Crit d’alerta de Càritas per la cronificació de la vulnerabilitat a Barcelona. L’entitat assegura que no pot augmentar l’atenció a les persones en risc d’exclusió social tant a la capital catalana com a l’àrea metropolitana perquè ha “tocat sostre”. Així ho ha apuntat aquest dijous el seu director, Eduard Sala, en la roda de premsa de presentació de la Memòria del 2023, que entre els seus resultats destaca que s’ha pogut atendre durant el darrer any més de 44.500 persones, unes xifres similars a les de l’exercici anterior.
“No podem créixer més. Si no podem presentar números més alts és perquè no podem. Per arribar a més gent, necessitem més recursos. Nosaltres ja hem venut tot el peix“, ha lamentat Sala, que ha remarcat que l’entitat treballa a la seva màxima capacitat. En aquest sentit, la crisi de l’habitatge ha tingut un clar impacte en l’acció de Càritas, que ha vist com -per primer cop en els seus 80 anys de trajectòria- la meitat de les famílies ateses estan rellogant habitacions de manera fraudulenta. “7 de cada 10 de les persones que estem acompanyant necessiten un dels 2.000 habitatges que tenim. Necessitaríem pràcticament 70.000 places per cobrir totes les demandes”, ha insistit.
El director de l’entitat també ha reconegut que s’ha detectat un descens en el percentatge de persones, empreses o fundacions que col·laboren amb Càritas, un escenari que atribueix al relleu generacional i la percepció de bonança que hi ha entre la ciutadania. “Nosaltres som anticíclics. La gent es va bolcar amb nosaltres amb la crisi del 2008 i després amb la covid. En els moments com l’actual que hi ha una percepció més bona de la situació, baixen els donatius”, ha explicat Sala, tot indicant que aquesta falta de fons implica gestionar moltíssimes peticions d’ajuda a les quals no es pot donar resposta.
Consensos més enllà del color polític
Tant Sala com el president de Càritas i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, han aprofitat la presentació de la memòria per fer una crida a la classe política perquè busquin “consensos més enllà de les legislatures” i posin el bé comú al centre en comptes de les polítiques de partit. “Les administracions s’han de posar d’acord d’una vegada per totes. Per fer polítiques socials cal una mirada llarga independentment del color polític i la vida de la gent no pot esperar“, ha reclamat el director de l’entitat, que considera que si la situació actual de la vulnerabilitat a la capital catalana es pot comparar amb el Titanic, almenys s’ha d’aconseguir tenir les màximes barques disponibles per salvar el naufragi.
Per la seva banda, Omella ha apel·lat a l’esperit dels Jocs Olímpics del 1992 per treballar plegats amb visió de futur. “Barcelona va treballar aleshores conjuntament per erradicar aquesta pobresa, pensant en un món diferent i en un futur millor. Confiem ara en aquestes entitats que somien en garantir un habitatge i un lloc de feina. En el Titanic que és aquesta societat, tenir aquesta barca social és una solució”, ha assenyalat.
