El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, espera que la ciutat es pugui dotar de 500 noves càmeres de videovigilància en les “mesos vinents”, i ha anunciat que la intenció de l’Ajuntament de la capital catalana és instal·lar-les en punts conflictius de la ciutat i també en eixos comercials. Així ho ha assegurat en un diàleg amb Barcelona Oberta per parlar de la seguretat a la ciutat, on Batlle ha recordat que abans d’instal·lar tots aquests dispositius cal disposar de l’autorització de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància (CCDVC), que presideix la presidència del TSJC.
Batlle ha remarcat que el consistori està “insistint” per disposar de l’autorització del CCDVC per instal·lar més dispositius de videovigilància, i espera que els pròxims mesos ja es compti amb l’instrument. Un cop es compti amb l’autorització aquesta afectarà un primer paquet del total de 500 càmeres noves que el consistori vol instal·lar durant aquest mandat i que podrien anar, en part, en nuclis comercials. “Necessitem més càmeres, és clar”, ha manifestat Batlle en resposta a la petició de Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta.
Jené ha reclamat més càmeres en eixos comercials i major presència policial uniformada als carrers, perquè “creiem que s’ha d’augmentar la presència policial a la ciutat i les càmeres de videovigilància per dissuadir els furts i fer créixer la seguretat”. El tinent de seguretat de l’Ajuntament ha remarcat que en el mandat anterior ja es van tenir converses amb l’Associació d’Amics del passeig de Gràcia, que ja disposa de càmeres, i en el mandat actual s’està mantenint diàleg amb els nuclis comercials per instal·lar-les quan es compti amb l’autorització pertinent.
Niça té més videovigilància que Barcelona
Jené ha recordat que una ciutat com Niça, que té uns 300.000 habitants, té mil càmeres de seguretat al carrer, mentre que Londres “més d’un milió”. Per això considera insuficients les 163 de Barcelona quan conviuen més de milió i mig de persones. La legislació estableix que aquestes cambres de seguretat no han de permetre el reconeixement facial i que l’ús ha d’estar regulat per la Comissió que presideix el TSJC. A més, s’obliga a reportar informes anuals sobre la conveniència de la videovigilància a les ciutats per renovar el permís.
Barcelona aspira a “més seguretat”
Durant l’acte, Albert Batlle ha manifestat que Barcelona aspira “a la seguretat més gran”, però, tot i això, ha volgut subratllar que no existeix una “gran delinqüència” i que el que hi ha són “petits furts i multireincidents”. A més, ha destacat que la col·laboració dels cossos policials i les mesures judicials, amb més jutjats contra la reincidència, han de provocar un “un punt d’inflexió” per posar fre a aquest tipus de delinqüència. “El món econòmic vol seguretat per atraure inversors”, ha dit Batlle, que ha defensat que s’està en el “bon camí” per poder revertir la delinqüència a la ciutat.
