El plenari de l’Ajuntament de Barcelona actual no té res a veure amb el del juny del 2023, quan es va constituir després de les eleccions del maig d’aquell any. Deu dels 41 regidors que van sortir de les urnes -prop del 25%- han renunciat al seu càrrec per diferents raons des que va començar el mandat. Entre els regidors que han plegat hi ha dos exalcaldes, Xavier Trias (Junts-Trias per Barcelona) i Ada Colau (Barcelona en Comú), i un alcaldable, Ernest Maragall (ERC). La darrera persona que ha abandonat el Consell Plenari ha estat Janet Sanz, la presidenta de Barcelona en Comú al consistori durant el darrer any i l’últim bastió del primer govern de Colau (2015-2019).
Sanz ha estat regidora durant 14 anys, dels quals sis els ha passat a l’oposició i vuit al govern. Al setembre, després de les vacances d’estiu, va anunciar que deixava la primera línia política per “tancar ferides”. En el plenari, Sanz afegia que volia posar el seu temps en el centre i seguint amb la política institucional no era possible. A més de Trias, Colau, Maragall i Sanz han abandonat l’Ajuntament Jordi Martí Grau (Barcelona en Comú), Rosa Alarcón (PSC) i Ester Capella (ERC, que no va arribar a prendre possessió del càrrec tot i ser elegida regidora en els comicis del 2023). I més recentment, han canviat d’aires Ramon Tremosa (Junts-Trias per Barcelona) i Ángeles Esteller i Juan Milián, ambdós del PP. En total, prop del 25% dels càrrecs que van concórrer a les eleccions i van aconseguir l’acta de regidor ja no formen part del plenari.
Maragall se’n va anar el desembre del 2023
Maragall se’n va anar el desembre del 2023, només set mesos després de les eleccions en les quals va encapçalar per segon cop la llista republicana. Si el 2019, Maragall havia guanyat a les urnes amb 10 regidors i més de 161.000 vots, quatre anys després va perdre la meitat dels representants. El cap de files republicà va ser substituït com a regidor per Rosa Suriñach, la següent en la llista, i es va quedar com a presidenta del grup municipal Elisenda Alamany, que es perfila com la candidata d’ERC a l’alcaldia de Barcelona el 2027.
La primavera del 2023, a la mateixa ERC, Capella ja no va formar part del plenari perquè va ser nomenada consellera de Territori del govern de Pere Aragonès. En el seu lloc va entrar Jordi Coronas, que ja fa una dècada que és edil a l’Ajuntament de Barcelona. A finals d’estiu, Coronas va formar part de la Flotilla que va viatjar fins a Gaza i va ser detingut per l’exèrcit d’Israel.
Junts, en ple procés per trobar l’alcaldable
Junts va guanyar les eleccions municipals del 2023 amb uns 150.000 vots i 11 regidors. Però Trias, com li havia passat a Maragall el 2019, no va poder governar perquè una nova operació d’Estat contra l’independentisme va convertir alcalde Jaume Collboni amb el suport a la investidura dels Comuns i el PP. Trias se’n va anar cap a casa el juliol del 2024 i va ser substituït per Carme Lleó, fins llavors consellera al districte de Gràcia. I com a president del grup municipal es va quedar Jordi Martí Galbis, la mà dretà de Trias durant anys. Junts està en ple procés per elegir l’alcaldable per al 2027. El regidor i diputat al Parlament Josep Rius, molt pròxim a Carles Puigdemont, es perfila com el possible candidat, però Martí Galbis no tira la tovallola i reclama anar a primàries.
També a Junts, a finals de febrer, va plegar de l’Ajuntament Tremosa. Exconseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, entre els anys 2020 i 2021, i eurodiputat, Tremosa va ser nomenat conseller de l’empresa estatal Aena, i el seu lloc a l’Ajuntament, seguint la llista electoral de les municipals del 2023, va ser ocupat per Arnau Vives, conseller del districte d’Horta-Guinardó durant la primera meitat del mandat.
L’adeu de Colau, Martí Grau i Sanz
Entre els Comuns han abandonat l’Ajuntament les tres primeres persones de la llista de les municipals de maig del 2023: Colau, Jordi Marti Grau i Sanz. El primer a plegar va ser Martí Grau, mig any després dels comicis, ja que va ser nomenat secretari d’Estat de Cultura. Seguint la llista electoral, va repetir com a regidor Pau Gonzàlez. Després de vuit anys com a alcaldessa, Colau va aguantar a l’oposició fins al plenari d’octubre del 2024. Els canvis que va suposar la seva sortida per al grup de Barcelona en Comú van ser que Sanz va ser nomenada presidenta i va entrar com a regidor Jordi Rabassa. Ara, en substitució de Sanz, es convertirà en regidora Tània Corrons, que va ser la número 13 de la candidatura, i Gemma Tarafa assumirà la presidència del grup municipal.
Rosa Alarcón va plegar per raons de salut
En el govern de Collboni, l’única baixa que s’ha produït fins ara és la d’Alarcón. La regidora socialista es va acomiadar del plenari el setembre del 2023, quatre mesos després de les eleccions per raons mèdiques. Alarcón pateix la síndrome de Meige, una malaltia minoritària que en el seu cas li provoca ceguera intermitent. L’edil va ser substituïda per Xavier Marcé, que s’ha fet càrrec del districte de Nou Barris i de l’àrea de Cultura.
El PP ha fet dos canvis el 2025
En les darreres eleccions municipals, el PP va aconseguir quatre regidors: Daniel Sirera, Milián, Esteller i Víctor Martí de Villasante. La meitat, Milián i Esteller, han plegat. La primera a fer-ho va ser Esteller el juny del 2025. També era diputada al Parlament i va decidir centrar-se en la seva feina a la cambra catalana i renunciar a l’acta de regidora. Esteller va ser substituïda per Sònia Devesa, número cinc de la candidatura de Sirera. Més recentment, se n’ha anat Milián, que ha estat nomenat senador del PP a Madrid i el seu lloc l’ha ocupat Antonio Verdera, que ha estat conseller al districte de Sant Martí durant la primera meitat del mandat.
