Els vianants que hagin passejat en les darreres setmanes per l’entrada dels jardins del Palau de Pedralbes hauran comprovat que bona part de la vorera està precintada. Unes tanques barren el pas a la zona de gespa, on s’acumula una quantitat important de sorra distribuïda en grans pilons. Enmig d’aquestes muntanyes s’alcen camuflats entre envans de suro un conjunt de sis monòlits, dels quals només és visible en aquests moments la part superior de les estructures. Aquesta és la mesura que s’ha adoptat per tal de protegir aquestes peces, obra del reconegut artista Lluís Lleó, mentre es duen a terme les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica de la capital catalana.
Els treballs municipals van iniciar-se a mitjans del passat mes d’agost en diferents punts de la ciutat amb l’objectiu de millorar el sistema de reg amb aigua freàtica, augmentant d’aquesta manera en 21 hectàrees les zones verdes barcelonines regades mitjançant aquesta xarxa. Tot plegat, hauria de servir per reduir el consum d’aigua potable per al reg en prop de 115.000 m³ anuals. En el cas de l’avinguda Diagonal, les tasques preveuen la construcció d’una canonada per sota d’aquesta artèria, des del Palau Reial fins a la Zona Universitària. Aquesta intervenció permetrà abastir el consum d’aquesta zona verda a través del dipòsit ubicat en aquest extrem de la Diagonal i també s’aprofitarà l’actuació per connectar a la xarxa d’aigua freàtica les fonts ornamentals del Palau Reial, tot segregant les fonts de beure per dotar-les d’un sistema d’aigua potable independent.
De Park Avenue a Barcelona
Les obres han portat de retruc el blindatge d’aquests grans monòlits, que el mateix autor va definir com a “pintures sobre pedra”, ja que els blocs de roca arenosa esculpits en forma de llenç tenen franges de color tant en l’anvers com en el revers. Batejada amb el nom de Morpho’s Nest in a Cadmium House, aquest conjunt va néixer l’any 2017 a l’estudi que Lleó té a l’Empordà i abans de recalar a la Diagonal un any després de la seva creació van formar part d’una exposició que va tenir lloc la Park Avenue de Nova York.
El conveni amb l’Ajuntament de Barcelona contemplava la cessió d’aquests monòlits -que mesuren gairebé quatre metres d’alçada i pesen uns 3.000 quilos cadascun– durant quatre anys, que s’han acabat prorrogant almenys dos més. En aquest temps, el consistori s’ha encarregat de la conservació i el manteniment de les peces, tres de les quals són propietat del mateix artista i tres més de la Col·lecció Banc Sabadell.
La joia rosa del passeig de Gràcia
L’obra de Lleó forma part de nombroses col·leccions internacionals, com la del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), la Morgan Library (Nova York), el Nagoya Art Museum (Japó), el Pérez Art Museum (Miami), la Col·lecció ‘la Caixa’ d’Art Contemporani i la Col·lecció Banc Sabadell, entre d’altres, així com col·lecciones particulars.
A Barcelona, més enllà dels monòlits de la Diagonal, l’artista té una altra obra a l’espai públic: una escultura de pedra de tres metres d’alçada i vuit tones de pes culminada amb una pintura rosa llampant que es va instal·lar el passat mes de juny a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal per commemorar els 200 anys d’història del primer. Està previst que la peça -anomenada com a Pink Barcino– estigui davant del Palau Robert fins al gener, però, com en el cas dels monòlits, aquest termini es podria allargar durant més temps.
