Comença una nova legislatura i ho fa, de moment, amb canvis sonats al govern. Jaume Collboni ha aconseguit alçar-se amb l’alcaldia després de dos intents frustrats, l’any 2015 i 2019, i ha col·locat les seves persones de confiança en els principals càrrecs del govern. Laia Bonet, un dels principals càrrecs del PSC a Barcelona, serà la primera tinent d’alcalde; seguida de Maria Eugènia Gay, fitxatge estrella dels socialistes; Albert Batlle, la cota d’Units; i Jordi Valls, exalcalde de Manresa i exdirector del Port de Barcelona, que liderarà l’àrea economia.
Els canvis no només arriben a l’executiu, sinó també al plenari. Un Ple que incorpora sis grups municipals i que, per primer cop, s’hi asseuran regidors de l’extrema dreta. Agafant un informe que fa el mateix consistori, observem que el nou Ple també canvia la meitat dels seus regidors, augmenta l’edat mitjana i veu com s’asseuran en els seus seients persones que, en la seva majoria, ja han passat per l’Ajuntament en altres mandats. L’independentisme recupera força i la dreta retalla diferències a l’esquerra, que segueix tenint majoria. Aquest mandat, a més, torna a recuperar part de l’aroma que hi havia abans de la irrupció del moviment 15-M, que va portar els Comuns i la CUP a Sant Jaume. Tornen a la plaça de Sant Jaume cares que es van popularitzar durant l’etapa d’Artur Mas o en l’època daurada del bipartidisme a l’Estat, amb l’antiga convergència, el PSC, el PP i inclús ICV recuperant ni que sigui una part del terreny perdut.
Un plenari renovat, a mitges
Més de la meitat dels regidors de la passada legislatura ja no seuen avui al plenari. Dels 41 regidors, només 20 provenen de l’anterior mandat, els 21 restants són nous d’aquesta legislatura. Un fet, això sí, que pot conduir a l’error, ja que la majoria de polítics electes ja han participat del Ple en anteriors mandats. De tots ells, 17 s’asseuen per primer cop a la sala de plens i quatre tornen després d’haver complert amb altres reptes polítics. És el cas, per exemple, de Daniel Sirera, que ja va ser regidor del PP entre 1996 i 1999 o de Joana Ortega, regidora de CiU entre 1996 i 2007.
D’altra banda, la política no és res que els vingui de nou als 17 regidors que s’estrenen al Ple, ja que la gran majoria (12) ja han sigut consellers de districte en alguna ocasió. A més, 16 representants electes han estat diputats al Parlament en algun mandat, dos ho han estat del Congrés i dos més del Parlament Europeu. També destaca la presència d’exconsellers de la Generalitat i que, per primer cop, dins del mateix plenari conviuran quatre persones que han tingut una alcaldia en alguna ocasió: Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni, tots tres de Barcelona, i Jordi Valls, exalcalde de Manresa.
Més veterà i poc paritari
L’edat mitjana dels regidors també augmenta respecte dels anteriors mandats. Aquesta s’enfila a 51,4 anys, pràcticament dos anys més que en el darrer mandat i un més que en el cicle 2015-2019. Els dos polítics més grans són alhora dos pesos pesants del Ple. El republicà Ernest Maragall (80 anys) i el cap de files de Junts, Xavier Tiras (74) són els dos més veterans. Els segueix de prop el socialista Albert Batlle (70), que va conduir la votació de la investidura, tal com marca el protocol quan el regidor més gran és alhora candidat. A l’altre extrem, la més jove és Jéssica González (Comuns, 34 anys), seguida de Jordi Castellana (ERC, 35).
Per últim, cal remarcar que el ple no serà paritari: 22 homes i 19 dones. L’únic grup amb majoria de dones és Barcelona en Comú, també l’únic que presentava una candidata. Pel que fa a la resta, TriasxBCN, PSC i ERC respecten la paritat, mentre que la dreta espanyolista en queda molt lluny. El PP només compta amb una regidora (de 4 representants) i VOX, cap de dos.
