La possible sortida d’Ada Colau de l’Ajuntament de Barcelona pot tornar a posar en la casella de sortida els partits per negociar la governabilitat a la capital catalana. La presència de l’exalcaldessa ha estat el gran obstacle perquè no s’hagi tancat un govern tripartit amb 24 regidors i, per tant, amb una majoria absoluta. Ara, amb la seva previsible renúncia, aquesta possibilitat es tornaria a posar sobre la taula o, almenys, els Comuns s’ho hauran de plantejar i obrir un debat sobre què volen fer: quedar-se a l’oposició els poc més de dos anys i mig que queden fins a les municipals del maig del 2027 o governar amb el PSC, la qual cosa permetria a la formació ecosocialista tenir més ingressos i visibilitat. Enmig d’aquest panorama, ERC, amb un preacord tancat amb Collboni, pot ser el gran damnificat d’un govern tripartit, ja que només té cinc regidors, mentre que els socialistes en tenen 10 i Barcelona en Comú, 9, amb un “empat tècnic” amb el PSC, en paraules de la regidora Janet Sanz aquesta mateixa setmana, que probablement serà la presidenta del grup municipal.
Colau podria anunciar que deixa l’Ajuntament el 14 de setembre en el marc de la festa del desè aniversari de Barcelona en Comú, que es farà a la Nau Bostik, o durant l’assemblea nacional dels Comuns, que tindrà lloc els dies 16 i 17 de novembre. Fonts del servei de premsa asseguren que l’exbatllessa no se n’anirà aquest setembre, com informava el Confidencial, i apunten que el que Colau hagi de dir ho farà ella mateixa, però primer a la seva organització. Diferents fonts situen la marxa de Colau entre l’octubre i el desembre, amb l’objectiu de centrar la seva agenda en l’àmbit internacional. Algunes fonts creuen que se n’anirà a fer de docent universitària a Milà, concretament a la fundació Feltrinelli.
Bonet obre la porta a un govern més enllà d’ERC
Un cop es confirmi la marxa de Colau, la possibilitat que a Barcelona hi hagi un govern tripartit es tornarà a posar sobre la taula. Des d’inicis del mandat, aquesta havia estat la condició posada per Collboni, ja que el PSC no volia un govern amb dos alcaldes. Com si ja sabés alguna cosa, el 20 d’agost passat, la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet obria la porta a un govern més enllà d’ERC, tot afirmant que després de les vacances es reprendrien les converses “amb qui tingui ganes de construir un govern progressista”.
Fonts del PSC consultades pel TOT donen per fet que els Comuns obriran un debat sobre si han d’entrar a l’executiu socialista o es queden fins al 2027 a l’oposició. L’entrada al govern podria xocar amb el fet que Colau deixaria l’Ajuntament amb la idea de tornar a ser la candidata a les municipals el 2027. Fonts dels Comuns no ho descarten, però també asseguren que no s’ha pres cap decisió. En contra, hi ha el fet que el Codi Ètic dels Comuns estableix un límit de dos mandats als seus càrrecs electes, i quan Colau i Sanz van formar part de la candidatura del 2023, ja es va fer una excepció al que diu la normativa interna de la formació.
Al llarg d’aquest any i escaig de mandat, els Comuns han canviat d’opinió sobre si havien d’entrar al govern de Collboni. D’investir al cap de files del PSC, juntament amb el PP per evitar un govern independentista amb Xavier Trias d’alcalde, i demanar un govern tripartit per aprovar el pressupost del 2024, han passat a voler quedar-se a l’oposició, segons va explicitar la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, durant la campanya de les eleccions catalanes, i aquest mateix juliol la regidora Carolina Recio, amb l’objectiu de ser una alternativa a l’alcaldia el 2027. Barcelona en Comú té previst fer un congrés l’estiu del 2025 per iniciar una nova etapa política, van explicar aquest juliol passat en una nota de premsa.
