Barcelona ha viscut un augment de població. Segons les darreres xifres publicades per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona va arribar l’1 d’agost del 2023 als 1,7 milions d’empadronats. Es tracta de la primera vegada que arriba a aquesta xifra des del 1990, quan va assolir-ne 1.707.286. Pel que fa al creixement per barris, cal destacar que on ha crescut més la població és al cor de Barcelona: el Gòtic —districte de Ciutat Vella—. Compta amb un total de 27.249 empadronats, dels quals 2.789 són veïns nous. Això suposa un creixement de l’11,4%.
A aquest barri el segueix un que està en ple procés de transformació: la Marina del Prat Vermell, amb un 10,1% —Sants-Montjuïc—. El segueixen el del Bon Pastor, amb un 9,3% —Sant Andreu—; el del Besòs i el Maresme, amb un 8,9% —Sant Martí—; i Porta, amb un 8,2% —Nou Barris—. En aquest sentit, cal destacar que, excepte el Gòtic, tots aquests barris estan allunyats del centre i són populars. En valors absoluts, el Gòtic també està al capdavant de la llista, però la resta de la llista s’altera una mica. En segona posició se situa el barri de Sants —2.537 veïns nous— i després el del Besòs i el Maresme —2.481—, Porta —2.367— i el Fort Pienc —1.766—.
1/4 són estrangers
Sobre el perfil dels nous veïns de Barcelona, la meitat tenen entre 25 i 39 anys —un 49,4% del total— i aproximadament un 85% són estrangers. En aquest sentit, es produeix un fet insòlit: les persones de nacionalitat estrangera representen, per primera vegada, més d’una quarta part de la població barcelonina. Totes elles sumen, un total de 427.119 persones, un 25,1% del total.
Pel que fa a les nacionalitats, la més popular després de l’espanyola, continua sent la italiana —49.371 empadronats—. Aquesta tendència ha anat creixent en els darrers anys. Concretament, des del 2016, s’ha duplicat el nombre d’habitants d’origen italià, ja que fa vuit anys n’hi havia 26.993. La segona comunitat més gran és la colombiana, a la qual segueixen la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
