El darrer mapa de rendes de Barcelona no ha deixat gaires sorpreses, amb una radiografia similar a la d’altres anys. I hi ha una part d’aquesta radiografia que crida especialment l’atenció. La renda al districte de Sarrià–Sant Gervasi, de 35.062 euros, duplica la mitjana de Barcelona, d’uns 23.000 euros. La xifra del districte més ric és molt superior a la dels més desafavorits, Ciutat Vella (16.838 euros) i Nou Barris (16.872 euros). Una situació que es replica en l’anàlisi per barris: el més ric, les Tres Torres (41.430 euros), també és a Sarrià-Sant Gervasi, i el que té la renda mitjana més baixa, Ciutat Meridiana (11.789 euros), és a Nou Barris.
Però l’àrea -secció censal- amb pitjor renda és al Besòs. Sant Martí no surt al mapa de barris pobres, però suma un dels cinc barris amb menys ingressos. És el districte més desigual de Barcelona amb una frontera clara, la Diagonal, que divideix dues realitats oposades. La Vila Olímpica apareix entre els sis barris amb rendes altes de la ciutat, mentre que el Besòs n’apareix entre els cinc més pobres. Els 44.141 euros de mitjana que guanya cada any un veí de la Vila Olímpica és un 41% més que la mitjana de la ciutat. En canvi, els 14.545 del Besòs i el Maresme representa un 63% menys que un ciutadà mitjà de Barcelona.
Les diferències es veuen a banda i banda de Diagonal. La zona baixa del districte, que agrupa el litoral des de les Torres Mapfre fins al centre comercial de Diagonal Mar, tot el Front Marítim i el barri del Poblenou, tenen rendes per sobre de la mitjana. El Poblenou és l’únic barri del litoral de Sant Martí que s’hi apropa, amb 24.000 euros. Diagonal Mar i el Front Marítim, amb rendes de 26.064 euros, estan un 13% per sobre. En canvi, la resta de barris estan per sota de la mitjana de la ciutat. El Clot, el Camp de l’Arpa i Provençals del Poblenou tenen rendes un 10% per sota de la global. Més avall, però encara per sobre de la Diagonal, Sant Martí de Provençals té ingressos un 15% inferiors a la mitjana, i a la Verneda i la Pau, barris pròxims al Besòs, aquests són un 22% més baixos.
Dues realitats paral·leles
Sant Martí té barris amb ingressos alts, però poc poblats. I barris de pocs recursos bastant poblats. Aquest fet explica que no aparegui a la llista de districtes rics. “Els resultats de Vila Olímpica tenen un impacte menor a Sant Martí que altres casos -el Raval a Ciutat Vella, per exemple- perquè els seus residents suposen un percentatge molt menor del districte”, resumeix l’estudi de l’Ajuntament. L’antropòleg urbà José Mansilla veu l’inici del canvi en la reurbanització posterior als Jocs Olímpics de Barcelona ’92. “La diferència entre rambla de Prim i la Diagonal mar és d’un nivell impressionant, i si no es nota més és perquè a Diagonal Mar es va optar per fer una mena de ciutat-jardí amb poca edificació. Si s’hagués construït al nivell de Tres Torres, per exemple, la diferència s’hauria eixamplat més”, resumeix.
L’antropòleg insisteix que si Diagonal Mar o altres zones de la Vila Olímpica tinguessin 25.000 habitants més “la diferència encara es notaria més”. En tot cas, “malgrat que l’impacte no sigui tan gran, és igualment evident”. “La diferència entre dalt i baix de la Diagonal a Sant Martí es pot comparar, en altres contextos, a la distància entre Europa i Àfrica”, sentència. L’índex Gini, que mesura el conjunt de desigualtat a la ciutat, posa dades a aquesta impressió. Conforme més pròxim a 1 sigui el coeficient, més desigual és la regió. L’índex a Sant Martí és de 0,11. La mateixa xifra que Ciutat Vella, un punt més que les Corts i Nou Barris i sis més que Gràcia, el districte menys desigual.
Doble desigualtat, de renda i urbanística
Mansilla veu “complicat” capgirar aquestes diferències, en part, per com s’ha planificat urbanísticament un conjunt de barris que en el seu dia es van fer pràcticament de zero. “Tot l’habitatge de Vila Olímpica es va vendre al mercat lliure per eixugar el deute de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92”, remarca. Aquesta realitat es repeteix, amb matisos, al Front Marítim i a Diagonal Mar. El professor assenyala aquesta planificació urbanística com el “pecat original”. “Es van fer barris per a rics, gairebé. Per no crear un efecte tan desigual, s’hauria d’haver considerat una barreja de classes que no es va fer”, insisteix. Un indicador d’aquesta realitat és el preu de l’habitatge.
Prenent com a referència les dades de l’últim any sencer, el 2024, per sota de la Diagonal els preus de lloguer arriben als 1.300 euros mensuals a tots els barris. I a la Vila Olímpica la mitjana arriba als 1.600 euros. El Besòs i el Maresme, en canvi, va registrar una mitjana de 850 euros. La resta de barris oscil·len entre els 1.000 i el 1.100, amb l’excepció de Provençals del Poblenou, que supera per ben poc el miler. Amb la compravenda d’habitatges les diferències són similars. Un pis a Diagonal Mar -el dotzè barri més car de l’Estat- és tres vegades més car que al Besòs i dos més que a Provençals.
Mansilla vincula aquesta realitat residencial amb les desigualtats expressades en l’informe sobre la renda de l’Ajuntament. Amb l’arribada dels Jocs, detalla, la zona del litoral canvia el paradigma urbanístic que hi havia amb la trama Cerdà i deixa enrere el que es coneix com a “ciutat consolidada”. “Agafes una fotografia aèria de Barcelona i veus que no queden espais buits: se cercava un equilibri entre habitatges, zones verdes compartides i equipaments. Això era típic de Barcelona i els primers governs socialistes ho intenten mantenir, però canvia als anys 2000, perquè canvia la mirada política i també la societat catalana”, resumeix l’antropòleg.
La diferència entre barris a Sant Martí és “doblement evident”, assenyala l’expert. Els nivells de renda desiguals se sumen a un urbanisme molt diferent. “Hi ha una doble desigualtat, de renda i urbanista” insisteix. “Els veïns del Besòs no tenen l’espai verd que tenen els de Diagonal Mar amb els parcs nous, ni un gran centre comercial ni l’accés a la platja”, acaba sentenciant. Una realitat que l’expert basa en l’historial urbanístic de la zona i que s’acaba traspassant al carrer, assegura Mansilla. “Els que estan per sobre de la Diagonal senten que la zona de baix no els pertany a ells, malgrat formar part del mateix districte i estar-hi tan a prop”.
