El seu enterrament va ser massiu. Milers de persones de Barcelona i també de Badalona. Un comiat emotiu. El difunt, un banquer. Evarist Arnús i de Ferrer, nascut a la capital catalana l’any 1820 traspassava a l’edat de 70 anys deixant un llegat potent en el món de les finances barcelonines i catalanes. El seu lema, “compra barat i ven car”, el va convertir en un gran home de negocis i membre destacat de la burgesia barcelonina del segle XIX. Però lluny d’aquest món, Evarist Artús va acabar essent un banquer estimat per tota la societat barcelonina, que va veure més enllà dels negocis per esdevenir un gran filàntrop. Al marge de la seva carrera política, monàrquic convençut que arran de la proclamació de la Primera República el 1873 va integrar-se en el treball de l’alta burgesia catalana a favor de la restauració monàrquica en la persona d’Alfons XII, Arnús va dedicar la seva vida al negoci de les finances i les obres culturals i socials de la ciutat. Per tot plegat, és considerat el banquer més important de la Barcelona del segle XIX. De fet, a Barcelona té un carrer dedicat des de l’any 1907, al districte de les Corts, a prop del Camp Nou.
Fundador de dos bancs
Net d’un notari francès i fill d’un comerciant, Evarist Arnús es va llicenciar en Dret a la UB després d’estudiar a les Escoles Pies de Sarrià. Va obrir una oficina al passatge del Rellotge de Barcelona especialitzada en inversions en borsa i a poc a poc va descobrir el negoci bancari. Però lluny d’arriscar, el seu tarannà conservador el va conduir a l’èxit en aquest negoci: la seva estratègia d’inversió era simple: un terç en propietats, un terç en accions i un terç per gastar com voldria, mai arriscant més del compte. Durant la seva vida, va fundar fins a 25 empreses, de les quals dues van ser molt importants. Va ser cofundador del Banc de Reus (1863) i es va associar amb el grup d’Antonio López i López, marquès de Comillas per obrir el Banc Hispano Colonial (1876), un banc de descompte, préstecs, dipòsits, cobraments i comptes corrents que va finançar grans infraestructures de Barcelona.
A tall d’exemple, l’any 1884 la Societat de Crèdit Mercantil (SCM), de la qual Arnús era accionista i membre de la Junta directiva, va comprar els terrenys del principal parc de la ciutat, els jardins dels Camps Elisis, on s’havia instal·lat muntanyes russes uns anys enrere. Va obtenir un benefici del 182% i va guardar un tros de terreny per fer-s’hi una casa.
Filàntrop i mecenes de la ciutat
En el camp de l’obra social, Arnús va fundar el Teatre Líric-Sala Beethoven l’any 1881, a la zona de la cantonada del carrer de Mallorca amb el passeig de Gràcia, que va acollir actuacions de l’Orfeó Català, Catalunya Nova, teatre d’Adrià Gual i artistes locals i internacionals com Enrique Granados, Isaac Albéniz i Sarasate o Sarah Bernhardt. El banquer també va ser el president de la Casa de la Caritat. A més, també va ser un dels promotors de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. A més, va participar en diversos grups i entitats culturals, com ara l’Associació d’Amics de les Belles Arts, la Societat Filharmònica de Barcelona, l’Associació de Pintors i Escultors, el Cercle del Liceu, el Foment de la Producció Espanyola o l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Una altra raó per la qual va tenir una gran estima de la societat barcelonina va ser per la seva gestió de la crisi borsària de 1888. Molts inversors havien venut les seves accions a la baixa i van acabar arruïnant-se. Aleshores, Arnús va comprar les accions que havien perdut els deutors i els va salvar de la ruïna. Aquest gest li va valer el reconeixement de la societat barcelonina i el va convertir en un personatge molt popular.
