Marta Salicrú (Barcelona, 1980) és la comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona des del juliol passat, un càrrec de nova creació. Llicenciada en Periodisme i Humanitats, té davant seu el repte d’engegar polítiques per revertir la situació preocupant de la llengua a la ciutat, on només el 35% dels ciutadans parlen català habitualment. Salicrú depèn directament de l’alcalde, Jaume Collboni, i el seu nomenament ha estat fruit dels acords pressupostaris amb ERC. Ha estat cap de redacció de la revista Time Out i des del 2019 era directora de Ràdio Primavera Sound.
Assumeix el càrrec en un moment delicat del català a la ciutat, especialment entre els joves. Com creu que s’ha arribat a aquesta situació?
Per un relaxament. Amb l’arribada de la democràcia, la fi del franquisme, la recuperació de les institucions catalanes i l’entrada del català a l’escolarització es va viure un moment de gran consens a favor de l’ús del català. Va ser una reacció a una prohibició de la llengua de dècades. Hi havia molt d’orgull de fer ús del català fins i tot entre persones que no eren catalanoparlants. En canvi, ara hi ha una situació de relaxament per part d’institucions que no revisen prou el compliment de la normativa. També hi ha una ciutadania que pensa que el català és una cosa que ja tenim i per la qual no hem de lluitar. I després ens trobem amb el fenomen sociolingüístic pel qual una persona detecta que el seu interlocutor no és tan competent com ella en la seva llengua i canvia d’idioma. És una cosa malentesa instintiva de parlar la llengua amb la qual la comunicació serà més eficient. Tot això ha fet que els catalanoparlants hàgim cedit terreny, fins i tot quan interaccionem amb altres persones.
La seva figura és nova a l’Ajuntament de Barcelona. Quins són els eixos principals que es planteja per revertir la situació del català a Barcelona, suposo que amb el suport del departament de Política Lingüística de la Generalitat?
Més que un suport estem amb diàleg constant amb Política Lingüística. Les grans línies són garantir els drets lingüístics de les persones que en el seu dret d’acció lingüística a Barcelona optin pel català, és a dir que aquests ciutadans puguin viure de veritat en català a Barcelona. I després augmentar el nombre de parlants, especialment en dos grups estratègics. D’una banda, els joves, que és on tenim una davallada més elevada en l’ús de la llengua, tot i que les darreres enquestes indiquen que hi ha un repunt lleu entre els joves entre 18 i 25 anys. I de l’altra, volem guanyar parlants entre les persones que no tenen el català com a llengua materna perquè són d’origen internacional. Les polítiques no poden anar només dirigides a les persones que ja parlen la llengua. No podem predicar només entre els convençuts. Hem d’intentar arribar a les persones que són parlants amb potència, perquè moltes vegades tenen la competència. Fins a un 80% admet poder almenys entendre el català. Volem créixer en parlants i permetre que les persones que decideixen fer vida en català puguin fer-ho.
Els seus plans impliquen potenciar l’ús del català entre els joves fent ús de la tecnologia i les xarxes socials. Un dels eixos fonamentals és la posada en marxa de la Casa de la Creació Digital en Català.
Més que la tecnologia és intentar arribar a la gent jove en els canals on estan presents. I el digital és un dels àmbits clau, tot i que no és l’únic. També intentem arribar a la gent jove a través del projecte que tenim en conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans, que incideix en l’ús del català en els àmbits del lleure i l’esport. Al llarg del 2026, hi haurà una campanya de comunicació dirigida als joves que vol fomentar l’ús del català, no només en l’àmbit digital.
I la Casa de la Creació Digital en Català, en què consisteix?
