Ampli consens a l’Ajuntament de Barcelona perquè les llars d’infants privades que ho vulguin puguin passar a la xarxa d’escoles públiques. La comissió de drets socials de l’Ajuntament ha aprovat inicialment aquest dimarts una normativa que ho faria possible. L’aval dels Comuns, ERC i el PSC i l’abstenció de Junts han permès que la regulació superi el primer tràmit i ara s’obre un nou període en què els grups han de pactar el text final que saltarà al Ple. La nova norma planteja el canvi de propietat només d’aquells centres privats que ho demanin. En aquests moments, n’hi ha dos, l’escola Sol Solet i l’Àgora, totes dues a l’Eixample, que han fet públic la seva voluntat d’adherir-se a la xarxa pública d’escoles bressol.
El regidor d’Educació, Lluís Rabell, ha admès que hi ha poques places públiques. “Cal trobar els mitjans i els camins per anar eixamplant-ne la xarxa, amb la construcció pròpia i també incorporant altres maneres”, ha remarcat. El socialista s’ha mostrat favorable a la normativa, que han presentat i defensat els Comuns, però ha deixat clar que el tràmit no serà imminent. “Siguem conscients que, engegant ara la maquinària, trigarem uns quants mesos a tenir la regulació”, ha apuntat, fixant la hipotètica aprovació definitiva a la tardor. Rabell ha matisat, en tot cas, que la normativa no solucionarà per si sola el problema de les bressol i ha demanat trobar-hi més alternatives.
El regidor dels Comuns, Pau Gonzàlez, ha defensat la proposta argumentant que “dues de cada tres escoles es plantegen tancar a curt termini”. “Vivim en una ciutat molt densa i tenim problemes de places sobretot a l’Eixample i Gràcia”, ha defensat el regidor. Els Comuns van treballar en aquesta normativa el mandat passat i insisteixen que tenen tots els informes necessaris per tirar-la endavant. Les escoles partidàries de l’adhesió -dues d’elles amb representació a la comissió d’aquest dimarts- confien que aquest cop sigui la definitiva, però han recordat, a la sortida de la comissió, que han vist “moltes vegades” diferents administracions arxivar en un calaix iniciatives com aquesta.
Amb l’aprovació inicial de la regulació s’obren dies de negociacions entre els grups abans de portar-la al Ple. La regidora ‘juntaire’ Neus Munté s’hi ha mostrat partidària, recordant que altres municipis, com l’Hospitalet de Llobregat, ja tenen una normativa de l’estil. En tot cas, ha avisat que cal “intensificar” el diàleg amb el sector durant el període de negociacions que ara s’obre. “Ens consta que aquest treball que s’ha fet és millorable”, ha remarcat.
ERC s’ha mostrat menys bel·ligerant, argumentant que cal “treure places [públiques] de sotes les pedres”. La regidora Rosa Suriñach ha argumentat que amb la construcció de nous centres “no arribarem a la demanda” que hi ha actualment i ha plantejat trobar “solucions variades”. El PP i Vox se n’han desmarcat, acusant els Comuns i el govern de voler ensorrar l’escola privada.
Quines condicions plantegen
L’esborrany de la normativa, al qual ha tingut accés el Tot Barcelona, exigeix al Govern estudiar les propostes d’integració que arribin a Sant Jaume -que hauran de sortir de les direccions dels centres i previ avís a les famílies- en un període màxim de sis mesos. Amb el canvi a la xarxa pública es mantindrien els mestres amb contractes indefinits i que disposen de les titulacions exigides per l’Ajuntament a les seves escoles bressol. El mateix text esmenta que en aquells casos que no es compleixin els requisits “s’han de resoldre amb anterioritat a l’eventual acord de subrogació”.
El canvi també garanteix la continuïtat de l’alumnat inscrit en el moment que el centre presenti la sol·licitud d’adhesió a la xarxa pública i suposaria l’acceptació de les condicions municipals, que n’assumiria la gestió: l’horari, el calendari, els preus públics i la resta de condicions de funcionament del centre integrat.
