La casa natal de l’últim alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvadó, se salvarà de l’enderroc. La finca ubicada en el número 82 del carrer dels Pescadors, al cor del barri de la Barceloneta, no anirà a terra finalment i s’integrarà com a part del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de la zona. Ocuparà les instal·lacions de l’antiga clínica Barceloneta i els tres edificis adjacents, entre els quals la caseta on va néixer el polític, batlle de la ciutat des del 16 de juliol del 1937 i fins a l’entrada triomfal de les tropes franquistes per l’avinguda Diagonal el 26 de gener del 1939. Així ho indica el projecte de construcció de l’equipament, que ha sortit a licitació aquesta setmana i que contempla un pressupost d’obres de més de 9 milions d’euros, que se sumen als vuit que ja va invertir l’Ajuntament de Barcelona per comprar els terrenys l’abril del 2024. La previsió és que els treballs arrenquin durant el 2027 i s’allarguin fins a finals del 2029. Més enllà de preservar l’immoble, el planejament preveu la col·locació d’una placa commemorativa com la que ja hi havia des del 1997, on s’indiqui que allà va néixer Salvadó, conegut a la Barceloneta amb el sobrenom de Lari.
Segons la informació facilitada pel Departament de Salut de la Generalitat, es conservaran les façanes de les tres casetes ubicades entre els números 82 i 86, incorporant-les al projecte arquitectònic. Per justificar aquesta preservació es basen en un informe favorable del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, que indica que caldrà restaurar aquesta pell exterior dels edificis, respectant els materials originals, els cromatismes i tècniques. El mateix document assenyala que s’haurà d’eliminar la remunta afegida amb posterioritat, ja que no té cap mena d’interès patrimonial ni arquitectònic, i dona llum verda a la construcció d’una nova remunta d’un pis que mantingui el mateix sostre que la planta principal, que és de 213,21 metres quadrats. En aquest sentit, la bona integració de les finques i d’aquests afegits és un dels criteris que es valoraran en el concurs públic que acabarà amb l’adjudicació dels treballs.
El nou equipament comptarà amb una superfície total de 3.300 metres quadrats, fet que suposa triplicar l’espai del qual disposa l’actual CAP, ubicat als baixos de l’Hospital del Mar. La major part del sostre estarà ubicat a l’antiga clínica, que té planta baixa i sis pisos superiors, mentre que les casetes són de planta baixa més dos pisos. Els estudis sobre l’estructura realitzats pel despatx d’arquitectes Ninkasi 78 indiquen que l’edifici principal presenta un molt mal estat de conservació i amb algunes deficiències estructurals com aluminosi i humitats, de manera que s’haurà de dur a terme una rehabilitació integral per poder destinar-lo a usos sanitaris. Pel que fa a les finques, no s’han observat patologies estructurals greus, però sí que hi ha certes deficiències puntuals associades també a humitats i a una falta generalitzada de manteniment que caldrà esmenar, sobretot a les façanes i la coberta. Amb tot, les instal·lacions han de permetre doblar l’actual nombre de consultes del centre fins a arribar a la trentena, configurant noves àrees d’atenció no programada i per a activitats comunitàries, sales de tractament i extraccions i zones per al personal, l’administració i magatzems.
Una victòria a l’espera del nou nom
La notícia de la preservació de la façana de la casa natal de Salvadó ha agafat per sorpresa a la societat civil. Una de les persones que més ha reivindicat la importància de la figura de l’últim alcalde republicà ha estat l’historiador andreuenc Pau Vinyes, autor del llibre Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes (2017). El llibre repassa la trajectòria d’un personatge encara força desconegut per a molts barcelonins partint des de la seva infància en aquesta casa del carrer dels Pescadors. Hi va viure amb la seva mare, les seves germanes petites i una tieta de 75 anys invident després de la tràgica mort del seu pare i dels seus quatre germans grans el 31 de gener del 1911 durant el greu temporal de la Candelera. En un reportatge publicat al TOT Barcelona el passat maig, Vinyes reclamava la conservació de la finca i la recol·locació de la placa per començar a saldar el deute històric amb el polític. “És una gran notícia, una victòria. Sembla que algú ha posat una mica de seny”, assenyala l’historiador en una conversa amb aquest mitjà després de conèixer els detalls de licitació del nou CAP.
Vinyes considera que el més important era que quedés constància del pas de Salvadó per aquest immoble, preservant la façana i dignificant la placa que hi havia fins ara i que té en custòdia el consistori. Sobre la possibilitat de batejar el nou equipament amb el nom del batlle, tal com proposaven des del grup municipal d’ERC, l’historiador no ho veuria amb mal ulls. Però considera que potser hi ha altres formes més adients d’homenatjar la figura del polític, tenint en compte que no va tenir cap vinculació amb el camp de la medicina. Fonts del Departament de Salut consultades per aquest mitjà apunten en aquest sentit que el projecte està encara en un punt molt inicial amb la licitació i que encara no s’ha decidit quin nom portarà el CAP, de manera que no es descarta aquesta possibilitat, però tampoc es referma. Des de l’Ajuntament es limiten a dir que va ser la Generalitat la que es va comprometre en el seu moment a deixar definida la denominació en el projecte.
L’alternativa amb més superfície que “millorava el servei”
La licitació, però, no ha suposat una bona notícia per a tothom. Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta consideren que el projecte de fa una dècada que pretenia habilitar el nou CAP al parc de la Barceloneta, entre l’escola Alexandre Galí i el passeig Marítim, permetia disposar de més metres quadrats, encabir tots els serveis sanitaris que necessita el barri i millorar la relació amb els especialistes de l’Hospital del Mar. “Tant els professionals d’un lloc com de l’altre i la ciutadania apostàvem per aquesta opció tant per l’operativitat com per la qualitat del servei”, asseguren, tot precisant que també hauria ajudat a dignificar una zona verda actualment força degradada i convertida en un cau d’incivisme. A la ubicació de l’antiga clínica, proposaven construir-hi pisos tutelats per a gent gran, una altra de les grans reivindicacions de la zona. Recorden que el planejament inicial per a les instal·lacions sanitàries comptava amb el vistiplau de l’actual consellera de Salut, Olga Pané. Aleshores feia les funcions de gerent del Parc de Salut Mar, i alerten que serveis com els de Rehabilitació o de Ginecologia, que han estat derivats a la Vila Olímpica, podrien no tenir espai en el nou equipament.
Sobre la preservació de la casa natal de Salvadó, des de l’entitat apunten que la façana no és ben bé l’original i lamenten que les autoritats ara s’hagin posat les piles amb els reconeixements al batlle. “Ningú es recordava d’ell fa uns anys fora del barri i ara resulta que les casetes són patrimoni històric? L’últim alcalde republicà ha de tenir un reconeixement com cal que doni valor a la seva figura i no una placa morta de fàstic com hi havia fins ara”, etziben. També consideren que s’ha perdut l’oportunitat de transformar l’entorn de l’Hospital del Mar en un hub de l’ensenyament sanitari amb el trasllat de l’Institut d’FP Sanitària de l’Hospital del Mar, actualment ubicat a l’estació de França. De fet, té els dies comptats per les obres que s’estan duent a terme a la infraestructura ferroviària. Cal recordar que, mentre no s’estreni el nou CAP, del barri Salut preveu ampliar l’actual amb una estructura modular ubicada en un solar annex amb els quals es guanyaran 230 metres quadrats per poder afegir quatre noves consultes.
