Al final, l’independentisme podria haver fet el negoci d’en Robert i les Cabres amb l’amnistia. Mentre que pels investigats, processats i condemnats en qualitat d’independentistes hi ha problemes d’aplicació amb la llei de l’oblit penal, les dificultats desapareixen per als policies. Un nou exemple és la decisió del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona que ha acordat amnistiar 13 agents del Cos Nacional de Policia (CNP) acusats de detenció il·legal, contra la integritat moral i tractes vexatoris i degradants a una detinguda en el marc de les protestes del 18 d’octubre del 2019, arran de la sentència del Tribunal Suprem als líders institucionals i civils del Procés i del Primer d’Octubre.
A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, la instructora del cas argumenta que els delictes de detenció il·legal i amenaces “entrarien dins l’àmbit de l’aplicació de l’amnistia”. Però, en canvi, sobre el delicte contra la integritat moral a més que tant la Fiscalia i les defenses dels acusats no van veure indicis de la seva comissió perquè no es van acreditar les expressions injurioses, “no superen el mínim de gravetat exigit per la Llei Orgànica i poden ser amnistiats”. Així ha decidit, davant la sorpresa de la víctima, el sobreseïment lliure de la causa i l’extinció de responsabilitat penal.
No hi ha prou indicis
La defensa de la víctima, en tant que acusació particular contra els agents, ha sostingut durant la instrucció que presumptament s’hauria comès un delicte de detenció il·legal comesa per un funcionari públic, un delicte d’amenaces i un delicte contra la integritat moral. En canvi, la magistrada, Zita Hernández, interpreta que per les diligències practicades “no hi ha prou indicis de la seva comissió”. Fins i tot, argüeix que es van practicar diverses testificals, de persones presents durant la detenció, on un va declarar que no s’havia observat cap situació de violència. En aquest sentit, recorda que la víctima si bé va assegurar davant el metge forense que tenia ferides lleus arran de la seva detenció, no va denunciar els fets, i tampoc es va plantejar per part de la seva defensa un “habeas corpus”. A més, afegeix que sis mesos després encara no havia denunciat els fets.
