Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) és president de Junts per Barcelona a l’Ajuntament des de fa aproximadament un any, quan Xavier Trias va deixar el consistori. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va formar part de l’equip de l’alcalde Trias en el mandat 2011-2015, encapçalant l’àrea de Presidència i el districte de Sants-Montjuïc. I, des de llavors, no ha deixat l’Ajuntament. Amb una carrera política que es va desenvolupar al costat d’en Trias a la Generalitat, on va ser el seu cap de gabinet a Sanitat i Presidència, Martí Galbis va fer el salt com a diputat per CiU al Congrés dels Diputats entre els anys 2000 i 2004. Més aviat que tard, el seu partit ha de decidir qui encapçalarà la llista a les municipals del 2027. I ell s’ofereix a Junts per ser alcaldable si la formació així ho decideix. Després de tombar la revisió de la normativa del 30%, la modificació de l’Ordenança de civisme podria ser l’altre projecte del govern de Jaume Collboni que es quedi en els calaixos.
Fa uns dies van trencar les negociacions amb el govern per revisar la normativa del 30% (que obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatge social en nous edificis i grans rehabilitacions). Van explicar que l’executiu de Jaume Collboni no els havia acceptat cap de les propostes que van plantejar, entre les quals hi havia una rebaixa de l’IBI del 4%. Pot aprofundir per què van trencar?
Quan tens una crisi residencial, has de centrar tots els esforços a intentar arreglar la part que et correspon. En dos anys, el govern de Collboni no ha tingut gaire interès a arribar a un acord amb Junts, que és el principal partit de l’Ajuntament. El problema de l’habitatge és gravíssim i no el resoldrem amb una reforma puntual del 30%. S’ha d’ampliar el focus i tractar molts més temes. Vam fer una aposta valenta de negociació, no solament del 30%, sinó també d’altres mesures, que es corresponen a la situació de gravetat extrema que vivim. Vam arriscar-nos entre cometes a negociar una cosa, sabent que els socialistes no són de fiar. De les sis mesures que vam proposar [entre els quals també hi havia la cessió dels actius de la Sareb a la ciutat a l’Ajuntament i ajuts al lloguer], el govern no en va assumir cap en els termes que nosaltres vam plantejar. El retorn dels socialistes a les nostres propostes va ser pobre, la qual cosa ens va dur a deixar-ho córrer. La responsabilitat és del govern. Si fos tan important la problemàtica de l’habitatge per al govern, no haguessin estat dos anys fugint d’estudi. Si soc l’alcalde, m’arremango i tanco un acord amb l’oposició.
Fa una setmana que ho van anunciar. En aquests dies, el govern o Collboni els han dit alguna cosa de tornar-se a reunir?
No. Han seguit l’estratègia dels darrers temps, que també hem denunciat: dirigir-se a nosaltres a través dels mitjans. Laia Bonet [primera tinenta d’alcaldia] ha expressat la seva sorpresa i ha dit a través dels mitjans que l’alcalde vol citar-nos. No sabem res més.
No els ho van dir que ho deixaven córrer?
Som un grup de l’oposició i no podem fer segons quines coses. Vam contactar amb els sectors implicats. Vam fer el que havíem de fer, perquè jo mateix en l’última reunió els hi vaig preguntar: ‘Aquesta és la vostra última oferta de les sis mesures que proposem’? Ens van dir que sí. Entenc que en una negociació professional i de gent adulta, quan et diuen això, són ells els que s’aixequen de la taula de la negociació.
A finals d’any, el govern vol aprovar l’Ordenança de civisme. Vostès potser ja estan pensant més en les eleccions del 2027 i serà difícil arribar a un acord per modificar l’Ordenança?
No hi ha res impossible. Hem estat negociant el 30% i l’Ordenança de convivència en paral·lel. Però ha passat una cosa important, que ja veurem com acaba. No estic en condicions d’avançar res, perquè serà una decisió que hem de prendre com a grup, però Albert Batlle [tinent d’alcaldia de Seguretat], va dir coses de Junts i de mi mateix que són bastant incompatibles amb arribar a acords sobre aquesta matèria [l’Ordenança de civisme]. Si tu vols arribar a acords amb un adversari polític que pot ser soci teu amb un tema puntual és contraproduent insultar-lo.
