Una cinquantena d’activistes contraris a la guerra s’han manifestat aquest dijous al migdia a les portes del Ministeri de Defensa de Barcelona per exigir als països de la Unió Europea (UE) que posin punt final a les polítiques de rearmament que han aprovat darrerament davant l’auge de conflictes bèl·lics a les fronteres europees. Així ho ha reivindicat la vocal d’una de les entitats organitzadores, Mar Benseny, que ha demanat tornar a fer valdre la pau “com a una eina realista per a la defensa de la justícia global“. Els activistes s’han fet sentir pels carrers de la capital catalana amb càntics en contra de les guerres i han penjat cartells a la seu del ministeri amb el lema ‘Aturem les guerres’. També, emulant el so de les sirenes antiaèries, els concentrats han reproduït els sorolls que se senten als països en guerra abans que caigui un bombardeig.
Han escollit manifestar-se aquest dijous, ja que coincideix amb el tret de sortida de la campanya de les eleccions europees del 9 de juny. Consideren que, amb aquest context, és un “moment clau” per exigir a les formacions polítiques que deixin de treballar per la guerra i optin per la pau. Les entitats antimilitaristes han signat un manifest conjunt des d’on proposen apostar per la distensió, impulsar una política exterior orientada a la pau, fomentar espais de diàleg i promoure activament una pau ambiental. En aquest sentit, doncs, denuncien que els líders dels 27 fa mesos que “adoben el terreny” per preparar-se per un conflicte bèl·lic. De fet, consideren que els estats membre han reconduït l’economia cap a “uns pressupostos públics de guerra”.
Denúncies de “crims de guerra”
Durant la protesta d’aquest dijous també s’han pogut sentir crits de denúncia contra els “crims de guerra” i contra la “humanitat” que s’estan produint en aquests moments en conflictes bèl·lics com el que colpeja la Franja de Gaza des del passat 7 d’octubre: “Al final de la Segona Guerra Mundial ens vam prometre que mai més tornaríem a permetre crims contra la humanitat”, s’ha queixat Benseny, que també ha recriminat que el sistema de dret internacional humanitari estigui “totalment qüestionat”. Al manifest conjunt que han presentat aquest mateix dijous s’hi han adherit un total de 179 col·lectius d’arreu de l’Estat, 112 de les quals catalans. A part de la concentració de Barcelona també s’han produït actes de protesta a la mateixa hora en altres ciutats catalanes, com Girona, i espanyoles, com a Madrid, entre d’altres.
