Acció Cassandra, l’entitat impulsada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell, ha presentat aquest dimecres una denúncia a la fiscalia per un presumpte delicte d’odi contra la companyia Teatro Sin Papeles pels gags catalanòfobs de l’obra Esas latinas, que es van representar en un acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, concretament, i per a més inri, en la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona del 2024. Segons la denúncia a la qual ha tingut accés aquest diari, es demana al ministeri públic que investigui els fets i impulsi “els corresponents procediments penals contra els autors dels delictes denunciats”. Fonts d’Acció Cassandra han explicat al TOT Barcelona que en un principi no tenien pensat fer-ho, però que han fet el pas perquè formacions i entitats, com la CUP i l’ANC; havien reclamat portar el cas a Fiscalia, però no ho havien fet. A més, consideren que el ministeri públic hauria d’haver actuat d’ofici, però amb aquesta denúncia formal tindran l’obligació d’entrar i valorar-ho.
En l’exposició dels fets de la denúncia, Acció Cassandra exposa que l’obra, interpretada per un col·lectiu de dones immigrades d’origen llatinoamericà, “ridiculitzava la llengua catalana i ridiculitzava els drets lingüístics dels catalanoparlants, transformant-se en un acte clarament catalanòfob”. En aquest sentit, remarca que hi ha un moment de l’obra en el qual protagonista intenta que una metgessa li expliqui un informe mèdic, però la metgessa li respon en català. “Aquesta interacció ressalta la barrera lingüística en un àmbit crític com la salut i contravé del tot la realitat en que les denúncies pel maltractament lingüístic sempre són de catalanoparlants que no són atesos per metges que no saben parlar el català i no a l’inrevés”, sentencia.
També recorden que la frase “Parla català!” és utilitzada de manera recurrent i amb un to de veu “alt i desafiant”, una situació que Acció Cassandra considera que reforça “la percepció d’una falsa pressió lingüística sobre els immigrants ridiculitzant els parlants de la llengua catalana amb la clara intenció d’estigmatitzar la minoria nacional catalana promovent el seu rebuig i atiant un sentiment d’animadversió contra ell pel fet de viure en un entorn cultural català”. Finalment, consideren que el final de l’obra, de la que adjunten els talls de vídeo, “busca crear un sentiment d’odi, animadversió i hostilitat contra la minoria nacional catalana”. D’altra banda, recull la posició de l’Ajuntament de Barcelona, com a organitzador de l’acte on es va representar l’obra, i recorda que la segona tinenta d’alcalde, Maria Eugènia Gay, va admetre l’error per no haver supervisat el contingut complet de l’obra, però va descartar dimissions a conseqüència de la polèmica. “Tot això és una clara mostra del contingut ofensiu de la representació que s’havia dut a terme en el marc d’un acte organitzat pel propi Ajuntament”, conclou.
El raonament jurídic de la denúncia
L’entitat impulsada per Gibert i Rosell entén que aquestes actuacions poden ser constitutives d’”un delicte d’odi contra la minoria nacional catalana” i defensen que encaixen perfectament amb la tipificació de l’article 510.1 del Codi Penal, que contempla penes de presó d’un a quatre anys i multes de sis a dotze mesos per a aquests que “públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitans o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat”.
Així mateix, subratllen que l’especial protecció de minories nacionals o lingüístiques és determinada per l’article 2 del Tractat de la Unió Europea i també fan al·lusió a l’article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre la prohibició de discriminació. A més, recorden que en casos de violència discriminatòria per part de funcionaris estatals o de particulars, com per exemple el d’Abdu contra Bulgària o el de Milanović contra Sèrbia, entre altres, “s’ha exigit a les autoritats estatals que duguin a terme una investigació efectiva i adequada i que investiguin si la violència en qüestió es va basar en motius discriminatoris i si sentiments d’odi o prejudici sobre la base de les característiques personals de les persones involucrades havia jugat un paper en els fets”.
El Govern descarta actuar per la via penal
La denúncia es presenta el mateix dia que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha anunciat en seu parlamentària que no aposta per la via penal per combatre aquesta mena de discursos perquè considera que aquests discursos catalanòfobs “no se’ls pot derrotar als tribunals” i aposta per desmuntar “aquests discursos que fan el joc de l’extrema dreta” amb arguments. Tot i això, Vila ha traslladat als diputats que el seu departament ha demanat un informe jurídic sobre el gag catalanòfob, que ha qualificat d'”absolutament inadequat”. A més, Vila ha afirmat que ha estat en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per traslladar-li el malestar del Govern i exigir actuacions davant un esquetx que “tergiversa la realitat”. Tot i això, fins ara, l’alcalde Jaume Collboni i el seu equip s’han limitat a demanar disculpes per no haver revisat el contingut de la representació que es va fer durant la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona del 2024.
