L’Ajuntament de Barcelona no ha creat mai la comissió interdepartamental que ha de vetllar per garantir el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana (RULC), impulsat l’any 2010 des de la institució. La comissionada d’Ús Social del Català, Marta Salicrú, ha explicat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport de novembre que els serveis jurídics “no tenen constància que la comissió existeixi ni poden confirmar si mai s’ha arribat a crear”. La nova comissionada també ha especificat que tampoc consten documents corresponents a la creació d’aquesta comissió als “arxius de la secretaria general”, de qui en depèn la creació.
Salicrú ha reconegut que aquesta comissió és “un requisit” del reglament aprovat fa quinze anys i n’ha destacat alhora el seu “potencial”. Després d’escoltar les crítiques d’Esquerra Republicana, que ha instat el govern municipal a constituir “tan aviat com sigui possible” aquesta eina, la nova comissionada s’ha compromès a comunicar “de manera interna” als companys de govern la normativa lingüística de l’Ajuntament. “Gràcies per crear, quinze anys després, la comissió interdepartamental per garantir el compliment del RULC”, ha sentenciat en la següent intervenció la republicana Rosa Suriñach.
El prec dels republicans també demana fer una diagnosi “precisa” de l’ús del català als equipaments municipals després de viure, els darrers mesos, diferents episodis de “discriminació lingüística” als carrers. Suriñach ha recordat casos recents com l’aparició de cartells només en castellà a la zona esportiva dels Jardins de la Torre del Fang, que l’Ajuntament ja ha esmenat, o els tallers en castellà que es fan en alguns centres cívics. Situacions que generen “indignació” entre la ciutadania, ha manifestat.
El català, en mínims històrics a Barcelona
L’arribada d’una nova comissionada per a fomentar l’ús del català arriba en un moment crític per a la llengua catalana a Barcelona. Segons dades recopilades a l’Enquesta de Serveis Municipals, l’escletxa entre ciutadans que tenen el català com a llengua habitual i els que diuen tenir-ne el castellà no ha parat de créixer. Només tres de cada deu ciutadans (el 35%) parlen català de forma habitual, vint punts menys que els que s’expressen principalment en castellà. El català ha arribat aquest any a mínims històrics després de deu anys de caiguda i la distància entre les dues llengües és la més alta des que hi ha registres.
Experts consultats per aquest diari l’octubre passat –poc després de saber-se les últimes dades– atribueixen aquest retorcés als canvis demogràfics que ha viscut la ciutat els darrers anys i al poc pes que té la llengua del país a Barcelona. Els analistes alertaven aleshores que hi ha casos en què no s’està seguint la normativa vigent, per exemple a la restauració. El 25% dels treballadors no entenen el català, segons dades municipals, un aspecte que vulnera la llei del codi de consum, segons el professor de Sociolingüística Catalana de la URV i director del grup de treball EstatusCat de l’IEC, Miquel Àngel Pradilla.
