Barcelona va obrir-se al món amb els Jocs Olímpics i ho va fer majoritàriament en català. Segons els registres històrics de l’Enquesta de Serveis Municipals, el 1992 hi havia més ciutadans que parlaven habitualment en català (52%) que castellà (48%). En aquella època, la diferència entre les dues llengües era mínima, segons aquestes dades, però amb el canvi de segle l’escletxa entre els que diuen tenir el català com a llengua habitual i els que diuen tenir-ne el castellà no ha parat de créixer. Només el 35% dels ciutadans de Barcelona parlen ara català de forma habitual, vint punts menys que els que s’expressen principalment en castellà. El català arriba a mínims històrics després de deu anys de caiguda –sis punts menys des de 2015– i la distància entre les dues llengües és la més alta des que hi ha registres.
Les polítiques de foment del català no han acabat de tenir efecte, en part pels canvis demogràfics que ha viscut la ciutat i per l’aparició d’una nova eina comunicativa, les xarxes socials, que prioritza les llengües majoritàries. El professor de Sociolingüística Catalana de la URV i director del grup de treball EstatusCat de l’IEC, el catedràtic Miquel Àngel Pradilla, hi veu una combinació de tots dos factors. “El marc actual és universal, la globalització ha provocat moviments poblacionals arreu i les llengües minoritzades se’n veuen perjudicades”, resumeix l’expert en conversa amb el Tot Barcelona.
La distància entre les dues llengües es dispara a partir dels anys 2000 a Barcelona i el català només viu un repunt molt petit entre el 2010 i el 2017. No hi ha una causa exacta que expliqui aquest petit parèntesi, si bé Pradilla aposta pels canvis de població. En aquests set anys, els ciutadans que ja fa deu anys que resideixen a la ciutat creixen un 7% i els que només en fa cinc baixen un 3%. És a dir, la població nouvinguda s’estabilitza, un aspecte clau per a la llengua. “En àmbits urbans, el mimetisme amb el català és escàs, però la gent va entrant i, a mesura que passa el temps, va acollint competències; primer l’entén i després el pot parlar”, concreta.
L’analista recorda que “ha entrat a viure molta gent que porta el castellà a la maleta i això incrementa la diferència”. “Pot ser –matisa– que hi hagi els mateixos catalanoparlants, però baixa la xifra percentualment”. Ara bé, Pradilla avisa que no només podem quedar-nos en una anàlisi purament demogràfica. “El moviment poblacional, per ell mateix, genera dificultats, però el problema el tenim en la gestió del multilingüisme. No tenim les eines que té un estat per poder regular i incorporar millor el català i les que tenim no s’utilitzen bé”, ressalta el sociolingüista.
Un cas pràctic el trobem amb la restauració de Barcelona. La meitat dels cambrers no el parlen i un 25% tampoc l’entén, segons dades de l’Ajuntament recollides el 2024. “Si mirem la llei del codi de consum, aquest 25% no ha passat un filtre legal, haurien d’entendre’l. Una altra cosa és que et responguin en un altre idioma, però catalanoparlant ha de tenir garantit el dret de parlar-lo”, argumenta Pradilla, que també demana responsabilitat a la població. “A Barcelona, dos catalanoparlants poden parlar habitualment en castellà perfectament. No podem basar la solució estrictament en el vessant institucional”, remarca.
El problema afegit de les xarxes socials
El segon gran vèrtex, que no només afecta Barcelona sinó el conjunt del país, és internet. L’expert situa tres grans etapes històriques: la “galàxia Gutenberg”, amb l’arribada dels llibres i altres facetes culturals; la “galàxia Marconi”, que hi incorpora la producció audiovisual; i la societat xarxa, amb l’aparició de les xarxes socials. “El català té un bon posicionament al món de la cultura, té una producció audiovisual de proximitat potent, però és anecdòtic a les xarxes”, explica. En aquest sentit, l’expert matisa que la llengua catalana ha sabut moure’s a internet, adaptant gran part de les publicacions i pàgines web, però que no ha trobat espai en el món dels creadors de continguts.
El català, en aquest nou món digital, és el jove pastor que lluita contra Goliat. “És important que hi hagi esforços extraordinaris, perquè, en converses cara a cara tens diferents llengües, però al món digital només trobes les que són hegemòniques”, concreta. És en aquest sentit que s’entén la nova figura de la comissionada del català que ha creat Jaume Collboni, a petició d’ERC, que comanda la periodista Marta Salicrú. “Se li ha girat feina”, fa broma Pradilla. En la seva primera intervenció pública, Salicrú va avançar que treballa en la creació d’una nova fàbrica de continguts digitals en català i que Barcelona té intenció d’incloure la llengua catalana com a àmbit temàtic en les subvencions municipals.
El coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, Josep Maria Recasens, diu que aquest nomenament ha d’accelerar el pla d’acció de 68 mesures que va aprovar l’Ajuntament el 2023. “Es va aprovar, però fins a l’estiu no s’havia mogut res. Ara hi ha una persona específica per a fomentar el català a la ciutat; les primeres converses són positives i ara cal aterrar-les i anar avançant”, concreta l’activista per la llengua en conversa amb aquest diari. Recasens confia que Barcelona formi part de la Xarxa Implica’t, que ha impulsat Plataforma per sensibilitzar els ajuntaments catalans. “El de Barcelona no pot quedar-ne al marge, és la capital del país i li correspon un paper capdavanter”, detalla.
L’activista fixa les mirades en la nova comissionada, a qui demanen que reubiqui a Barcelona la fira del videojoc en català SAGA, que ara s’està fent a l’Hospitalet de Llobregat, per “donar-li un impuls més gran”. En aquest sentit, el pacte de pressupostos de Jaume Collboni amb ERC especifica que l’Ajuntament “s’implicarà en la seva promoció i organització” i hi “col·laborarà amb 90.000 euros”. A escassos dos anys de les eleccions municipals, Recasens demana “responsabilitat” a tot l’equip de govern i l’oposició perquè “no facin una batalla electoral” amb el català. Serà l’única manera, diu, de “revertir” les males dades que encadena la llengua del país a la capital.
