El curs polític ha començat amb la Copa Amèrica i la negociació dels pressupostos de 2025 en el punt de mira. La competició esportiva posa en alerta els veïns de la Barceloneta mentre que, en el terreny institucional, acull càrrecs diversos que exemplifiquen la importància que les institucions atorguen a l’esdeveniment. I mentrestant, a Sant Jaume, força veus apunten que la negociació pressupostària per als comptes de l’any vinent és qüestió de setmanes. En un segon pla queda l’ampliació del govern de Jaume Collboni, que continua amb només 10 dels 41 regidors, pendent de què decideix Esquerra Republicana. En declaracions a aquest diari, la cap de files republicana, Elisenda Alamany, ha reconegut que la situació interna del partit dificulta una entrada imminent a l’executiu municipal, malgrat insistir que el full de ruta republicà no ha canviat a Barcelona. “Haurem d’acabar de valorar quan és el moment i quan hi ha garanties [d’entomar l’entrada al govern], però és evident que, pel moment del partit avui, primer és millor parlar del pressupost de 2025”, apunta Alamany.
Pendents de què passa a ERC no només està la federació republicana de Barcelona, sinó també el PSC i la resta de grups, si bé a l’oposició donen per fet que la culminació del pacte amb Collboni. El president de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, que tot just s’estrena com a cap del partit a l’Ajuntament després del comiat de Xavier Trias, remarca que “sempre hem intentat tenir bona relació” amb ERC –van pactar un govern fallit després del 28M–, però reconeix alhora que la situació podria canviar si els republicans entren a l’executiu municipal. En tot cas, subratlla que un hipotètic refredament seria “en clau d’oposició” i “per l’acció d’ERC de voler ser crossa del senyor Collboni i corresponsable del que faci el govern”.
Si els republicans tenen previst renovar la direcció nacional al novembre, traçant noves línies a seguir, Junts encara un procés similar a l’octubre. Carles Puigdemont podria recuperar la presidència del partit i dibuixar, de nou amb càrrec a la direcció de Junts, els pròxims passos. “El congrés de finals d’octubre serà una peça important, si bé al grup municipal hi ha més d’un partit. Després de la redefinició de Junts ens plantem a finals d’any i el 2025 entomarem la decisió de qui és el candidat el 2027“, explica Martí Galbis al TOT Barcelona. En bona part, a Barcelona l’estratègia troncal tant de Junts com d’ERC, pensant en clau futura, queda pendent de com es culmina la redefinició del full de ruta independentista.
Comença l’era post Trias
Junts, fins ara integrat a Trias per Barcelona, és el grup a l’oposició que inicia el curs amb canvis més significatius. Xavier Trias, vaixell insígnia del partit a Barcelona i cara visible de la victòria juntaire el 28M, ha marxat després d’haver “endreçat” la situació entre els seus deixebles i un cop constatat que Junts serà oposició el que queda de mandat. Martí Galbis reconeix que “amb Trias o sense les coses no són iguals” i que tocarà “compensar la seva absència amb els nostres actius i redoblar l’estratègia política amb accions concretes”. “El nostre objectiu és que l’alternativa que representem sigui factible i el 2027, amb el cap de cartell que toqui, tornar a guanyar les eleccions”, respon el nou cap de Junts a l’Ajuntament preguntat per quin és l’objectiu estratègic de l’era post Trias.
En tot cas, Martí Galbis insisteix que la carpeta sobre el pròxim candidat o candidata juntaire s'”obrirà quan el partit decideixi” i admet que caldrà esperar a la reestructuració nacional de Junts. Xavier Trias ja havia recomanat, dies abans de marxar, que l’elecció dels pròxims líders a Barcelona no s’havia de dilatar en el temps i insistia que és millor “que surtin del grup municipal”. Un criteri que comparteix la cúpula juntaire a Barcelona, que obre la porta a repetir la coalició electoral del passat 28M. “Comparteixo el criteri de Tiras, que abans de marxar va dir que els partits que formen la candidatura de Barcelona farien bé de pronunciar-se sobre la persona que ha d’encapçalar aviat”, diu Martí Galbis. Més enllà de Junts, el principal partit de l’oposició també té regidors del PDeCAT i de Demòcrates.
