Un mapa interactiu generat per Arrels Fundació posa en relleu tot un seguit d’elements que perjudiquen, directament o indirectament, les persones que viuen al carrer. Són elements d’“arquitectura hostil”, tal com els descriu l’entitat, com ara bancs individuals, pilones o punxes perquè ningú pugui estirar-se; una “manera de dissenyar l’espai” que afecta els sense llar. A Barcelona, hi ha un mínim de 1.200 elements d’arquitectura hostil.
“Són intervencions que envien un missatge clar: aquest espai és només de pas, no està pensat per quedar-s’hi”, lamenta Arrels en un comunicat. En una conversa amb l’entitat, la doctoranda de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Fernández, explica que el disseny urbà “condiciona” com ens movem o relacionem, i confirma que els sovint s’utilitza l’argument del civisme –o la prevenció de l’incivisme– per justificar aquest tipus d’arquitectura.
“Aquesta mirada acaba associant determinats usos de l’espai públic a un ús indegut de l’espai: per exemple, fer servir un banc per dormir o un esglaó per seure”, remarca Arrels. El seu mapa, elaborat entre el 24 de febrer i el 3 de març a través d’aportacions d’estudiants, principalment. És el quart mapatge que elabora l’ONG, que ha reunit 500 estudiants de 16 centres educatius de Barcelona.
Sense alternatives
Des de l’entitat, que acompanya el nou mapa d’un comunicat pedagògic amb l’aportació d’experts com Fernández, avisen que hi ha una manca d’espais amables per a les persones més vulnerables de la ciutat. “Necessitem crear espais accessibles per a tothom, amb usos diversos i pensats des de mirades que permetin estar, relacionar-nos i fer ús quotidià a l’espai públic”, ha apuntat l’experta.
Una altra veu, la de Curro Claret, dissenyador industrial, posa també l’accent sobre la població, que afegeix pressió que indueixen a aquest tipus d’arquitectura. “Cal obrir un debat amb honestedat”, ha avisat. En aquest sentit, tal com remarca Arrels recurrentment, establir aquestes traves sense oferir als sense llar una alternativa s’evidencia la problemàtica. “Sembla que es vulguin fer desaparèixer aquestes necessitats”, reflexiona el comunicat.
