La Mariam Mabrouka no pot dissimular els seus ulls plorosos quan parla de Palestina. Aquesta alumna del grau d’Estudis Literaris de la Universitat de Barcelona (UB) està vivint de ben a prop el conflicte de la franja de Gaza. La seva família és d’origen sirià i pràcticament sent com si els bombardejos perpetrats per Israel s’estiguessin produint al seu país. “Tots els estats d’aquesta zona compartim un mateix idioma i cultura. Hi ha molta empatia els uns amb els altres”, assegura. La jove és una de les persones que donen suport a l’acampada estudiantil que des d’aquest dilluns a la tarda ocupa bona part del claustre principal de l’Edifici Històric de la UB amb l’objectiu d’aconseguir que la institució trenqui tota relació amb l’estat israelià.
“Ens ensenyen i fan memoritzar conceptes com la justícia i la llibertat, però quan s’han d’aplicar… No entenc per què hem de tolerar actes de criminals de guerra. Soc una mica pessimista, però m’agradaria pensar que la universitat farà alguna cosa al respecte”, apunta. Al seu costat, la Salma Cruz assenteix. Aquesta jove està en el primer curs del grau de Llengües Modernes que imparteix la mateixa institució. “Aquí anem tots a una i, si els màxims responsables no volen demostrar suport per por i pressions externes, haurem de fer més soroll. Hem de trencar la idea que aquest és un conflicte que no ens afecta”, remarca.
Les prop d’un centenar de persones que ahir van parapetar-se al bell mig del cor de la UB viuen aquest dimarts la seva segona nit al ras repartits en una cinquantena de tendes. S’hi estaran almenys fins al dimecres, quan està previst que se celebri el claustre extraordinari de la institució, on es votarà una moció en suport al poble palestí i per tallar totes les relacions acadèmiques amb altres universitats, centres d’investigació, entitats i empreses vinculades a Israel. La proposta, però, no és vinculant, de manera que la seva aprovació no és cap garantia que hi hagi el trencament sol·licitat per part de la UB. Per això, els manifestants demanen un posicionament públic inequívoc per part del rector, Joan Guàrdia, com a requisit per aixecar l’acampada, un gest que, en cas de no produir-se, podria complicar la situació tenint en compte que l’Edifici Històric és un dels col·legis electorals del 12M.
Calma abans de la tempesta?
L’ambient a l’acampada estudiantil era assossegat aquest dimarts a primera hora del matí. Un grup d’alumnes penjaven una gran pancarta d’un dels patis secundaris de les cèntriques instal·lacions universitàries mentre altres començaven a organitzar les activitats previstes per a la jornada. “No hem dormit massa, però tampoc ens podem queixar“, assenyalava un estudiant francès que fa dos anys que cursa un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Quan va veure que els companys de la UB s’estaven mobilitzant en solidaritat amb Palestina, no s’ho va pensar dues vegades. “A França ja hem vist com han acabat aquestes protestes. Això serà un estira-i-arronsa, però tenim determinació”, insisteix.
Durant tot el matí, diversos estudiants han anat arribant amb comptagotes al claustre per sumar-se a l’acampada. Un dels nouvinguts és en Víctor Iniesta. Aquest estudiant de Ciències Polítiques a la UB no va poder adherir-se dilluns a la concentració perquè treballava a la tarda, però aquest dimarts a les deu ja estava col·locant la seva tenda en un dels accessos al recinte. “Tenim l’esperança que la mobilització tingui el seu efecte. La universitat és un centre de coneixement i cultura i s’ha posicionat històricament davant totes les injustícies. Sense la lluita des de fora, és impossible els palestins resisteixin, per això demanem la ruptura amb Israel”, afirma.
Malgrat que reconeix que la moció que es porta a aprovació aquest dimecres no és vinculant, Iniesta considera que aquest és el moment per plantar-se i exigir tant al rectorat de la institució com a la Generalitat i el govern espanyol una postura ferma sobre el conflicte. “D’aquí no ens mourem fins que tots els convenis amb Israel es trenquin. No tenim por a un desallotjament, però sí que estem en alerta perquè, sempre que hi ha resposta per parts dels estudiants, hi ha repressió“, adverteix, tot avançant-se a un escenari que pot acabar donant-se durant el cap de setmana amb el pretext de garantir que el recinte pot obrir amb normalitat com a col·legi electoral.
