Que cap partit no podrà governar en solitari a la ciutat és el més clar que hi ha sobre el 28M. Com també que difícilment ho podran fer dos partits sols, si es té en compte que la majoria d’enquestes donen resultats molt ajustats a les primeres posicions. Sigui com sigui, una de les claus de campanya serà amb qui està disposat a pactar cadascú. I aquí tornaran construccions com “tripartit” o “sociovergència”.
Trias i Collboni: “Per què no?”
Si l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no amaga les seves preferències sobre pactes i aposta per un govern d’esquerres que inclogui el PSC i ERC, Ernest Maragall no es mulla tant, tot i admetre que el seu aliat natural són els Comuns. Collboni tampoc no es tanca a reeditar un acord amb Colau, però mai no ha tancat la porta a Xavier Trias. I el candidat de Junts? Doncs en una entrevista al diari Ara ha estat molt clar: “Governar amb el PSC? Per què no? Jo no tinc manies d’aquestes. Però també em veig capaç de governar amb ERC. El meu problema és evident que és la senyora Colau. El canvi que jo crec que necessita aquesta ciutat soc jo. Amb Colau no hi pactaria mai perquè tenim models diferents. Amb els altres, qui s’avingui amb mi, doncs podem anar junts”, argumenta Trias.
També deixa clar que si no guanya i és alcalde, plegarà: “Me n’aniré. Jo tinc una edat i el que faig només té sentit per ser alcalde”. I també adreça una pregunta als altres candidats: “Jo vull guanyar i jugo a guanyar. Als candidats sempre els dic el mateix: si guanyes tu, jo et donaré suport. Per això els pregunto a ERC i al PSC “si guanyo jo em donaràs suport?” Aquest és una mica el misteri que hi ha avui dia”.
