Barcelona ha netejat més de 138.000 metres quadrats de pintades al carrer durant els sis primers mesos de l’any. Es tracta d’un 30% més de superfície respecte al mateix període del 2023, amb el nou contracte de neteja de pintades i eliminació de cartells, segons ha precisat la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet. A més, s’han fet més de 57.000 actuacions, un 15% més que un any enrere, unes “xifres importants”, ha valorat Bonet. La iniciativa s’emmarca dins el Pla Endreça Barcelona i la tinenta d’alcaldia ha recalcat que “està funcionant” i la població demana “una ciutat més neta i ordenada i en això s’està treballant”, ha reblat.
El nou contracte de l’Ajuntament, que ha fet possible aquest augment de la neteja està dotat amb 16 milions d’euros per a 2024 i 2025 i s’ha reforçat més del 30% el nombre d’efectius i també inclou elements urbans com ara fonts, bancs i jardineres. Bonet ha explicat que en aquest nou contracte s’ha fixat intervenir en zones prioritàries dels deu districtes, en funció si eren llocs emblemàtics, punts bruts i àrees amb presència, i estada, de ciutadania. La metodologia ha consistit a fer una primera neteja i quatre mesos després una altra per la mateixa zona. Així, fins a l’abril es van netejar 359 carrers i a finals de juny s’havien ampliat a 380 i la tinenta d’alcaldia ho atribueix “perquè en la segona passada està molt més net” i permet incrementar les zones prioritàries. Alhora, Bonet ha remarcat que “l’esforç” d’aquesta segona vegada “aguanta tant que només es troba un 5% de zones pintades respecte a la primera passada”.
Ciutat Vella, el barri amb més actuacions
La regidora ha remarcat que Ciutat Vella ha estat el districte on més s’han concentrat els treballs (17.225). Especialment, s’han netejat les façanes de finques amb catalogació B i C de 54 carrers i es preveu arribar als 77. Sant Martí, amb 6.550, Sants-Montjuïc, amb 5.628, i Gràcia, amb 5.184, han estat els altres districtes on més grafits s’han eliminat. Per una altra part, també s’han tret pintades de 225 edificis municipals de la capital catalana i una dotzena de grans infraestructures.
