El govern municipal de Barcelona no ha volgut aclarir quina serà la seva postura respecte al futur de la comissaria de Via Laietana. El ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha confirmat que la comissaria passarà a ser un espai de memòria el pròxim juliol, però s’ha negat a reubicar la Policia Nacional, que hi té la seu central a Catalunya. Una declaració que secunda el Govern de la Generalitat. En seu parlamentària, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, va deixar “meridianament clar” que la Policia Nacional és “una policia democràtica”.
Falta per saber què pensa defensar l’executiu de Jaume Collboni, que ha descartat mullar-se tot i la insistència del regidor dels Comuns, Jordi Rabassa. “Des de l’Ajuntament treballem i entenem que el futur dels usos de l’edifici s’ha de decidir entre totes les administracions”, s’ha limitat a dir la regidora de govern Raquel Gil. “Ja sabem que s’haurà de decidir entre totes les administracions, li demanem saber quina serà la seva proposta”, ha respost, sense obtenir-ne una resposta, Rabassa.
Llarga lluita de les entitats
El compromís de resignificar la comissaria en un espai de memòria ha estat celebrat per les entitats i grups com Junts, ERC o els Comuns, que fa anys que ho demanen a l’Estat, però ha estat una victòria incompleta. Entitats i víctimes del franquisme insisteixen que cap cos policial pot desenvolupar la seva tasca en un dels edificis que més tortures es van efectuar.
La comissaria de Via Laietana és propietat del Ministeri de l’Interior, qui en té l’última paraula. En tot cas, Espadaler ha reconegut que hi ha reunions entre el govern català i espanyol per fer efectiu l’espai de memòria i també ha avançat futures trobades amb l’Ajuntament de Barcelona. La regidora Gil no ha donat més detalls d’aquestes converses en la sessió plenària d’aquest divendres.
