Més d’una quarta part dels habitatges de Barcelona, un 28%, són vulnerables als episodis de calor extrema que pateix la ciutat, segons apunta un estudi del grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’estudi mostra les condicions de “desigualtat climàtica” de la capital catalana, el que té per objectiu poder definir millor les prioritats i estratègies de rehabilitació energètica dels districtes davant del canvi climàtic.
Aquest estudi també ha analitzat els edificis de la ciutat tenint en compte com és de compacta la trama urbana dels carrers propers, si la llar té bona ventilació i si disposa d’aïllament tèrmic, cosa que no és el cas en el 15% de les llars.
Una de les participants en el projecte de l’UPC, Helena Coch, ha remarcat que Barcelona té un “clima complex” al qual les llars s’han d’adaptar. Amb tot, creu que el parc d’habitatges “no està tan malament com ens pensem”, però sí que s’hauria de rehabilitar “amb cura”, intentant evitar “sobreaïllar” l’immoble. Per exemple, ha explicat que la instal·lació de finestres de doble vidre correderes van millor a l’hivern, però a l’estiu “no permeten la meitat de la ventilació que permetrien si poguessin obrir les dues fulles”.
En total, 229.608 habitatges dels 829.169 existents a la ciutat segons l’estudi (27,7%) poden patir a l’hora de protegir-se per la calor. A més, més de mig milió de llars, 591.211, tenen un potencial de ventilació creuada insuficient, ja que no tenen dues façanes per on pugui creuar l’immoble de punta a punta. Segons Carlos Alonso, un des autors del projecte, la ventilació creuada “pot ser molt eficaç” per combatre la calor a casa, ja que cada metre per segon d’aire fa reduir la sensació de temperatura uns tres graus.
Diferències entre barris
La morfologia urbana de cada districte té un impacte en la capacitat que tenen els habitatges de cada zona a fer front a la calor extrema. Per exemple, Ciutat Vella o Gràcia tenen carrers més estrets en general, cosa que vol dir que els edificis estan més compactats i que la ventilació creuada –de punta a punta de l’edifici– és menor. En concret, a la Barceloneta, el fet que els carrers són estrets i que els habitatges no solen tocar a dos carrers perjudica la renovació d’aire. En canvi, les construccions de la part central de l’Eixample o bé les que estan a prop de Collserola presenten uns índexs més alts.
En la investigació també s’ha tingut en compte la proximitat dels habitatges als refugis climàtics, en especial als naturals. Per exemple, a diverses zones de l’Esquerra de l’Eixample s’ha establert que la vulnerabilitat és més alta especialment perquè no hi ha refugis climàtics naturals a prop. En alguns casos, ha revelat Coch, “el parc més proper està a 20 minuts caminant”. L’arquitecta ha dit que al casc antic de la capital tampoc n’hi ha, “però hi ha més refugis climàtics artificials”. En aquest sentit, la principal conclusió és que la majoria dels habitatges barcelonins, el 63,7%, es troben a un temps de desplaçament a peu inferior a 10 minuts d’algun refugi climàtic, però un 13,7% se situen a més de 15 minuts.
