El PP i VOX no sumen majoria absoluta. Dit d’una altra manera, el PSOE sobreviu i té la possibilitat de replicar l’aritmètica que li va permetre ser investit el 2019 després de la repetició electoral i governar amb Podemos. Això sí, amb el permís de Junts per Catalunya, que amb 7 escons, ha resultat ser posseïdora de la clau perquè Sánchez repeteixi. Tot i la victòria del PP, la suma amb l’extrema dreta es queda amb 169 escons i, sense més aliats, al PSOE se li obre la porta a mantenir-se a la Moncloa. Aleshores Sánchez va ser investit amb 167 vots, 165 en contra -inclòs el PDeCAT- i 18 abstencions -13 d’ERC i 5 de Bildu-.
És un escenari menys catastròfic del que preveien moltes enquestes per a l’esquerra. Però el que va passar a Barcelona el 17 de juny a les 16 h té traces d’irrompre abruptament en la política madrilenya de les setmanes vinents. Aquell dia, els Comuns anunciaven, una hora abans del ple d’investidura, el seu suport a Jaume Collboni per ser investit alcalde, acceptant de facto les condicions del PP per votar el candidat socialista, que passaven per no formar un govern amb els Comuns, a banda de qüestions programàtiques. El candidat del PSC, tres vegades perdedor de les eleccions, rebia la vara d’alcalde amb aquest pacte cuinat des de Madrid, tal com reconeixien les direccions dels dos partits d’Estat, amb la col·laboració necessària dels Comuns. I l’acord de govern entre Xavier Trias i Ernest Maragall anava directament a la paperera de la història…
La torna pacte contra Trias?
Un pacte que la cap de files dels junters a Madrid, Míriam Nogueras, s’ha afanyat a recordar per deixar clar al PSOE que no donaran cap vot “a canvi de res”. El seu partit podria tenir la clau per a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, i en la seva breu intervenció després de conèixer-se els resultats del 23-J ha deixat caure una frase breu, però que ben segur que tindrà un impacte a Madrid quan Pedro Sánchez intenti negociar la seva investidura, però que podria fer també que l’alcalde Jaume Collboni hagués de replantejar-se el seu full de ruta, que a hores d’ara sembla que implica sumar els Comuns al seu executiu: “Pedro Sánchez va fer fora Xavier Trias pactant amb la dreta”.
Que Junts pugui condicionar la investidura de Pedro Sánchez és un dels escenaris, com també ho és una hipotètica repetició electoral si els junters no arriben a un acord amb el PSOE, o que el PP forci el PSOE per intentar “un consens” que podria passar perquè els socialistes deixessin governar Feijóo en minoria. Però el que és segur és que si Sánchez vol mantenir-se a la presidència del govern espanyol, Junts li posarà un preu a la seva hipotètica abstenció. Pot tenir a veure amb Barcelona? És probable. A hores d’ara Collboni governa amb només 10 regidors i el que és segur és que no aguantarà els quatre anys de mandat amb aquesta xifra, que l’obligaria a jugar amb l’aritmètica variable per aprovar pressupostos i ordenances fiscals. Collboni comptava a incorporar els Comuns de forma més o menys immediata a l’executiu, a tot estirar aquest setembre o octubre, i fins i tot els de Colau estaven disposats a accelerar una entrada després del 23-J si el PP i VOX sumaven majoria absoluta. Parlaven de front d’esquerres d’emergència, i fins i tot pensaven que caldria traslladar-lo a la Generalitat, amb ERC.
Ara, sense aquesta amenaça, però amb Junts ostentant la clau, es pot produir un altre gir argumental en una banda de la plaça de Sant Jaume. Perquè el pacte contra Xavier Trias pot passar factura al PSC i al PSOE. Cal recordar que el PSC i Trias per Barcelona sumen majoria absoluta a la ciutat, una aritmètica que sobre el paper donaria més estabilitat que no pas una suma de 19 regidors (PSC-Comuns), tot i que ningú no gosa descartar un tripartit amb ERC, que sumaria aleshores 24 regidors. Junts, ara sense poder institucional a Catalunya -fora del Govern des de l’octubre de 2022, sense poder a la Diputació de Barcelona si sense les grans capitals-, podria pressionar per entrar en un executiu a Barcelona o com a mínim condicionar la política municipal passant per davant dels socis fidels del PSC, els Comuns.
Però com ja va passar amb el pacte in extremis contra Xavier Trias, gestat des dels despatxos de Madrid, els moviments que hagi de fer Jaume Collboni estaran ara totalment condicionats per les necessitats del PSOE a l’Estat i per allò que pugui esgarrapar Junts després que li hagi caigut a les mans la clau de la governabilitat a Espanya.
Ara comença una partida d’escacs a Madrid, on l’aritmètica ha volgut que Xavier Trias sigui una de les fitxes de la partida. El PSOE pressionarà els junters amb l’amenaça de l’extrema dreta, però haurà d’oferir algun al·licient prou potent perquè els junters canviïn d’opinió. La partida serà complicada, cada moviment comptarà.
