Finalment, un jutjat de Barcelona ha arxivat la querella que van interposar els germans Pepu i Maribel Ferrándiz contra la policia espanyola on denunciaven haver estat torturats a la comissaria de la Via Laietana durant els últims anys del franquisme. El magistrat del cas ha considerat que els fets estan inclosos dins la llei d’amnistia del 1977 i, per tant, no es poden jutjar. Tot i la decisió del jutge, la fiscalia ja ha presentat un recurs davant l’Audiència de Barcelona, segons ha avançat ‘El Nacional’ i ha confirmat l’ACN. Tot plegat es remunta a l’any 1971 quan els dos germans Ferrándiz van ser detinguts per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. En total van estar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.
La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia tots quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, la coneguda com a Brigada Politicosocial. A més, la denúncia afirma que les detencions dels dos germans es van produir “per motius polítics en un context de persecució per part de l’Estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”.
Detenció a casa seva
La detenció que es relata en la querella dels germans Ferrándiz data de l’abril del 1971. Van estar 32 dies a la comissaria de Via Laietana i un any i un mes a la presó, ella a la de Trinitat Vella i a la Model. Concretament, diversos membres de la Brigada Politicosocial van irrompre a casa seva a les dues de la matinada i van registrar l’habitatge buscant propaganda il·legal. Els bessons van ser detinguts al costat d’una vintena de membres més del Partit Comunista d’Espanya-Internacional (PCE-I).
Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d’extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones del PCE-I i de la seva organització. En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou les condicions de manca elevada d’higiene a la cel·la i mala alimentació a més de ser sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espaciotemporal”.
Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l’espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l’afectaven igual que a Maribel. A més, també va ser sotmès al mateix tipus d’interrogatoris que la seva germana i, en altres ocasions, “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.
Una setmana després de la detenció “es van endurir els interrogatoris i va augmentar la violència, quan els agents descobreixen el seu rol dins la Jove Guàrdia Roja” relata la querella, que també explicita que durant els interrogatoris, “les agressions eren aleatòries i a vegades eren diversos agents els qui agredien simultàniament”. Enmig del període de reclusió a la comissaria, Pepu també va ser traslladat a una cel·la grupal. Allà, quan feia 21 dies que havia estat detingut, va iniciar amb altres presos una vaga de fam perquè els traslladessin a la presó, amb el convenciment que d’aquesta manera cessarien les tortures.
