Va haver-hi un temps en el qual el simple gest de fer un petó enmig del carrer a la persona que s’estimava tenia conseqüències. No parlem de tots els petons, sinó dels que es feien persones del mateix gènere o persones que, des del punt de vista de la societat franquista, sortien de la norma. Aquests fets no són encara història. A la Barcelona d’avui es continuen donant agressions LGTBI-fòbiques, però el panorama ha millorat molt i, en gran part, és gràcies a totes les persones que han lluitat pels drets LGTBI.
El principi d’aquest canvi va començar al centre de Barcelona el 26 de juny del 1977, quan es va celebrar la primera manifestació del Dia de l’Orgull LGTBI de tot l’Estat. El context no era fàcil. Només feia dos anys que el dictador franquista Francisco Franco havia mort al llit i encara estava vigent la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que castigava les conductes considerades homosexuals i que sortien de la norma. El col·lectiu LGTBI, però, volia avançar en drets i llibertats de la mateixa manera que feia el resta de la societat. Uns dies abans, el 20 de juny del 1977, la població de tot l’Estat va sortir a votar en les primeres eleccions democràtiques. El 28 de juny era el moment que les persones LGTBI sortissin juntes al carrer i sortissin de l’armari. Així ho va explicar fa anys a eldiario.es un dels fundadors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Eliseu Picó. “Havíem d’aconseguir llibertat en el moment que el resta de la població aconseguís llibertat”, va recordar.
La Rambla: l’escenari escollit
Aquestes ganes de llibertat es van materialitzar en la manifestació, on es va demanar la derogació de la Llei de Perillositat Social. L’escenari va ser la principal artèria de Barcelona: la Rambla, i les protagonistes persones que feia massa anys que vivien la seva sexualitat en la clandestinitat o que patien amb força les conseqüències de la llei de perillositat. És per això que una quantitat important de persones trans, algunes de les més castigades per la llei, van encapçalar la protesta.
Els manifestants van sortir de la plaça del Teatre de la Rambla i van pujar Rambla amunt amb pancartes que deien: “Fora a la Llei de Perillositat” i “Volem que ens deixin en pau”, entre altres. Tal com va explicar Picó l’any passat a betevé, la consigna de la manifestació era vestir amb roba discreta per tal d’evitar detencions. Ho van aconseguir: cap participant ni organitzador de la protesta va acabar detingut.
El que no van poder evitar va ser que la policia acabés dispersant els participants amb pilotes de goma a l’altura de la font de Canaletes. La manifestació va acabar abans del que volien, però els organitzadors ja se sentien guanyadors pel fet d’haver pogut celebrar-la i omplir la Rambla de càntics que demanaven una ciutat més lliure. Un lloc on tothom tingués un lloc. “No pensàvem que arribaríem a Canaletes, sinó que ens dispersarien més aviat”, va reconèixer Picó i va afegir: “Però ho havíem fet, havíem caminat tota la Rambla amunt”.
