El 23 de maig de 2023, passava a Barcelona allò que moltes enquestes apuntaven. L’extrema dreta, representada en VOX, quedava institucionalitzada per primera vegada a la capital del país amb dos regidors al ple. Aritmèticament irrellevants, però previsiblement sorollosos al Saló de Cent. Arribant a l’equador de mandat, els regidors de VOX -Gonzalo de Oro Pulido i Liberto Senderos- no han aprovat ni una sola de les propostes que han presentat als plens, però han intentat traslladar a la ciutat la guerra ideològica que els líders del partit mantenen a Madrid, al Parlament i a l’Europarlament: xenofòbia, negacionisme climàtic i anticatalanisme feroç com a principals banderes. De les 16 proposicions d’impuls i control al govern municipal presentades per VOX en aquest mandat, 7 van tenir el sí del PP i 3 més l’abstenció del grup de Daniel Sirera. En les altres 6, el cordó sanitari va ser total i l’extrema dreta es va quedar sola.
Sigui com sigui, la institucionalització de l’extrema dreta a la capital del país va mobilitzar totes les forces -tret del PP- per bastir un cordó sanitari. El novembre de 2023, la Junta de portaveus eliminava el requisit de la unanimitat per aprovar declaracions institucionals als plens municipals després que VOX vetés posicionaments a favor de la gent gran o l’avortament lliure. La modificació va servir perquè ara només calgui el suport de quatre partits del plenari per aprovar una declaració institucional, evitant que els sis regidors del PP i VOX puguin bloquejar grans consensos. I el gener de 2024, PSC, Junts, Comuns i ERC acordaven aplicar un cordó sanitari per frenar totes les iniciatives municipals de l’extrema dreta, deixant fora VOX de les trobades amb entitats i dels grups de treball. També es va evitar que ocupés presidències de districte o que presidís comissions.
Què ha proposat VOX: poca Barcelona i molta guerra ideològica
Conscients que les seves propostes no tiraran endavant en cap cas, els dos regidors de VOX han optat per traslladar als plenaris l’estratègia que fa servir VOX en altres institucions, com el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i també el Parlament Europeu. Buscar la confrontació ideològica en qüestions que són troncals per a l’extrema dreta. Aquestes són algunes de les propostes formulades per VOX:
Retirar qualsevol referència o símbol a Lluís Companys de la ciutat i crear i inaugurar un monument en honor a totes les víctimes de la repressió exercida durant el mandat de Lluís Companys. Va tenir l’abstenció del PP.
Revisar la normativa per limitar els serveis socials a les persones immigrants: per no oferir als immigrants il·legals que han entrat al nostre territori més serveis ni beneficis socials que els d’emergència. Abstenció del PP.
Elaborar un registre públic de multi-detinguts per difondre cartells amb les cares dels principals lladres, distribuir-los transport públic, aparcaments públics, comerços, habitatges, comissaries i xarxes socials.
Prioritzar els ciutadans espanyols a l’hora d’accedir a un habitatge social. Abstenció del PP.
Rebutjar l’arribada de nous menors estrangers no acompanyats.
Mostrar la disconformitat de l’Ajuntament davant del Govern de l’Estat i les institucions europees amb el Pacte Verd Europeu, per les greus conseqüències que ha tingut per a l’economia espanyola. Que l’Ajuntament promogui la derogació de totes les polítiques inspirades en el Pacte Verd Europeu i l’Agenda 2030, especialment l’Estratègia de la Granja a la Taula i l’Estratègia per la Biodiversitat.
Rebutjar la llei d’amnistia, a proposta del Grup Municipal de Vox: Declarem que aquells diputats que van votar a favor tant d’una llei d’amnistia als colpistes separatistes com de la investidura de Sánchez com a contrapartida seran responsables d’aquesta traïció sense precedents. Vot a favor del PP.
Aturar el finançament públic que pugui acabar en entitats vinculades amb organitzacions terroristes de caràcter islamista. Sí del PP.
Aquí podeu veure les propostes denegades de VOX en aquest mandat
VOX sí que ha votat propostes d’altres grups
Tot i el cordó sanitari, VOX sí que ha votat a favor de diverses propostes dels grups municipals, i fins i tot s’ha sumat a la unanimitat de quatre propostes. Una proposta per a la promoció cultural del barri del Call, impulsada pel PP. Una altra dels Comuns, que van aconseguir el vot dels 41 regidors amb una proposta que instava l’alcalde a liderar la congelació de tarifes de l’ATM el 2024. Junts, ha impulsat en aquest mandat dues propostes que han assolit la unanimitat, una sobre infància -elaborar una estratègia integral de ciutat per combatre la pobresa infantil- i una altra sobre seguretat i prevenció davant d’amenaces terroristes. En total, els dos regidors de VOX han votat a favor de 39 propostes d’impuls i control en aquest mandat, del total de les 80 que s’han sotmès a votació.
I més enllà de constatar el cordó sanitari a l’extrema dreta, arribant a l’equador de mandat també s’ha visualitzat que el bloc PSC-Comuns-PP que va fer alcalde Collboni no ha tingut cap translació en els acords del plenari municipal: zero propostes aprovades amb aquest front antiindependentista. Encara més, tal com va recomptar el TOT Barcelona, de les vuitanta propostes presentades pels grups municipals d’impuls i control als plens municipals entre juny de 2023 i gener de 2025, només en vuit ha coincidit el sentit del vot del PSC, Comuns i PP. Si ens fixem en les combinacions aritmètiques més repetides al ple, a banda de les 13 propostes en què només s’ha sumat el vot de PP i VOX, el tripartit dels 24 regidors d’esquerres que inicialment Ada Colau defensava per formar govern s’ha aliat amb èxit en 12 votacions. En segon lloc, la suma de Junts, Comuns i ERC, en 10 ocasions, seguida del bloc PSC-Junts-Comuns i ERC, amb 8 propostes aprovades.
