Gerardo Pisarello ha estat proclamat aquest dilluns oficialment l’alcaldable de Barcelona en Comú per a les municipals del 2027. Pisarello tindrà de número dos en la candidatura a la regidora Carol Recio, amb qui va concórrer en format tàndem a les primàries que es van celebrar la setmana passada. En una roda de premsa, Pisarello ha obert la porta a intentar confeccionar un front ampli d’esquerres per presentar-se als comicis de maig de l’any vinent.
Pisarello s’ha referit a intentar arribar a acords amb altres partits d’esquerres, sindicats, el món cultural i social i les entitats veïnals, entre altres. L’alcaldable de Barcelona en Comú ha dit que obrirà converses amb ERC, la CUP i el PSC, entre altres. Però en aquesta darrer cas, tenint en compte que Jaume Collboni governa la ciutat, “les exigències seran majors”. D’aquesta manera, Pisarello fa seva la proposta de Gabriel Rufián, que ha plantejat aquest front d’esquerres a l’Estat. L’objectiu és el mateix: frenar l’auge de l’extrema dreta. A parer del candidat, hi ha “un clam” de la ciutadania per formar aquesta coalició àmplia d’esquerres.
ERC tanca la porta a fer una candidatura conjunta
En aquest sentit, Pisarello i Recio obriran “un procés d’escolta” amb els partits, moviments socials, culturals i veïnals i altres col·lectius per intentar aconseguir “la màxima entesa”. Pisarello ha reconegut que en l’àmbit electoral serà difícil, però ha subratllat que cal explorar totes les vies possibles, també després de passar per les urnes. La futura alcadable d’ERC i secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha rebujat fer una candidatura unitària d’esquerres i ha afirmat en una entrevista a RNE que els republicans es presentaran amb les seves sigles. I és obvi que Collboni no tancarà cap pacte amb Pisarello per anar junts a les eleccions.
Tant Pisarello com Recio han pressionat Collboni perquè Barcelona es converteixi en la primera ciutat de Catalunya -a la resta de l’Estat no s’ha plantejat- en la qual s’apliqui la prohibició de les compres especulatives de l’habitatge que l’executiu de Salvador Illa i el Comuns han pactat a Catalunya perquè els segons votin a favor dels pressupostos de la Generalitat. El tàndem diu que es podria fer efectiu en un màxim de sis mesos un cop estigui aprovada la llei al Parlament. Barcelona en Comú també veu com a clau per aturar l’augment dels preus de l’habitatge a la ciutat regular el lloguer de temporada, la fórmula que molts propietaris utilitzen per escapar del topall de preus
L’exprimer tinent d’alcaldia durant el primer govern d’Ada Colau (2015-2019) i Recio es van imposar clarament en les votacions internes amb un 68,6% de les paperetes, mentre que l’escriptor i comunicador Bob Pob, que formava parella amb la consellera de l’Eixample Mar Trallero, es va quedar en el 27%. En la seva intervenció, Recio ha remarcat que hauran de comptar amb Bob Pop i Trallero. Pisarello ha comptat per a les primàries amb el suport de l’aparell del partit. Entre d’altres, la mateixa Colau; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la presidenta del grup municipal, Gemma Tarafa, i el tinent d’alcaldia amb Colau i ara eurodiputat, Jaume Asens. Colau també ha fet acte de presència aquest dilluns en l’oficialització del tàndem candidat.
Recio, l’aposta per recuperar Nou Barris
Recio és regidora des del juny del 2023, quan va ser la número nou de la llista que va encapçalar Colau. Nascuda a la Prosperitat, a Nou Barris, és l’aposta del partit per intentar recuperar ser la primera força en el districte el 2027. Nou Barris és un territori clau entre els partits d’esquerra per guanyar els comicis. El 2015, Colau es va imposar clarament a Nou Barris, amb 22.468 vots, i va guanyar els comicis. En les dues eleccions següents, 2019 i 2023 Colau va perdre pistonada en el territori més pobre de la ciutat, amb 15.692 i 10.572 paperetes, respectivament, i va ser derrotada a les urnes. “Anirem als barris a parlar dels barris amb perspectiva de barri”, va dir en una entrevista al TOT Barcelona.
Colau candidata en tres eleccions
Les eleccions de l’any vinent seran les primeres des del 2025 en les quals Colau no serà la candidata de Barcelona en Comú. El 24 de maig del 2015, Barcelona en Comú va guanyar amb 176.612 vots i 11 regidors, per sobre de CiU, amb l’alcalde Xavier Trias al capdavant de la candidatura. Trias va aconseguir 159.393 paperetes i 10 edils. Aquella mateixa nit, Trias va trucar a Colau per felicitar-la per la victòria i li va dir que renunciaria a formar govern. Eren temps en què a la capital catalana es respectava que la llista més votada governés. El 2019, amb l’arribada a Barcelona de l’exprimer ministre francès, Manuel Valls, aquesta premissa se’n va anar per terra. Valls es presentava a l’alcaldia en coalició amb Ciutadans i va fer uns resultats discrets -sis regidors-. Aquells comicis els va guanyar Ernest Maragall i Valls va regalar a Colau el vot de tres dels sis regidors que va treure perquè repetís com a alcaldessa en coalició amb el PSC de Jaume Collboni per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista. El maig del 2023, l’operació es va repetir. El guanyador a les urnes va ser Trias, amb prop de 150.000 vots i 11 regidors, però l’alcalde va acabar sent Collboni, amb el suport dels Comuns i el PP.
