L’agenda d’Elisenda Alamany treu fum aquest gener. Dijous era a Brussel·les per escenificar, juntament amb Oriol Junqueras, una nova etapa en les relacions entre ERC i Junts. La reunió dels nous líders republicans amb Carles Puigdemont i Jordi Turull compartia titulars amb el nou pressupost de Jaume Collboni. L’executiu municipal ha tancat un acord amb ERC i negocia els vots que li falten amb els Comuns. La mateixa Alamany, hores després d’aterrar, confirmava el ‘sí’ republicà a la tramitació inicial dels comptes municipals. “Esquerra torna a marcar el pas, el rumb i l’ambició que Barcelona necessita”, sentenciava. El nou rol d’Alamany l’obliga a combinar la secretaria nacional del partit i el lideratge del grup municipal.
Els politòlegs Andreu Paneque i Jesús Palomar desgranaven en un reportatge del TOT Barcelona el doble camí que ha agafat la nova executiva nacional del partit al Parlament i a Barcelona. Ara, tots dos analitzen el gran repte al qual s’enfronta Elisenda Alamany. La secretaria general d’un partit comporta força hores de treball i estratègia, fet que haurà de compaginar amb el lideratge del grup municipal republicà a Barcelona i qui sap si amb una futura candidatura. Un gran repte, més encara quan l’estratègia del partit és diferent a banda i banda de Sant Jaume.

Jesús Palomar creu que Alamany “surt reforçada amb la secretaria general”, però que s’ha de veure “com l’acaba compatibilitzant amb Barcelona”. La pilota encara seria més gran si el partit l’elegeix com a candidata a les municipals de 2027. “És poc probable que acabi sent alcaldessa, però igualment hauria de protagonitzar una campanya electoral i combinar-la amb la secretaria general, que és el segon càrrec més important del partit. Aquest ‘doble càrrec’ segur que afectarà, però encara no sabem si en negatiu o en positiu”, apunta Palomar.
Com a positiu hi juga la visibilitat. “Ara moltes mirades van a ella”, recorda Palomar. Un aspecte prou rellevant en una tessitura municipal, on l’alcalde acostuma a endur-se gran part o tot el protagonisme. Com a possible aspecte negatiu, el doble discurs a què s’enfronta. Mentre a una banda de Sant Jaume ERC colla Illa amb el pressupost, a l’altra es prepara per validar els segons pressupostos de l’alcalde Collboni. “Podria comportar-li problemes argumentals, sobretot en una hipotètica candidatura a Barcelona”, conclou Palomar.
Una de les grans decisions estratègiques que haurà de prendre els pròxims mesos, la primera d’aquesta nova etapa, és si tira endavant la idea d’entrar al govern de Collboni o si la deixa en un calaix. “Alamany només pot permetre’s una consulta a la militància si sap que guanyarà. Un ‘no’ seria un cop dur a l’executiva i per a una possible candidatura posterior”, sentència al respecte Palomar. Sobre aquesta qüestió, l’Andreu Paneque creu que l’executiva “té clar els passos que ha de seguir”, però que primer “ha d’endreçar els mobles” de casa. Més encara quan el primer gran “examen” seran les municipals de 2027.

Nou lideratge bicèfal
Alamany substitueix Marta Rovira, que en els anys de lideratge republicà a la Generalitat se n’havia ocupat bàsicament de tasques internes de partit. En tot cas, els experts recorden que el cas d’Alamany tampoc és excepcional. Sense anar més lluny, la vicesecretària primera del PSC, Lluïsa Moret, combina el càrrec de partit amb l’alcaldia de Sant Boi i la presidència de la Diputació de Barcelona.
En termes purament organitzatius, la nova executiva nacional d’ERC segueix el rastre de l’anterior, també liderada per Junqueras. L’Andreu Paneque assenyala que cada vegada hi ha més partits que fugen dels “hiperlideratges”. “De cara a l’exterior es dona entendre la idea d’un lideratge bicèfal. Hi ha dues cares visibles. Després, internament, s’ha de veure si això és així de veritat o no”, comenta l’analista polític.
En el cas d’ERC, Paneque creu que la figura d’Alamany com a una de les líders del partit aconsegueix rebatre algunes crítiques que havia rebut Junqueras. “Les altres candidatures apuntaven que amb Junqueras tornaven els mateixos lideratges. Ell és hàbil i diu ‘no només soc jo, sinó que a partir d’ara tindrem una altra cara visible, que encaixa en la idea d’igualtat de gènere, etc., i a més no tenia càrrecs’. Des d’un punt de vista teòric, sembla que s’està seguint aquesta estratègia”, remarca.