És el punt de partida per tenir un ecosistema de creadors i creadores en català molt saludable, però necessitem que sigui més sòlid. Volem que les persones que ja estan creant contingut puguin convertir-se en referents i arribin a més gent. Es tracta que totes aquestes persones sentin que poden fer vida en català en l’àmbit digital i que això exerceixi un efecte crida. Tenint en compte que hi ha la voluntat de bona part de la gent jove de crear contingut, el fet que puguem visibilitzar i ajudar a aquests referents a fer carreres llargues volem que serveixi perquè altres joves s’hi puguin emmirallar i puguin convertir-se en creadors de contingut en català. I sobretot que no sentin que el castellà és una llengua més útil per socialitzar.
En el cas de la restauració, ERC i el Gremi de Restauració han engegat una campanya per fomentar l’ús del català en el sector. Hi ha unes dades molt preocupants pel que fa a l’ús de la llengua, ja que un 50% dels treballadors no parla el català. Creu que amb aquesta campanya serà suficient per revertir aquesta situació?
No serà suficient, però és un bon punt de partida. Els canvis no podran ser ràpids perquè estem en una situació molt complexa. Necessitem que pugui haver-hi canvis de manera progressiva en la direcció d’anar treballant per un ús més elevat del català. És molt important que el Gremi de Restauració per iniciativa pròpia faci una campanya dirigida als seus agremiats per incrementar l’ús del català i donar-los eines, com la possibilitat de traduir les cartes, o per explicar la normativa. Moltes vegades, diferents sectors no coneixen prou bé la normativa del català, i si no la coneixen és perquè això no s’ha explicat. Conec molt bé la campanya del Gremi de Restauració. He intentat fer-hi aportacions. Per exemple, posar-los al corrent de l’existència d’una mesura del Consorci per a la Normalització Lingüística, que es diu Comerços Aprenents, i en la qual el Consorci es posa al servei d’un comerç o d’un establiment de restauració, pe fer-los un assessorament lingüístic o donar-los unes nocions de català en el mateix establiment. En l’àmbit de la restauració, les persones que hi treballen tenen horaris que fan molt complicat que puguin assistir a classes. Aquesta campanya ens permetria arribar a uns mínims per aconseguir un canvi de paisatge i una Barcelona que també respiri català des de les pissarres dels establiments, des de les cartes dels restaurants… També perquè hi hagi una consciència que el punt de partida ha de ser el català. Aquí també cal implicar la ciutadania en el sentit que si es detecta que és un treballador que potser no ha nascut a Barcelona, això no faci que ens hi dirigim en castellà. Necessitem dirigir-nos en català sempre a totes les persones d’entrada per donar-los l’oportunitat a què ens responguin en català.
En la presentació de la campanya, ERC va posar molt l’èmfasi en la necessitat que l’Ajuntament hi doni suport econòmic. Pot garantir que la campanya tindrà suport institucional el 2026?
Aquesta campanya en concret no, perquè el Gremi de Restauració ha volgut treballar amb ERC i ha decidit finalment no comptar amb la implicació de l’Ajuntament. Estic treballant amb l’àrea d’Economia municipal amb mesures destinades al comerç i a la restauració en un futur.
Per tant, la campanya d’ERC i el Gremi l’haurà de seguir costejant…
És una campanya que la paga el Gremi. I és una campanya en la qual el Gremi ha volgut mantenir la seva independència econòmica.
Un tema important també és la regulació de la retolació dels establiments en català. Per normativa han d’estar retolats en català. Disposa de dades de sancions que hagi posat Consum de la Generalitat? Com treballa l’Ajuntament aquesta qüestió?
Estic intentant entendre per què les coses no funcionen, què és el que falla. L’acord entre l’Agència Catalana de Consum i els diferents ajuntaments és que la inspecció ha d’anar a càrrec dels ajuntaments i les sancions de Consum. En el cas de Barcelona, treballo perquè el consistori faci les inspeccions. No tinc dades de multes. Treballo per aconseguir que des de l’Ajuntament fem la nostra feina. Això implica canvis de protocols i de procediments. A l’administració, els processos no són fàcils i suposen tota una feina política per part meva de guanyar adhesions de les persones que tenen les responsabilitats directes.
Entenc que abans no es feien prou inspeccions?