La que sí que va parlar amb aquest mitjà va ser Janet Sanz. Va ser quan tot just van aparèixer les informacions de la possible sortida de Colau. Tot i que no s’hi va referir explícitament, Sanz va justificar el seu vot favorable a la investidura de Collboni “per possibilitar un govern ampli d’esquerres i evitar que Trias desmuntes el nostre model de ciutat, però Collboni no ha tingut la iniciativa per construir aquest govern i ha preferit jugar a una geometria variable que, de moment, s’ha traduït en retallades que afecten la ciutadania i que fan retrocedir Barcelona”.
“No som una força menor”, diu Sanz
I de cara a la resta del mandat, Sanz va afirmar que la seva intenció era continuar sent crítics però propositius. “Farem servir els nostres vots al ple per defensar un model de ciutat de futur, verd, feminista i líder en inversió social. No som una força menor: estem en un empat tècnic amb el PSC i tenim un pes sobrer per condicionar els pressupostos i el projecte de ciutat que farem valdre, tot i que les prioritats de Collboni semblin ser els esdeveniments de luxe, la venda de l’espai públic, els favors a empreses i lobbies o l’ampliació de l’aeroport”. En cas d’entrar al govern de Collboni i aprovar el pressupost del 2025, els Comuns, per exemple, veurien com es fa realitat un projecte estratègic per a ells: la connexió del tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià. I del que Sanz n’ha estat una de les impulsores principals.
ERC, damnificada per l’efecte dòmino de Colau?
Ara bé, la possible entrada de Barcelona en Comú a l’equació de la governabilitat de l’executiu de Jaume Collboni quan Ada Colau es retiri -el PSC la considera el gran obstacle per a un pacte-, tindrà impacte en la posició d’ERC. Els republicans van signar un acord per aprovar els pressupostos del PSC el febrer del 2023, i des d’aleshores han estat en posició per ampliar el govern socialista amb els seus cinc regidors. De fet, es van presentar les línies mestres de l’acord de governabilitat entre el PSC i ERC, però la conjuntura política catalana amb les eleccions i la posterior negociació per investir Salvador Illa va deixar l’acord en stand by.
De fet, la militància de Barcelona havia de votar al juny en un Congrés a l’Orfeó Martinenc si validava o no l’acord amb Collboni, però la Federació de Barcelona va ajornar sense nova data la votació adduint problemes d’aforament. Sense data, i amb un congrés d’ERC per triar la nova direcció i definir l’estratègia que començarà el 30 de novembre, i que amb tot el procés de debat territorial i estratègic, pot allargar-se fins al febrer del 2025. Per tant, tot apunta que, com a mínim fins a finals d’any, la Federació de Barcelona no tornarà a convocar les seves bases a un congrés presencial per dir sí o no a l’acord amb el PSC i l’entrada al seu executiu. En aquest temps, els Comuns també haurien de fer un debat per decidir si es negocia o no l’entrada al govern municipal, i si el resultat fos afirmatiu, podria avançar-se el dels republicans.
Ras i curt, si la sortida de l’Ajuntament de l’exalcaldessa és ràpid i l’equip de Janet Sanz accelera les negociacions, podria ocupar cadires abans que els d’Elisenda Alamany. Amb un grup més potent, de 9 regidors, pot descavalcar ERC del poder municipal i complicar la situació dels republicans. De moment, ERC de Barcelona té clar, com va explicar el TOT Barcelona, que, fins que el partit no estigui endreçat, el pacte queda en l’aire. Però el temps corre per a tothom i el maig del 2025 s’arriba a l’equador de mandat. Per tant, quedarien dos anys de govern en total, tenint en compte que el darrer any abans de la convocatòria ja cal fixar posicions. Ni els Comuns ni ERC tenen un candidat clar -tampoc Junts- per començar aquesta nova cursa, i estar o no al govern de Jaume Collboni serà un condicionant que els dos partits hauran de valorar a fons.
