És dijous, primera hora de la tarda. Una desena de persones amb addicció a l’alcohol acaben una teràpia grupal al centre de l’associació Rauxa. L’alcohol va capgirar les seves vides i ara es recuperen en aquest centre petit, familiar, a tocar dels luxes de la Via Augusta. Molts d’ells han passat pel menjador social la Terrasseta de Gràcia, que també gestiona Rauxa i que acull diàriament 150 persones. Són moments d’incertesa. L’Ajuntament de Barcelona no els prorroga el contracte que tenien, al·legant que s’havien d’haver presentat a un concurs públic per poder rebre finançament municipal. L’entitat, que fa tres dècades que ofereix menjars, primer al barri del Clot i després a Gràcia, lamenta les “excuses” de l’Ajuntament per trencar un contracte vigent des del 2000.
La Terrasseta és dels pocs menjadors socials que va continuar obrint durant la pandèmia i dels pocs, també, que el gestionen persones addictes ja rehabilitades o en procés de rehabilitació. Té una desena de treballadors, entre els quals dos treballadors socials, i compta amb l’assessorament nutricionista de professionals amb una dilatada experiència a l’Hospital de Sant Pau. “Per què? Per què ara cal finalitzar el contracte? Si hem estat parlant contínuament i mai ens has dit que el perdíem si no ens presentàvem al concurs”, lamenta la doctora Maria Luisa Marin, pal de paller de l’entitat. Des de Rauxa recorden que mai s’havien presentat al concurs públic perquè tenien el seu propi pacte, però apunten que hi haurien concorregut si ho haguessin sabut. L’Ajuntament, insisteixen, els va avisar del canvi amb només set dies de marge.
Tres dècades de servei
L’experiència de Rauxa al capdavant de menjadors socials és incontestable. L’entitat va guanyar el primer concurs públic l’any 1995, quan els menjadors encara eren gestionats per la Generalitat de Catalunya, i van obtenir la puntuació tècnica més alta l’any 2000, quan la gestió va passar a mans de l’Ajuntament. En aquella ocasió, però, l’administració local va cedir els serveis a la multinacional Eurest perquè Rauxa “no tenia certificat d’empresa”. Va ser una mala interpretació de les bases, que no ho especificaven així, i l’Ajuntament va haver d’afrontar un recurs jurídic de l’entitat. “Ens van dir que si retiràvem el recurs signaríem un contracte especial de 20 milions de pessetes”, explica anys més tard Marin. Indemnitzar Eurest hauria suposat un greuge econòmic important per al consistori.
La relació amb l’Ajuntament va ser fluida fins a l’any 2022, moment en què l’administració canvia l’estructura de l’àrea social. El contracte era inicialment de quatre anys prorrogables i ha estat vigent fins ara. La Terrasseta gaudia d’un contracte “adequat” a les seves necessitats, d’uns set euros per àpat, però el nou equip municipal els va obligar a signar una pròrroga diferent, amb condicions noves “molt baixes econòmicament”, denuncia Marin. “Era un contracte amb molts errors, vam corregir els que ens van dir ells, però quan nosaltres vam exposar d’altres no van voler saber-ne res”. El nou contracte, remarca, els ha deixat 40.000 euros de pèrdues anuals. Amb aquest context, l’entitat es planta al març d’aquest any. “El gerent i una advocada de l’Ajuntament ens diuen que farem una pròrroga més curta, però amb la possibilitat de fer un contracte nou amb un preu més adequat. Però quan l’havíem de signar ens diuen que finalitzen el contracte”, lamenta la doctora.
Més que un menjador
El concurs a què podrien haver-se presentat, en cas d’haver sabut amb antelació el viacrucis a què s’estaven a punt d’afrontar, l’ha guanyat Aramark, una empresa de càtering amb seu a 14 països diferents que també gestiona cafeteries, càterings “prèmium” de gran format i serveis de monitors. Marin creu que un dels problemes és qui està guanyant aquests concursos i posa de manifest les particularitats de la Terrasseta, un projecte pioner basat en el concepte de “justícia social” i que va més enllà del menjador. “Fa 29 anys que amb les cuines ajudem a les persones que fan tractament i intentem contractar-les! Els que estan, estan molt contents i fan una tasca fantàstica”, apunta la doctora. “Tenim tot correcte, contacte amb un laboratori, fem cas a la inspectora i fins i tot gent de Mercadona, que venen a mirar com ho tenim organitzat, ens feliciten. Quin és el problema? Per què no fer-ho?”, es queixa.
L’Ajuntament traspassa la responsabilitat a l’entitat
Fonts municipals consultades per aquest diari justifiquen la decisió per un “redisseny” del servei de menjadors. El consistori apunta que s’està treballant en un “model d’atenció integral” nou que busca “millorar l’atenció que es presta als ciutadans”. Insisteixen que tots els canvis s’han notificat a l’entitat “dins el termini i en la forma escaient” i traspassen la responsabilitat a l’associació, remarcant que se la va informar “el passat mes d’abril”, però que “finalment l’entitat va valorar lliurement no presentar-s’hi”. L’Ajuntament defensa la necessitat d’operar a través d’un concurs públic perquè la Terrasseta és un “servei públic de Barcelona” que “requereix prescripció professional” dels Serveis Socials. Però des de Rauxa recorden que disposen de personal qualificat en la matèria destinat al menjador.
El consistori detalla que la nova licitació permetrà tenir dos menjadors socials amb capacitat per absorbir els usuaris de la Terrasseta. Tindran espai per a 80 persones, distribuïdes en dos torns, i es canviarà l’horari dels sopars, que ara començaran a les vuit del vespre, en comptes de les sis de la tarda, l’horari de la Terrasseta. L’Ajuntament parla d’una “adequació” d’horaris per justificar el canvi. Ara bé, l’associació Rauxa avisa que una vuitantena de places no són suficients, perquè cada cop “hi ha més persones amb necessitat” i lamenten que, en aquest context, el consistori posi traves a entitats que ja hi operen.
Malgrat les dificultats, la doctora Marin continua confiant en el menjador. “Hem dit als usuaris que continuarem”. La idea és intentar aconseguir finançament privat per subsistir els pròxims quatre anys i presentar-se als pròxims concursos públics. Amb tot, és contundent en assenyalar que la continuïtat del contracte és una qüestió “política” i lamenta que la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Maria Eugènia Gay, i l’alcalde Jaume Collboni tampoc han respost els seus missatges.
