El 12 d’abril del 1924 tenia lloc una de les grans tragèdies del metro de Barcelona. Onze obrers morien i nou resultaven ferits mentre treballaven a la Gran Via de les Corts Catalanes en la construcció de la línia Transversal del Metropolitano, precursora de l’actual L1. Els fets tenien lloc pocs minuts després de les quatre de la matinada d’ara fa just 100 anys, quan els murs laterals de la volta sota la qual excavaven cedia, provocant l’esfondrament del sostre i sepultant una part dels empleats. Aquest moviment de terres també obria un gran forat a la superfície a l’altura del carrer de Villarroel que engolia un grup de treballadors que s’escalfaven al voltant d’una foguera.
El terrabastall va ser tal que molts dels obrers que es trobaven en aquell moment a la zona treballant en altres trams de la línia van optar per fugir espaordits per por a possibles rèpliques. Aquests instants inicials d’histèria col·lectiva van complicar el recompte de persones desaparegudes i van quedar perfectament reflectits en les cròniques dels fets que van publicar diferents mitjans de l’època com El Noticiero Universal, un dels primers diaris que va fer-se ressò de l’accident en la seva edició del mateix dissabte, només unes hores després de la tragèdia, tot indicant que hi havia diversos ferits i que s’especulava que hi podia haver un màxim de dues víctimes mortals.
Els puros de l’alleugeriment
La realitat ràpidament va superar les previsions i el nombre de morts es va anar enfilant fins a les onze persones. Ara bé, desconfiant de la versió oficial, la ciutadania gairebé des del primer moment ja elevava la xifra de finats per sobre de la desena. Aquest rum-rum palpable als carrers de la capital catalana va arribar a orelles d’un d’aquests treballadors de les obres del Transversal del Metropolitano que havia aconseguit fugir ràpidament del lloc després de l’esfondrament. La seva reacció sorprenent davant d’aquests rumors va ser objecte d’una menció en un altre dels periòdics del moment.
Sota el titolet Un obrer que celebra la seva bona sort, El Diluvio explicava en la seva edició dominical la curiosa resposta d’aquest empleat: “Un dels obrers que treballaven en el lloc del sinistre va sortir corrents en adonar-se del perill, aconseguint sortir il·lès. No va tornar a presentar-se i es va dirigir fins a la Barceloneta. En aquest barri va sentir com s’explicava el succés amb les proporcions exagerades que se li van donar ahir -dissabte- i per celebrar la seva sort va entrar en un estanc i va adquirir una gran quantitat de puros que va repartir amb prodigalitat entre tots aquells que el felicitaven“. Una reacció de pur alleugeriment davant una tragèdia que va poder esquivar pels pèls.
