Més d’un terç dels barcelonins viu al límit de l’exclusió social. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de l’informe FOESSA 2024 que Càritas ha presentat aquest dimecres. En concret, l’estudi -fet a partir d’entrevistes a 602 llars i 1.519 persones- determina que quatre de cada deu persones viuen en una situació d’integració precària, és a dir, en un context inestable pel que fa a àmbits com l’habitatge, la feina o la salut. D’aquesta anàlisi també es conclou que prop del 17% de la població de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió social, una xifra que equival a més de 450.000 persones. La precarietat afecta sobretot la població estrangera, un col·lectiu que té una taxa el doble d’alta que la dels ciutadans del país.
Amb aquest estudi, Càritas situa l’habitatge com el “principal factor de desigualtat” a casa nostra, on el 26,% de la població pateix dificultats relacionades amb aquest àmbit. Això suposa que 225.000 llars i més de 730.000 persones es troben en aquesta situació. A més, un 13,5% dels ciutadans de la diòcesi barcelonina viuen en context d’amuntegament greu. En aquest sentit, l’informe alerta que s’està consolidant “un model de societat a la corda fluixa”, amb només un 45,4% de la població en una situació d’integració “plena”, i que “la recuperació econòmica no arriba a tothom”. “Més del 15% de la població cau en pobresa severa després d’assumir la despesa de l’habitatge. La diferència entre viure de lloguer o en propietat és un factor decisiu a l’hora de determinar si et trobes en risc de caure en una situació d’exclusió social”, ha detallat en la roda de premsa celebrada aquest dimecres Amèlia de Juan, cap de l’Àrea Social, Anàlisi i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona. Per aquest motiu, la responsable de l’Àrea Social de Càritas.
De Juan ha advertit que són moltes les persones que es veuen obligades a compartir habitatge per poder fer front a les despeses del lloguer i ha posat èmfasi en aquelles situacions en les quals es produeix un amuntegament greu de persones. “En 9 de cada 10 llars on les persones es troben amuntegades viuen infants o adolescents. Un infant que viu en aquestes condicions difícilment té els seus drets garantits”, ha subratllat. En aquesta línia, l’estudi adverteix que el lloguer s’ha convertit en una “trampa de pobresa” perquè el percentatge de persones en risc de pobresa que viuen en règim de lloguer gairebé triplica les que viuen en règim de propietat. Mentre el 8,2% de les persones que viuen règim de propietat es troben en risc de pobresa, en el cas del lloguer la xifra s’eleva fins al 22,3%.
Quan treballar ja no és una garantia
Una de les conclusions més preocupants que deixa aquesta anàlisi és que la precarietat “s’ha convertit en la nova normalitat” a la diòcesi de Barcelona i que l’ocupació està perdent la “capacitat protectora”. Això implica que el 57,5% de les persones que es troben en una situació d’exclusió social viuen en llars encapçalades per algú que treballa. La situació és més difícil per a persones migrants i joves, que tenen taxes d’atur més elevades. “Treballar ja no salva de l’exclusió”, ha remarcat de Juan, que considera que estalviar s’està convertint en una “missió impossible” per a moltes famílies.
