L’Ajuntament de Barcelona nega en rotund que es tracti pitjor als sensesostre d’ençà que és vigent el Pla Endreça. D’aquesta manera i en resposta a les acusacions de la Fundació Arrels, qui va assegurar que la policia els serveis de neteja barcelonins amenaçaven el col·lectiu amb llençar-los les seves pertinences, el consistori ha assegurat que no hi ha cap prova que els doni la raó i ha remarcat que els serveis municipals tracten amb “sensibilitat” el col·lectiu. La comissionada de Convivència, Montserrat Surroca, ha explicat que ni l’ordenança de civisme ni el pla Endreça esmenten el col·lectiu i se’ls segueix tractant amb cura i intentant vincular les persones als serveis socials.
El sensellarisme és una situació que s’ha enquistat a la capital catalana. Aquest col·lectiu sovint pateix atacs de tota mena per part de la població i és la Fundació Arrels l’encarregada de donar veu a aquestes persones. És per això que han denunciat públicament que l’Ajuntament ha endurit les sancions i el tracte amb els sensesostre des que es va posar en marxa el Pla Endreça el mes de juliol del 2023. El consistori, per contra, ha desmentit les acusacions aquest dijous i ha recordat que es vetlla per tots els interessos concurrents a l’espai públic, però ha negat que es multi a ningú per dormir al carrer. En unes declaracions en defensa de l’Ajuntament, Surroca ha assegurat que es treballa amb coordinació amb els serveis socials i les entitats del sector i ha remarcat que no hi ha hagut més sancions a sensesostre en els últims mesos.
Els dos punts principals que comentava la queixa de la Fundació Arrels eren el tracte que rebia el col·lectiu per part de la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja municipals. Segons explicava l’entitat, s’ha observat un increment de la presencial policial en punts de pernoctació on hi ha agrupament de persones. “Això es tradueix en el trencament de les rutines dels individus que viuen al carrer”, apuntaven. A més, la fundació també esmentava que els sensesostre havien estat amenaçats amb la retirada de les seves pertinences. “Han de fer guàrdia i quedar-se al lloc on dormen a l’hora que ve la Guàrdia Urbana, esperar que es faci la neteja, que s’assequi el terra i tornar a col·locar les coses a lloc. Això pot comportar que es perdin torns en menjadors socials, recursos d’atencions bàsiques”, explicaven. Unes declaracions que Surroca ha mencionat i ha negat que la Guàrdia Urbana tregui les pertinences personals dels sensesostre, i ha recordat que el cos policial té una unitat deontològica que vetlla perquè totes les actuacions siguin “pulcres i escrupoloses” i amb una “exigència molt elevada”.
El síndic corrobora la versió d’Arrels
El passat mes de novembre Arrels ja va presentar una instància al síndic de greuges de Barcelona enumerant algunes de les actuacions que s’han efectuat en el marc del pla Endreça. En la seva resposta, la sindicatura va manifestar que el pla està més centrat “en la recerca de l’excel·lència en l’espai públic, posant el focus en la neteja i l’ordre, que en l’impacte negatiu que pot ocasionar a les persones sense llar, per a les quals l’espai públic no és sols un espai d’ús comú, sinó també el lloc on fan vida i on no disposen dels mínims necessaris”. D’aquesta manera, l’organisme també es pronuncia a favor de la fundació i reconeix que no és que la normativa s’hagi fet per endurir les condicions d’aquest col·lectiu, sinó que són un dany col·lateral que no s’ha tingut en compte.