Fermesa davant un posicionament ambigu
La primera reacció de la UB a la protesta va arribar el mateix dilluns en forma de comunicat. El rector va adreçar-se al col·lectiu d’alumnes acampats per assegurar-los que la voluntat de la institució és la d’acompanyar sempre aquest tipus d’iniciatives, “tot vetllant pel pluralisme, per la convivència i pel respecte a l’activitat ordinària dels centres”, i mostrant-se profundament commogut davant la “desproporció en la resposta militar dels últims mesos”. El posicionament va agafar una mica a contrapeu els impulsors de la protesta, que no esperaven un missatge d’aquesta naturalesa. “Ens va sorprendre. Quan van començar els bombardejos a Gaza, vam crear des de zero el Comitè Estudiantil en Solidaritat amb el Poble Palestí. Aleshores no hi va haver cap mena d’interès per part del rectorat, però ara que estem acampant i sortim a la premsa es posicionen”, lamenta Emma Cercós, una de les portaveus de l’agrupació estudiantil.
Els manifestants són conscients que la proximitat de les eleccions del 12M fa difícil que la universitat es posicioni de manera contundent, però consideren que no hi ha temps a perdre i que el rectorat pot marcar amb la seva decisió el camí a seguir per a altres institucions i administracions. “Si els valors de la UB s’han de vincular a la llibertat de pensament i els drets humans, aquests s’han d’exigir també a Palestina. És moment que la institució sigui fidel als seus principis i posi fi al silenci còmplice amb el genocidi d’Israel“, remarquen. Sobre els comicis del diumenge, els impulsors de la protesta asseguren que no tenen cap intenció d’impedir la jornada electoral i subratllen que no entendrien que s’optés per desallotjar-los: “Si el rector entén la nostra proposta, li demanem que s’oposi a qualsevol intent desallotjament“.
En la mateixa línia es pronuncia la Marta Venceslao, antropòloga i professora a la Facultat de Pedagogia de la UB. Com bona part del professorat de la institució, aquesta docent dona suport a l’acció reivindicativa impulsada pels estudiants i posa el focus en la necessitat de solidaritzar-se amb una comunitat educativa palestina a la qual s’està “negant un futur”. “Això va més enllà dels vincles amb universitats i empreses israelianes. És un punt de no retorn i té a veure amb els drets humans internacionals. Per què no ens posicionem amb Palestina igual que vam fer amb Ucraïna? Tot el teixit universitari de Gaza ha estat destruït. Si això no ens treu als carrers…“, reflexiona.
Pel que fa a la classe política, una de les primeres veus que va donar suport a l’acampada va ser l’exalcaldessa i líder dels Comuns, Ada Colau, que va voler donar les gràcies als manifestants per alçar la veu davant d’aquesta massacre. “Els joves estan posant davant un mirall uns estats [occidentals] que no estan a l’altura. No podem callar. Ells sí que ens representen“, va assenyalar. Cal recordar que el passat setembre, l’executiu encapçalat per Jaume Collboni va reprendre l’agermanament amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv, deixant d’aquesta manera sense efecte la suspensió temporal impulsada per l’anterior govern liderat per Colau.
Optimisme amb l’aixecament de l’acampada
Fonts de la UB consultades pel TOT Barcelona celebren que la comunitat universitària es mostri “activa, crítica i compromesa” i recorden que la institució té una llarga trajectòria d’implicació en conflictes globals, que va des de la guerra dels Balcans dels anys noranta fins a la més recent invasió russa d’Ucraïna, davant els quals sempre ha promulgat els valors de “pau, cooperació, democràcia i drets humans” que formen part del seu “compromís innegociable”. Les mateixes veus indiquen que el rectorat confia que l’acampada es pugui aixecar aquest dimecres després de la celebració d’aquest claustre extraordinari.
