Xavier Trias es convertirà en el nou alcalde de Barcelona si no hi ha sorpreses d’última hora. L’exbatlle i candidat de Junts rellevarà aquest dissabte amb tota probabilitat Ada Colau al capdavant de l’executiu de la capital catalana en un Ple que fins al dimecres a la tarda encara es debatia entre dues dates pel possible recurs contenciós administratiu de Vox pel recompte de vots de les eleccions del 28M. Un cop descartada aquesta possibilitat, la maquinària municipal ja està treballant en els preparatius de la investidura, una cerimònia amb un protocol força marcat que enguany celebra el seu 44è aniversari des dels primers comicis democràtics després de la dictadura preservant moltes de les tradicions històriques.
De Narcís Serra a Colau, en aquestes quatre dècades de governs han passat per la corporació barcelonina centenars de regidors, que han pres possessió del càrrec enfundats en les seves millors gales, amb la tradicional banda vermella creuada i seguint els passos que dicta la norma. Els representants polítics tenen també l’opció de portar la tradicional faixa vermella com va fer Trias l’any 2015 i no va fer Colau el 2019, per exemple. Aquesta constitució de l’administració és l’única sessió plenària que no té lloc a la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, batejada en homenatge a l’alcalde de la ciutat entre finals de la Segona República i l’inici de la Guerra Civil.
La cerimònia se celebra al magnífic Saló de Cent de l’Ajuntament, un espai que data del segle XIV i on durant diversos centennis es va reunir el Consell de Cent, l’òrgan polític encarregat de dirigir la ciutat fins al 1714, quan va ser abolit pel decret de Nova Planta. Més enllà del Saló de Cent, el personal municipal també habilitarà per a l’ocasió diverses sales perquè els convidats dels diferents candidats puguin seguir de primera mà la investidura, ja que l’emblemàtic espai té un aforament limitat.
Una mesa d’edat sense els més veterans
El primer a prendre la paraula en aquesta sessió extraordinària del Ple serà el secretari general de la corporació, Jordi Cases i Pallarès. Ell serà l’encarregat d’anunciar els resultats finals de les eleccions i de llegir el cos legal de la cerimònia d’investidura del nou alcalde. A continuació es procedirà a constituir la mesa d’edat, que està formada pel membre més veterà del plenari i pel més jove. En aquest cas, Ernest Maragall (80 anys) seria qui hauria de presidir aquesta mesa com a integrant de més edat rellevant d’aquesta manera Celestino Corbacho i acompanyat de la número 6 de la llista dels Comuns, Jess González (34 anys).
La condició d’alcaldable de Maragall, però, deixarà aquest honor en mans del regidor i número 4 del PSC, Albert Batlle (70 anys). Aquesta regla no escrita de cedir la presidència de la mesa d’edat a representants municipals que no optin a l’alcaldia també descarta enguany el cap de files de Junts, Xavier Trias (76 anys).
Vots secrets i traspàs de la vara
Un cop constituïda aquesta mesa d’edat, els 41 regidors electes escollits per la ciutadania prometran o juraran el càrrec i se’ls preguntarà qui vol presentar candidatura com a nou batlle de la capital catalana. Serà en aquest moment quan coneixerem exactament qui opta a encapçalar l’executiu i qui es retira finalment de la cursa. Després s’obre una ronda de parlaments on els grups marquen el seu posicionament previ a les votacions, que són secretes i a través de paperetes que es dipositen en una urna. Amb el recompte de vots, si algun dels candidats concentra 21 dels vots queda automàticament proclamat com a nou alcalde de la ciutat. En cas que no s’assoleixi aquest llindar, es fa una segona votació i, si els resultats tampoc donen una majoria clara, es proclama com a batlle el cap de la llista més votada.
Serà en aquest moment quan tindrà lloc el traspàs de la vara d’alcalde del vell al nou batlle, una imatge que pot ser especialment simbòlica tant si Colau li acaba entregant a Trias, repetint amb les posicions intercanviades la icònica fotografia del 2015, com si ho fa amb Collboni, amb qui fins fa només uns mesos compartia govern i amb qui es va disputar fins als últims vots la segona posició als comicis. El protocol marca que en aquest punt es fa un altre torn d’intervencions que culmina amb el discurs del flamant alcalde i amb el solemne cant d’Els Segadors.
Escala d’honor, rebuda formal i cartipàs de mínims
Aleshores, els 41 regidors abandonen el Saló de Cent i es dirigeixen a l’escala d’honor de l’Ajuntament, on té lloc la tradicional fotografia de la corporació amb els caps de llista a primera línia. El següent pas és creuar la plaça de Sant Jaume a través d’un corredor que separarà els càrrecs electes dels simpatitzants de les diferents formacions per accedir a l’edifici de la Generalitat, on els regidors seran rebuts pel president del Govern, Pere Aragonès, que farà un breu discurs. Després de la rebuda protocol·lària, el nou alcalde tornarà al consistori i, si hi ha un acord de mínims per poder tirar-lo endavant, s’aprovarà una distribució mínima del cartipàs per poder funcionar fins que s’acabi de consensuar un repartiment definitiu de les regidories i les carteres.
El flamant batlle té aleshores uns 30 dies aproximadament per pactar la resta de l’organigrama de l’executiu, un pas essencial per poder governar i que pot ser especialment difícil en el cas d’un govern en minoria, ja que s’hauran de teixir confiances amb altres formacions per aconseguir que donin el vistiplau al nou cartipàs municipal.
