Els problemes per accedir a la residència Molí, ubicada al carrer de Via Favència, al barri de la Prosperitat, ha esgotat la paciència de molts familiars. Per entrar-hi o sortir-hi cal travessar una rampa “massa pronunciada” que dificulta el que hauria de ser un tràmit. Els familiars mantenen que l’edifici “no és accessible” i acusen l’Ajuntament i la Generalitat de negar-los “el dret a treure els nostres familiars a passejar sense risc de caure’ns”. Aquestes són declaracions de Cristina Neria, una de les afectades, en la darrera audiència pública de Nou Barris. “En nou anys han caigut usuaris, familiars i hem vist que lliteres del SEM, en veure l’entrada, optaven per entrar per la cuina. No deixarem de lluitar amb els drets dels nostres grans”, insistia. La residència compta amb un centenar de residents i 25 usuaris al centre de dia.
El regidor de Nou Barris, Xavier Mercè, va reconèixer, responent a la veïna, que la pujada de la rampa “no és raonable”, però traspassa la responsabilitat a la Generalitat, del mateix color polític que l’Ajuntament. “Et demano comprensió. Les residències són competència de la Generalitat. Nosaltres els cedim el solar, però no ens n’ocupem de les obres. L’accés forma part intrínseca de la mateixa residència”, li va remarcar. Dos consellers del districte s’hi han apropat a parlar amb l’equip de la residència, segons va detallar el mateix regidor, que s’obre a “analitzar” la possibilitat d’instal·lar algun “element de caràcter mòbil”.
La Generalitat també n’és coneixedora de la problemàtica. En resposta a aquest diari, el Govern reconeix que la rampa es “pronunciada” i esmenta que s’està avaluant “els estudis sobre l’equipament que ha fet el Servei de Projectes, Obres i Equipaments de la conselleria”, fins fa uns mesos en mans d’ERC. El nou govern socialista insisteix que treballaran per trobar una solució satisfactòria, sense matisar, en tot cas, quin és el pla a curt termini..

Caigudes a l’entrada
Els familiars asseguren que la rampa és un inconvenient per als residents. Molts familiars són grans i no poden empènyer les cadires o ajudar els residents. La representant de les famílies, Mari Carmen González, posa d’exemple un familiar que, aquest mateix agost, va trencar-se un braç en caure, i fixa en una dotzena les caigudes registrades l’any passat. “L’entrada on és la rampa és molt pronunciada i la cadira de rodes se te’n va. Hem demanat poder entrar o sortir per la cuina, però no ens deixen, cosa que també es pot arribar a entendre, en part, però la realitat és aquesta i fa anys que reivindiquem canvis”, comenta.
La portaveu de les famílies se’n fa creus de les respostes de l’administració. “Vam proposar posar un ascensor per fora i, en ser l’entrada, ho ha de fer la Generalitat, però com és sòl municipal, és cosa de l’Ajuntament. Es passen la pilota i aquí tot segueix igual”, es queixa. Els familiars, detalla González, també han demanat ubicar a l’entrada una plataforma per ajudar a pujar i baixar les cadires. “Hem buscat i hem presentat el pressupost de tres empreses diferents, però ens han dit que, per a l’ús que se’n farà, que durarà res”, lamenta.

Els familiars insisteixen que la situació està deixant alguns avis sense sortir fora i lamenten que ningú es posi d’acord per una operació aparentment assequible. Per això González demana un esforç: “Tothom passarà per aquí. Potser algú es podrà pagar una cuidadora o es podrà quedar amb la família, però molts no tindrem més opció. Canviarem les persones, però no les necessitats. I sembla que per a la gent gran mai hi ha diners”.