ERC demana integrar l’àrea metropolitana en el full de ruta
Els republicans també miren de prop com es reestructuren les peces dins de l’independentisme, ara que les principals institucions del país són en mans del PSC després d’una dècada de domini sobiranista. “En el futur del partit s’haurà de tenir en compte l’estratègia que ha traçat ERC Barcelona. Hem tirat milles perquè el projecte de la capital no pot esperar que hi hagi una nova direcció que digui si li agrada més o menys”, diu Elisenda Alamany, també en declaracions al TOT, sobre la renovació de lideratges que afronta el seu partit. Reconeix que la nova direcció segurament en voldrà dir la seva –les friccions entre ERC Barcelona i la direcció nacional els darrers temps són conegudes– però apunta alhora que “tothom sap bastant bé el projecte d’ERC per a Barcelona”. “L’anàlisi dels mals resultats d’ERC a Barcelona no correspon a aliances, el gran problema que hem detectat és que segurament la gent no va saber per què servia la nostra papereta”, diu al respecte Alamany.
L’estratègia de la nova direcció del grup municipal d’ERC passa més aviat per mostrar un model de ciutat clar que no pas per altres aspectes. Elisenda Alamany insisteix que els republicans “estem movent Collboni a les tesis d’esquerres” i es distancia de Junts en qüestions com la gestió del turisme o la regulació dels lloguers. En aquest sentit, Alamany destaca que la reestructuració d’ERC ha d’acollir tres missatges troncals. L’independentista, diu, “ha de ser més obert que mai”, fet passa per “tenir un projecte per a l’àrea metropolitana”. “No pot ser una opció només de municipis petits i mitjans, l’independentisme ha estat guanyador quan ha sabut tenir un projecte per a ciutats grans i la capital del país”, remarca Alamany, que també aposta per “renovar el discurs” i fugir d'”apriorismes” a l’hora de pactar. “Haurem d’arribar a acords amb PSC, i també amb Junts i la CUP. Els grans reptes de país requeriran grans consensos, ja no som en temps on ens podrem conformar pactant només amb un partit”.
Els Comuns, pendents de la governabilitat de Barcelona
L’altre actor significatiu de l’oposició, els Comuns, continuen collant Collboni, pendents de les opcions que hi ha de formalitzar un tripartit. “Nosaltres sempre hem estat clars: vam votar per la investidura del PSC per possibilitar un govern ampli d’esquerres i per evitar que Trias desmuntes el nostre model de ciutat, però Collboni no ha tingut la iniciativa per construir aquest govern i ha preferit jugar a una geometria variable que, de moment, s’ha traduït en retallades que afecten la ciutadania i que fan retrocedir Barcelona”, diu Janet Sanz en declaracions al TOT Barcelona. Els d’Ada Colau no canvien d’estratègia, i continuaran distanciant-se del model de ciutat Trias, amb qui més han confrontat model els darrers anys, sobretot a partir de la precampanya del 28M. Des del partit remarquen que el primer tram de legislatura ha estat marcat per les “picades d’ull” de Collboni a la dreta i que insistiran que qualsevol apropament amb Junts suposa un retrocés a les polítiques de l’antic executiu de coalició liderat per Colau.
Tot plegat, pendents de què passa amb Ada Colau. Fonts properes a l’executiu socialista insisteixen que, per al PSC, la presència de l’exalcaldessa és el principal escull per a la incorporació dels Comuns a l’executiu de Collboni. Algunes informacions publicades recentment apunten a un possible adeu de Colau en les pròximes setmanes, però l’equip de premsa de Barcelona en Comú insisteix que estan preparant l’acció dels pròxims mesos amb l’exalcaldessa al capdavant.
I sense opcions ni voluntat d’entrar al govern continuen els darrers dos grups del plenari, PP i Vox. Els populars demanen Collboni, en la línia del que ha estat el primer tram de mandat, que govern en solitari. De fet, en la posada en escena del nou curs, el cap de files a l’Ajuntament, Daniel Sirera, allunyava la possibilitat d’una entesa per pactar els pressupostos si Collboni “incorpora l’estelada” al govern, referint-se al pacte amb ERC, o continua fent “les mateixes polítiques dels darrers vuit anys”, en al·lusió a l’apropament del PSC a Comuns i ERC. Collboni, que ha tramat diferents estratègies des que és alcalde i fins i tot ha arribat a tenir avançat un acord de govern amb Junts, ha tornat de vacances assenyalant, ben clar, que els seus socis prioritaris són ERC i els Comuns.