Pel que em diu, sembla difícil que la revisió de l’Ordenança de civisme s’aprovi. El govern planteja un enduriment i Barcelona en Comú hi està en contra.
Ho hem d’acabar de parlar. Però el divendres passat, Batlle va posar una línia vermella.
En aquests dos anys que queden de mandat, quin serà el paper de Junts?
Tenim un paper molt clar d’alternativa en dues fases. Ara mateix, som l’alternativa perquè vam guanyar les eleccions. I això no és un tema menor. Junts va guanyar les eleccions i tenim el deure i l’obligació, i també la demanda de molta ciutadania, de ser l’alternativa real. Ara, l’estem construint sense candidat i l’acabarem de construir i la perfeccionarem quan tinguem candidat o candidata. Espero que ben aviat. Per molt triomfalisme i cofoisme de l’alcalde, la ciutat no funciona en els termes que hauria de funcionar. El Baròmetre municipal evidencia una situació d’estrès, pessimisme i manca de confiança amb la gestió global de la ciutat. El 45% de la gent diu que la ciutat ha empitjorat l’últim any. És la pitjor diagnosi que pots fer d’una ciutat.
Vostès es creuen els resultats polítics del Baròmetre. A tall d’exemple li recordo que el juny del 2022, el Baròmetre donava Junts una intenció directa de vot del 3,6% i van acabar guanyant les eleccions de maig del 2023. Ara els dona un 4%…
No ens el creiem. Ens sap greu qüestionar aquests baròmetres que fa molts anys que es fan. Però les dades que dona el darrer Baròmetre, amb una ciutat que no funciona, on l’habitatge és un impossible, on la gent li costa arribar a final de mes, on la mobilitat és un caos, on l’economia li costa tirar endavant i amb una situació d’inseguretat escandalosa, és molt difícil poder acceptar segons quines dades del Baròmetre. El qüestionem obertament. Nosaltres som especialistes a perdre enquestes i especialistes a guanyar les eleccions… Qui maquilla els baròmetres municipals actua igual que Tezanos [José Félix Tezanos, president del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)] amb les enquestes del CIS. Fa poques setmanes, el CIS va donar unes dades que el PSOE quasi arrasava a Espanya. Sense voler equiparar les dues situacions, aquestes enquestes estan mal fetes. Hi ha una desproporció evident entre la gent a qui se li demana l’opinió i els resultats de fa dos anys. Hi ha una sobrerepresentació dels encastats del PSC, ERC i Comuns expressament, i un càstig evident cap als electors de Junts. Les enquestes s’estan convertint en eines polítiques.
El Baròmetre ha situat l’habitatge com a principal preocupació ciutadana, passant de l’11,6% fa dos anys al 29,9% actual. És culpa del govern de Collboni?
És culpa també del govern de Collboni. Portem deu anys de mesures, unes urbanístiques, com és la del 30%, i altres de legals, de lleis de l’habitatge que es fan al Parlament o a l’Estat, amb governs socialistes i dels Comuns i els suports d’ERC. El context dels últims deu anys ens ha portat on som, a Barcelona i a mig país. Les mesures que es prenen de tipus urbanístic, administratiu, econòmic, fiscal i legal estan orientades a una línia equivocada. Collboni és corresponsable, juntament amb Ada Colau.
En quin moment es troba l’elecció de l’alcaldable de Junts a l’Ajuntament de Barcelona?
Nosaltres hem demanat al partit que aquesta decisió es prengui com més aviat millor. M’hauria agradat que s’hagués fet al juny. Però la situació política general a Catalunya i, en especial, a l’Estat no ajuda a prendre les decisions de manera ràpida. És millor prendre les decisions amb retard, però fer-ho bé, que no pas fer-ho amb presses. Espero que ben aviat es pugui decidir, però no puc confirmar dates. Ho farem i ho farem bé. Ens hi juguem la ciutat i la gent espera que aquesta alternativa que som pugui tenir més visibilitat.
