Hi ha batalles que són col·lectives. I també n’hi ha que són dignificadores, per molt que no toquin de prop. Amb aquesta doble idea, una desena d’associacions veïnals de Sant Martí s’han unit en una coordinadora veïnal conjunta. Després d’un primer intent fracassat fa uns anys, una nova generació d’activistes han tornat a engegar, de bracets d’alguns veïns clàssics encara optimistes, un projecte que pretén “transcendir els barris”. Es tracta d’un nou lobby de pressió veïnal cap al districte, que ha programat una reunió amb la coordinadora després d’un any prometent que ho faria.
La coordinadora va reprendre’s l’any passat i va establir un programa d’actuacions prioritàries l’abril del 2024. Les entitats van lliurar el document al districte, que va comprometre’s, asseguren des de la nova coordinadora, a “estudiar i debatre’l” en diferents reunions. “Al juliol, es va dir que hi hauria reunions amb el gerent i el comissionat d’habitatge per aterrar les propostes, però no s’han fet. Hem hagut de fer una roda de premsa i alçar el to perquè ens convoquin”, apunta la portaveu de la coordinadora, Hortènsia Curell. Les entitats es reuniran finalment amb el districte la setmana vinent.
Entre les peticions, la coordinadora demana un espai de trobada anual amb els responsables de Sant Martí per tractar temes que afecten per igual a tots els barris. L’Ajuntament disposa de dos espais de connexió amb els veïns, els consells de barri i les audiències públiques, però des de la coordinadora al·leguen que es tracten problemes “més aviat individuals” i que “no són espais de participació real”. En aquest sentit, volen consolidar la trobada anual per marcar de prop el districte amb un seguit de “compromisos concrets”.
“Hi ha moltes coses que poden ser conjuntes; com es distribueixen els pressupostos és una cosa conjunta, els plans d’usos, també. Hi ha coses, com la regeneració del Besòs que no tant, però a tots ens interessa que hi hagi una solució”, respon Curell quan se li pregunta per com es traçaran les prioritats en un districte tan desigual com Sant Martí, amb barris de rendes altres com la Vila Olímpica i d’altres oposats com el Besòs i el Maresme. La impressió, insisteix, és que hi ha temàtiques “frontereres” que poden arribar a bon port “si la lluita és col·lectiva”. “Hem de transcendir el que passa a casa nostra per tenir més força”, sentència.
Què demana concretament el veïnat?
En aquest sentit, el pla d’actuacions elaborats pels anys 2024-2027, els anys que queden de mandat, elabora un decàleg de propostes amb els plans d’usos, l’habitatge públic i els equipaments en el punt de mira. La coordinadora demana “definir” els plans d’usos “pendents” després d’una definició global de la zona del Triangle Golfo i els carrers més tensats comercialment. La coordinadora cita els casos del Clot-Camp de l’Arpa i de la Verneda i la Pau. També es demana “plans específics” per “dignificar” els barris de la franja Besòs i “redefinir i consensuar” el mapa d’equipaments de tots els barris de Sant Martí. Aquest darrer punt inclou la redacció dels projectes executius dels espais inclosos en el ‘Compromís per Glòries’, estancat malgrat la reforma urbanística.
Altres aspectes, alguns d’ells més genèrics, tenen a veure amb la protecció del patrimoni, polítiques de transició energètica i implementar un model de mobilitat sostenible que prioritzi l’espai públic per al veïnat i l’ús ciutadà. El veïnat parla d’eixos verds i de completar, tal com està previst, la connexió del metro L4 i L1 entre la Pau i la Sagrera. També s’apunta a la necessitat de garantir una mobilitat fàcil i directa fins als hospitals de referència –l’Hospital del Mar i Sant Pau, sobretot– amb busos existents o amb servei a demanda o instar Adif a acordar el cobriment de la Meridiana en la seva zona entre Glòries i el parc de la Ciutadella.
