Carquinyolis de Sant Quintí, sobrassada de Menorca, ratafia de l’Ermità i caixes antigues de les galetes Birba són alguns dels productes exposats a l’aparador de Queviures Múrria, situat al número 85 del carrer de Roger de Llúria. També s’hi poden veure antics cartells de vins d’Alella, de les Bodegues J. Robert Malvasia o de l’Anís del Mono de Badalona, fet pel mateix Ramon Casas. Tots ells són prova del llarg temps de vida d’aquest establiment originari del 1898, de la mateixa manera que ho són les fustes, els calaixos i les vidrieries modernistes del seu interior. “El rellotge de la paret té 125 anys. Cada setmana li he de donar 12 voltes perquè funcioni”, explica al TOT Barcelona el responsable de Queviures Múrria, Joan Múrria, qui és la tercera generació que està al capdavant d’aquesta botiga del barri de la Dreta de l’Eixample.
Tot això és el que ha fet que durant molt de temps Queviures Múrria hagi estat una atracció turística més de la ciutat per a tots aquells que volien fer un viatge al passat limitant-se a observar i fer fotografies. Fa uns dies Múrria va dir prou i va penjar a l’entrada un cartell en anglès amb el missatge: Visit just looking (inside), 5 euros x person, thank you—Visitar per dins per només mirar, 5 euros per persona, gràcies”— amb l’objectiu d’aturar les riuades de turistes. Ho ha aconseguit. “Des de llavors no ha entrat ningú. Diversos turistes han fet com 100 fotos des del carrer, però ja està”, assegura assegut en una de les taules del restaurant que hi ha l’interior de l’establiment i que va obrir el passat mes de desembre.
Un reclam turístic
Per tal d’entendre millor la resposta de Múrria és convenient fer un altre viatge a un passat. Tal com recorda, des de fa molts anys els turistes entraven amb freqüència a l’establiment sense demanar permís ni saludar i, en moltes ocasions, sense compra res. El que sí que feien era “remenar-ho tot”, molestar els clients que estaven menjant i el personal que estava treballant i fer fotos a tots ells sense preguntar si els importava, com si fossin els figurants d’un attrezzo modernista. “He penjat el cartell perquè hi ha clients que se’m van queixar i perquè tinc el privilegi de fer el que vull perquè estic a casa meva. Quan fa anys que estàs en un lloc, pots opinar i decidir i et quedes ben tranquil”, assenyala.
Els orígens d’aquest espai històric es remunten al 1898, quan va néixer amb el nom de Colmado Puríssima perquè al costat ja es trobava la Basílica Puríssima Concepció. El 1943 el va comprar el pare de Múrria i el va portar fins que va morir d’un infart el 1968, moment a partir del qual se’n va fer càrrec ell. Des de llavors, no ha deixat de treballar durant 54 anys per convertir aquest espai de Barcelona en un lloc millor. Ara té 73 anys i veu lluny el moment de jubilar-se. “Em jubilaré quan em mori. M’agrada el que faig”, assenyala.
Les dècades que Múrria ha passat en aquest punt de la Dreta de l’Eixample l’han fet, d’alguna manera, testimoni d’alguns canvis socials importants. Un d’ells és la irrupció dels pisos turístics al barri i el consegüent soroll suposen. També ha presenciat com amb els anys el tipus de clients ha anat evolucionant. Afirma que mentre als setanta la majoria pertanyia a la burgesia catalana, amb els anys ha guanyat una major diversitat. Ara no només venen els fills i nets dels clients dels setanta, també persones de classes més populars que poden accedir als seus productes. “Ara hi ha gent de tota mena”, subratlla.
El secret per resistir
En aquest punt de la conversa és impossible no preguntar-se com l’establiment ha aguantat tants anys al centre de Barcelona, a pocs metres d’una de les grans obres d’Antoni Gaudí: la Pedrera. A part de tenir el local de propietat, la qual cosa li ha permès esquivar les pressions immobiliàries, Múrria diu que el secret per resistir durant tants anys és tenir un tracte personal amb el client. “És molt de tu a tu, molt directe, aquí existeix el binomi client i professional”. Una altra particularitat clau és ser haver-se diferenciat de la resta de comerços especialitzant-se en la gastronomia d’alta qualitat. Els seus productes estrella ajuden a fer-se una idea de com és aquesta gastronomia: formatges exclusius, caviar del mar Caspi, sobrassada de Menorca exclusiva o conserves del restaurant Alkimia, del xef estrella Michelin Jordi Vilà, que alhora és el xef del restaurant de Queviures Múrria. “Amb tot això, ens va de primera”, celebra.
Tot el que Múrria ha aconseguit al llarg de les dècades, probablement, no hauria estat possible sense la gratitud dels seus clients, totes les persones que l’han animat a seguir. “És el millor que he viscut entre aquestes parets”, subratlla. La mateixa sort, però, no la tenen molts comerços tradicionals de Barcelona, que es veuen obligats a abaixar les persianes per sempre per la pujada dels preus dels lloguers dels locals o per manca de relleu generacional. Tampoc els ajuda a subsistir, recalca Múrria, que sigui més econòmic comprar en grans superfícies que en aquesta mena de comerços. “La qüestió principal és que els clients no compren. Ens donen copets a l’esquena mentre ens diuen que és molt maco el que fem i que no poden plegar. Però necessitem que comprin”, insisteix sobre una realitat que li fa presagiar un mal pronòstic sobre el futur del comerç tradicional. “Acabarà desapareixent. Ja està”, lamenta.