Vostè va dir que volia ser candidat.
El que he dit sempre és que estic en disposició de ser candidat si el partit així ho considera. No és una decisió fàcil de prendre. Tenim, tant al grup municipal com a fora, gent molt bona i molt potent per ser candidat. Estic a disposició del partit i evidentment amb molta il·lusió per ser-ho si així es decidís.
Han sortit alguns noms de possibles alcaldables, Quim Forn, Josep Maria Argimon… Inclús s’ha parlat del president Mas. Veu a Artur Mas com a possible alcaldable de Junts?
Prefereixo no fer referència a cap company. Mas no és militant de Junts, però com si ho fos, per entendre’ns. No vull tenir un debat nominal, perquè per a mi tots els noms que han sortit tenen grans potencialitats, tots són amics meus. No puc ni dir quina preferència tinc ni desqualificar ningú. Valoro molt positivament tots els noms que han sortit, tots tenen coses bones i, per tant, cordialitat i companyonia absoluta.
El divendres passat van tombar el reglament de les pistoles Taser. Per què no van votar a favor?
Nosaltres sempre hem estat a favor que la Guàrdia Urbana tingui armes Taser. Fa sis anys que jo personalment demano que l’Ajuntament faci aquest pas. No ho han fet perquè Colau ho va prohibir. Collboni i Batlle formaven part del govern de Colau i van obeir les seves ordres. El dia abans del plenari vaig traslladar al govern, a instàncies dels sindicats majoritaris de la Guàrdia Urbana, que volien tenir veu i vot en aquest reglament. És bastant lògic i normal que els professionals que han de fer servir les Taser tinguin alguna cosa a dir en aquest reglament, en el qual es dirimeixen les condicions en què s’han d’utilitzar les Taser. Vaig demanar que fessin cas als sindicats, es reunissin amb ells i es posessin d’acord o no, i que tornessin a portar el reglament al juliol i els hi votaríem favor. Batlle es va negar a retirar el punt amb la seva prepotència habitual i va provocar la derrota del seu govern. Hi havia membres del govern del PSC que estaven a favor de retirar aquest punt. És de sentit comú que cal dialogar, no dic pactar, dialogar amb els sindicats majoritaris de la Guàrdia Urbana. Saben perfectament que el vot favorable de Junts el tenen des de fa sis anys i el tindran aquest juliol. De totes maneres, el govern ja pot iniciar la compra de les Taser.
Què s’ha de donar en el plenari de juliol perquè votin a favor?
Que convoquin i s’asseguin amb els sindicats majoritaris per arribar a un acord. Si s’arriba o no s’arriba, això ja és una qüestió entre les parts. Ni tan sols exigim un acord amb els sindicats.
El dissabte passat, una treballadora municipal va morir després d’estar fent feina vuit hores en plena onada de calor. Han demanat explicacions al govern sobre aquesta qüestió?
Lamentem molt sincerament la mort d’aquesta treballadora. És un fet gravíssim. El govern va voler tancar el cas. Nosaltres no volem que es tanqui. Estem en un moment delicat. No coneixem les circumstàncies reals de les causes de la mort. Però Barcelona no pot continuar tenint treballadors municipals o d’empreses concessionàries d’un servei municipal treballant al carrer en plena onada de calor, amb temperatures de 38 graus. Avui mateix, sense necessitat d’obrir expedients a les concessionàries, l’Ajuntament hauria de dir que no permet que cap treballador municipal o d’una empresa concessionària treballi al carrer fent esforços quan hi hagi oficialment una onada de calor. El govern ha tingut una rectificació forçada i una reacció nefasta. Seguirem el cas per dirimir responsabilitats per part del govern [l’entrevista a Jordi Martí es va fer abans que el govern i les empreses concessionàries pactessin pauses perquè els treballadors s’hidratin durant les onades de calor].
Vostès s’oposen a la connexió del tramvia. Proposen connectar la Diagonal amb busos d’alta capacitat. Però la veritat és que PSC, ERC i Comuns poden aprovar la unió. El govern els ha traslladat algun calendari?
