants i després continuar per la vorera uns quants metres fins a poder creuar la calçada i agafar el carril bici que hi ha davant del Museu d’Història de Catalunya (MUHBA).
El caos és encara més gros a l’extrem de baix del passeig de Sant Joan, al tram que està a tocar de l’Arc de Triomf —Dreta de l’Eixample—. Els ciclistes que volen continuar en direcció muntanya o mar, han de passar per una mena de plataforma per la qual conflueixen vianants i ciclistes que poden venir de fins a quatre direccions diferents. Gairebé ningú té clar qui té prioritat, però tots volen ser els primers a passar.
