El Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca va tancar el 2023 amb 589 interns, la qual cosa suposa la xifra més alta dels cinc centres que té operatius l’Estat espanyol, que en total va internar 2.085 persones l’any passat. Això vol dir que tres de cada deu migrants que es tanquen en un CIE arriben a les instal·lacions de Barcelona. Al centre de la Zona Franca també es produeixen els tancaments més llargs; més d’un mes d’internament, 34 dies. Són dades que es desprenen de l’informe Internament ‘mutejat’, elaborat per Servei Jesuïta a Migrants i Migra Studium.
Més de la meitat de les persones tancades a Barcelona (336) estaven internes per estada irregular, 68 per arribar amb pastera i 58 per expulsió judicial per substituir una pena superior a un any. Ara bé, també és remarcable que sis de cada deu persones internades l’any passat a Barcelona van acabar en llibertat, sense ser expulsades; dada que serveix als activistes per exemplificar la poca utilitat que –denuncien– tenen aquests centres.
L’altra dada força significativa és que el CIE de Barcelona és l’únic que manté operatiu el mòdul de dones, després del tancament del de Madrid per obres. Hi han passat 62 dones. Una d’elles s’hi va estar sola. “Hi ha hagut episodis en què només hi ha hagut una dona al mòdul durant dies. Creiem que aquesta situació afegeix una penositat en la situació d’internament”, ha alertat l’advocat de Migra Studium, Josetxo Ordóñez, que el desembre de l’any passat ja remarcava, en declaracions al TOT Barcelona, que les instal·lacions per a dones eren “petites i claustrofòbiques” i amb només pati petit, interior.
A banda de Barcelona, l’Estat també compta amb CIE a Algesires, Las Palmas, Múrcia i València. El de Madrid està tancat per obres.
Traves per visitar els interns
Aprofitant la presentació de l’informe, algunes voluntàries que han pogut visitar les instal·lacions han criticat les condicions precàries amb què el CIE permet fer visites. De fet, aquest diari ja va explicar el desembre passat que el centre de la Zona Franca s’havia bunqueritzat, aprofitant la pandèmia.
Mesos més tard, les entitats insisteixen que res ha canviat. Cel Far, una de les voluntàries, ha exposat situacions de vulnerabilitat i ha remarcat que, fruit d’aquestes traves, alguns interns s’han quedat sense visitar. En declaracions recollides per l’ACN, l’activista apunta que, just quan s’aconseguia superar els problemes, la policia els posaven en llibertat “amb un paper a la porta del CIE i, amb una mica de sort, amb una targeta de metro”.
En el reportatge del TOT Barcelona, Migra Studium ja avisava que ara s’està obligant l’intern a fer una petició per carta al director –molts no saben l’idioma- demanant permís per ser visitat, un fet que no passava abans de la covid-19. A més, l’entitat diu que la durada màxima de la trobada és de 30 minuts.