Tenim una alternativa, amb busos elèctrics -la línia D30-, biarticulats, de gran capacitat, operats per TMB. És una alternativa viable i sobretot 10 vegades més econòmica, de 40 milions enfront dels 400 milions que costarà tota la connexió. Entenem que aquesta decisió està presa, que compten amb prou majoria per tirar-la endavant. Van convocar els grups fa pocs dies per explicar-nos la voluntat d’aprovar definitivament la unió entre Francesc Macià i Verdaguer. El que no tenim és si es farà a inicis del pròxim mandat o dins d’aquest. El PSC és especialista a endarrerir projectes, com el del Tramvia Blau.
Tenen notícies com està la recuperació del Tramvia Blau?
Va tancar el 2018, han passat set anys. Fa anys que exigim la seva recuperació. L’únic que sabem és que ho van endarrerint. No hi ha cap concreció, ni del pressupost final o quan es licitarà l’obra. Cada any és un any d’ajornament.
Després de l’estiu, Collboni haurà de començar a negociar de nou els pressupostos i les ordenances fiscals per al 2026. Veu a l’alcalde abocat a haver de recórrer de nou a una qüestió de confiança per aprovar els comptes anuals?
Collboni no tindrà res remei que aprovar els pressupostos del 2026 a través d’una qüestió de confiança. Ell mateix ho va avançar, tenint en compte la conjuntura general i la seva incapacitat. És un reconeixement de la mateixa incapacitat del govern. Una qüestió de confiança o una pròrroga pressupostària és l’últim recurs, quan no tens més remei. Abans, has d’exhaurir totes les possibilitats de negociació. Primer, amb els socis d’investidura. Després, amb els socis naturals, que són Comuns i ERC. I, al final, amb la resta de l’oposició. Però Collboni ja va anunciar que segurament hauria d’aprovar els pressupostos del 2026 a través d’una qüestió de confiança i en els del 2027 fer una pròrroga pressupostària. És un anunci del seu propi fracàs.
Si es compleix la seva anàlisi, podríem estar davant del primer alcalde de la democràcia a Barcelona que no hauria aprovat cap pressupost per la via ordinària durant tot un mandat.
No ens costa que hagi passat abans. Collboni pot tenir el rècord d’ineficàcia també a l’hora d’aprovar pressupostos durant els quaranta anys de democràcia municipal.
I en les ordenances fiscals tornaran a plantejar una rebaixa de l’IBI?
Ho hem fet els dos anys de mandat. És molt possible que no solament ens mantinguem en aquesta posició, que creiem que és justa i justificada, sinó que també, evidentment, fem la nostra feina d’al·legacions amb la resta de figures fiscals de les ordenances.
Els veïns i comerciants del Gòtic es queixen que el govern no els permet pujar per la nova Via Laietana, a diferència d’altres barris. Com ho valora?
La reforma és un nyap. Ja ho vam denunciar. Collboni s’ha limitat a executar el pla de Colau de la Via Laietana. Ha tingut dos anys per refer-lo. Aquest és un exemple molt clar de continuisme negatiu per a la ciutat de Collboni respecte a Colau. Amb aquest projecte es dificulta la vida de la gent. Durant els tres anys d’obres han provocat un perjudici importantíssim a veïns i, especialment, a comerciants dels barris afectats. També s’ha perdut l’oportunitat de crear un espai amb ombra. El govern parla de fer un simulacre de calor a 50° en dos anys i són incapaços de preveure l’onada de calor real d’ara i que a la Via Laietana hi hagi una zona més ombrívola. A més, hi ha un problema del trànsit per la gent que passeja i un clar perjudici per al sector comercial. No solament hi ha un problema d’accés sinó on s’aturen els taxis o el transport comercial per fer la càrrega i la descàrrega. Hi ha un conjunt d’obstacles que ho posa dificilíssim a la gent que treballa. El transport públic també ha quedat greument afectat. I, per descomptat, pressionarem perquè els veïns del Gòtic puguin circular en direcció nord. La Via Laietana és un mal exemple com no s’ha de fer urbanisme al segle XXI.
