Mentre uns quants acaben el taller de dibuix al menjador, a la cuina, altres tres ultimen els detalls de la nit de Nadal. Un desajust d’última hora gairebé deixa el plat estrella al congelador, però s’ha arribat a temps i el salmó completarà un àpat de nivell, amb embotit del bo i gambots. Són persones alcohòliques en tractament i l’àpat no tindrà ni rastre d’alcohol. Però el que més es trobarà a faltar és la família. Molts d’ells se n’han distanciat. Altres van pel camí de retrobar-se de nou, però igualment passaran Nadal a l’Associació Rauxa. “El pitjor és aquesta nostàlgia”, apunten els usuaris que esperen al menjador, que veuen aquest any com un possible punt d’inflexió. “Per a les nostres famílies, que estiguem aquí ja és el millor regal”, expliquen.
La doctora María Luisa Marín i diferents monitors, que anteriorment també havien estat pacients i ara els acompanyen diàriament, són amb ells. “Som la societat del vi i per festes hi ha barra lliure. Alguns tenen aquest record, però a molts altres els és igual perquè bevien sense mirar el calendari”, explica Marín, que, en canvi, sí que veu un increment de la nostàlgia. “Sobretot és una època difícil per aquesta manca d’afecte. Hi ha algunes persones que conserven els vincles familiars, però d’altres no. Moltes famílies no entenen que és una malaltia. Pensen que són uns desgraciats, que són uns viciosos, que no volen fer les coses bé. I els rebutgen”, continua.
Tot i això, Marín matisa que molts pacients en tractament acaben reconduint les seves relacions familiars. En aquest sentit, Rauxa també intenta integrar els parents més propers a les teràpies. I Nadal, en aquest acompanyament, és important. L’entitat organitza teràpies familiars i cada Nadal prepara un sopar amb familiars. “La teràpia conjunta amb la família també és molt important, perquè la família també pateix molt. Per cada alcohòlic, es calcula que n’hi ha vuit persones del voltant afectades”, apunta la doctora.
Nadal sense alcohol
A Catalunya, el consum d’alcohol comença abans dels 16 anys. Segons l’enquesta EDADES 2024 del Ministeri de Sanitat, al voltant de sis de cada deu persones (64,3%) manifesten haver-ne begut en el darrer mes, gairebé vuit de cada deu (77,8%) diu haver-ho fet en el darrer any, i gairebé tothom (92,5%) n’ha consumit algun cop a la vida. A totes aquestes dades, Marín afegeix que una de cada deu persones que comencen a beure es queden enganxades. “Tots a casa hem provat l’alcohol de la mà de la mare o del pare”, comenta la doctora, que veu una manca general de “conscienciació i prevenció”.
Marín, que s’encarrega de supervisar els tractaments a l’Associació Rauxa, insisteix que l’alcoholisme és una malaltia mental i crònica. D’aquí que les persones de l’associació que estan en tractament celebrin les dates assenyalades a les instal·lacions de Rauxa, independentment de la fase en què estiguin. De vegades algun pacient que ja està en un pis —els que evolucionen millor passen a immobles independents, gestionats per la mateixa entitat, que continua la supervisió— ha marxat “si sabem 100% que no consumirà”, però la doctora insisteix que són casos “molt excepcionals”.
El mètode és estricte però necessari. Hi ha arguments científics que l’avalen i casos pràctics que el justifiquen. “El normal és que la família ho entengui, però hem tingut excepcions. Aquí venia un home que patia de cirrosis [una malaltia al fetge provocada per l’alcohol]. La mare venia a les teràpies i sabia de la situació. Ho vam organitzar perquè pogués anar a casa per Nadal. Només era ell, la mare i els seus germans, i asseguraven que no beurien”, recorda Marín. “Hi va haver, d’alcohol. I van dir-li que per un dit no et passarà res. I sí que passa. No pots estar amb gent que veu perquè s’activa la malaltia. L’home va marxar després del dinar amb amics seus, que eren persones sense llar, per poder beure el màxim que pogués. Va morir, de sobredosis, aquell mateix dia”.
Nadal negre amb La Terrasseta
Els usuaris de Rauxa sopen junts al local l’entitat la nit de Nadal. El mateix passa l’endemà, per Sant Esteve o la nit de Cap d’Any. No hi haurà alcohol, però la resta sí que serà semblant a qualsevol altre àpat. A la seu de Rauxa també s’evitarà parlar de política, si bé tenen arguments per fer-ho. De fet, Marín avisa que la situació crítica que travessa el menjador social de l’entitat ha creat una taca negra difícil d’esborrar aquest Nadal. La Terrasseta continua en perill. “Continuen sense fer-nos cas, posant-nos excuses. Els he passat la normativa, la catalana i l’europea, saben que ens beneficia a nosaltres. Que consti, que quedi dit, que La Terrasseta continua igual”, comenta la doctora, com sempre, al peu del canó. L’entitat ja havia aprofitat aquesta i altres capçaleres per denunciar que l’Ajuntament ha retirat el finançament al menjador social, al·legant que Rauxa s’hauria d’haver presentat a un concurs públic que, insisteixen des de l’entitat, mai s’hi havien presentat i mai ningú els ho havia comentat.
La Terrasseta no és només un menjador social, sinó també l’últim esglaó del tractament. L’entitat detecta al carrer persones alcohòliques en perill i els proposa iniciar el tractament. S’hi estan vuit mesos, alguns més i altres potser menys, convivint a la seu de Rauxa del barri de Gràcia i quan són més autònomes passen en grupets de tres a pisos de l’associació. És aquí que la Terrasseta els permet firmar un contracte i iniciar-se en el mercat laboral. “Els ajuda a tenir uns horaris, unes obligacions, saber què és la jerarquia. Va més enllà dels àpats, és un menjador terapèutic, que els prepara per poder sortir al mercat laboral”, comenta Marín. Faran mans i mànigues per mantenir-lo, possiblement se’n sortiran, però ningú els traurà la incertesa que els acompanya aquest Nadal.
