El Parlament Europeu tancarà la legislatura fent un important pas a nivell mediambiental. Els grups de l’Eurocambra votaran en la darrera sessió plenària que se celebrarà del 22 al 25 d’abril un enduriment de la normativa actual sobre la qualitat de l’aire. Aquesta modificació del reglament no només estableix uns estàndards més restrictius pel que fa a diversos contaminants sinó que també pretén garantir un monitoratge més efectiu i representatiu de la pol·lució i un major control del compliment dels límits legals. Si no hi ha imprevistos, la directiva hauria de tirar endavant després de l’acord segellat amb el Consell Europeu el passat mes de febrer, deixant d’aquesta manera un nou marc legal més estricte a les portes d’unes eleccions europees que podrien canviar els equilibris de l’alta cambra decantant-la cap a la dreta.
A poc més d’una setmana de la més que probable aprovació de la normativa, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha organitzat aquest divendres un debat on s’ha presentat el contingut del text que refrendaran els grups a Estrasburg, que marcarà nous valors límit de cara a l’any 2035 per a les partícules (PM2.5, PM10), el NO2 (diòxid de nitrogen), el SO2 (diòxid de sofre) i l’O3 (ozó). L’acte ha comptat amb la participació de l’eurodiputat socialista i ponent de la proposició, Javi López, que ha estat acompanyat a la tarima de la regidora de Salut de l’Ajuntament, Marta Villanueva, i de l’activista climàtica i cofundadora de Fridays for Future Barcelona, Maria Serra.
Evitar la polarització davant l’auge de l’extrema dreta
En la seva intervenció inicial, López ha remarcat la importància de l’aprovació d’aquesta directiva, que permet revisar els estàndards per a diversos contaminants després de prop de dues dècades sense fer-ho, però ha reconegut que els nous límits estan encara molt lluny dels valors que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a òptims, que se situen gairebé a la meitat. “Hem de ser capaços de ser més exigents amb la nostra qualitat de l’aire. Aquests serà un procés d’una dècada i s’hauran de fer moltes coses i fer-les més ràpid”, ha insistit, tot indicant que hi haurà una primera fiscalització de les actuacions impulsades a les diferents ciutats l’any 2030.
L’eurodiputat també s’ha referit a la polarització que generen normatives com aquesta en un context amb discursos cada cop més extremistes i ha fet una crida a no polititzar qüestions de salut pública com la qualitat de l’aire. “Al Parlament Europeu hem vist com l’auge de l’extrema dreta ha modificat l’agenda dels populars, que s’han despenjat de diversos acords. Les previsions indiquen que podrien obtenir prop de 180 escons del total de 705 a les eleccions i que podrien ser la primera força de la cambra, però no és tan fàcil canviar lleis europees. No només val amb una majoria”, ha remarcat.
En una línia semblant s’ha pronunciat Serra, que ha assegurat que aquest és un any d’eleccions “climàtiques” perquè està en joc quin és el full de ruta que seguirà Europa en els pròxims cinc anys. “No podem deixar un Parlament Europeu que cregui que el canvi climàtic no afecta la salut de les persones. Això és una cosa de mínims i s’han de buscar els mínims comuns múltiples amb diferents partits fora de les esquerres”, ha apuntat l’activista, tot posant èmfasi, més que en la política en si, en com aquesta s’aplica al territori per evitar que generi disfuncions.
Pacificació, millor transport i electrificació
Per la seva banda, Villanueva ha reivindicat que Barcelona va en el bon camí pel que fa a la reducció de la contaminació i la millora de la qualitat de l’aire, malgrat els revessos judicials que han patit mesures com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) o la Superilla i les advertències europees per superar els màxims establerts en la majoria de barris de la ciutat. “Les resistències sempre hi són, però la transició verda ha d’acompanyar garantint drets i evitant que es puguin generar més desigualtats”, ha assenyalat, en referència a les múltiples crítiques i la polèmica suscitada per ambdós projectes.
La regidora barcelonina ha admès que poder complir amb els nous llindars que marcarà la directiva europea serà tot un repte i ha desgranat quines són les polítiques que estudia reforçar el consistori per poder assolir aquestes xifres. “Hem de continuar apostat per la pacificació, l’electrificació del parc de vehicles i per configurar una xarxa de transport sostenible que millori la connectivitat amb la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”, ha detallat, tot indicant que l’executiu ja està treballant en la descarbonització d’edificis, l’ampliació de la xarxa de metro o la renovació de la flota de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Una primera votació molt ajustada
Cal recordar que la directiva que arribarà al plenari aquest mes d’abril va protagonitzar el passat setembre una de les votacions de pes més disputades dels últims temps al Parlament Europeu. La proposta es va aprovar amb 363 vots a favor, 226 en contra i 46 abstencions, comptant amb la negativa dels representants del PP, que es van alinear amb Vox i els sectors més conservadors dels estats membres per provar de dinamitar sense èxit la proposició.
2 