Diguem que la normativa lingüística no forma part dels protocols d’inspeccions municipals habituals, però estem treballant per incloure-ho. Cal que la normativa lingüística s’incorpori al protocol d’inspeccions de l’Ajuntament i estem treballant amb les àrees responsables de fer-ho.
En els darrers mesos s’han viscut alguns casos de catalanofòbia en diferents sectors: hospitals, restauració. Recordo el cas del bar Berlín, el de la gelateria de Gràcia. Com s’han d’abordar aquestes situacions, des de la sanció o des de la sensibilització?
Primer, hi ha d’haver una sensibilització de tota la societat, per explicar quina és la realitat lingüística de Barcelona, la realitat lingüística de Catalunya i la necessitat de preservar la diversitat lingüística. No només a casa nostra, sinó a tot el món. No es pot permetre perdre els drets lingüístics dins dels drets culturals i com a drets humans previs. Aquí estem en un canvi de paradigma cap a aquesta necessitat de preservar la diversitat lingüística, com fa uns anys vam entendre que calia també respectar la biodiversitat. Ara bé, quan una persona exerceix catalanofòbia, com qualsevol altra discriminació, s’ha d’abordar amb les mesures que siguin convenients. El que passa, com amb la majoria de discriminacions, és que no arriben a l’àmbit penal, ja que és la persona que rep la discriminació qui ha de fer l’acusació particular i moltes vegades ho acaba deixant córrer.
Considera que el gag catalanòfob era un delicte d’odi?
La Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Oficina per a la No Discriminació han dictaminat que no era un delicte d’odi. La situació del gag catalanòfob ens enfronta amb situacions que persones que se senten discriminades en una sèrie d’àmbits també poden exercir de discriminadores en altres. Parlo de la companyia del gag [Teatro Sin Papeles]. Tenim unes realitats i unes identitats tan complexes que fan que puguem exercir diferents rols, en els quals som víctimes de l’opressió i en d’altres, potencialment, podem exercir opressions. Però ser víctima d’una opressió no pot justificar que exercexis opressió per una altra banda.
Des del punt de vist intern, l’Ajuntament ha de millorar els seus protocols per garantir l’ús del català? Més ellà del gag catalanòfob, va haver-hi l’error de retolació dels jardins de la Torre del Fang, la polèmica de la Cursa de la Dona, amb les samarretes i molta de la informació només en castellà…
Hi ha una voluntat política per treballar a favor del català, hi ha una voluntat política que es tradueix en aportació pressupostària, però a vegades aquesta voluntat queda opacada per situacions en les quals les coses no es fan de manera correcta i els exemples que comenta en són casos. Estem treballant perquè aquesta formació en drets lingüístics, aquesta sensibilització, comenci dins del propi Ajuntament. Necessitem aplicar una perspectiva de llengua que faci que, davant d’aquestes situacions en les quals potencialment vulnerem drets lingüístics de la ciutadania catalanoparlant, des de l’Ajuntament de Barcelona, les diferents àrees puguin preveure-les. Necessitem aquesta perspectiva de llengua, igual que fa uns anys necessitàvem incorporar una perspectiva de gènere. Es tracta que no ens contradim com a administració, que hi hagi una coherència entre el discurs polític i l’aposta pel català amb una sèrie de mesures com poden ser la Casa de la Creació Digital en Català, la creació d’una línia específica de subvencions i la creació de programes culturals de suport a la cultura que s’anunciaran aviat.
Comenta això d’incorporar una perspectiva de llengua. Ha detectat alguna àrea municipal en la qual calgui posar més èmfasi?
No, més aviat el que detecto és que les àrees que estan seguint la normativa de l’Ajuntament creuen que ho fan per convicció, sense ser conscients que el que fan és seguir el reglament. Creuen que estan fent un actuació excepcional cap al català, quan en realitat el que estan fent és seguir la normativa. Mentre que les àrees que potser no l’estan seguint no són conscients que no estan seguint aquesta normativa. Necessitem comunicar aquesta normativa precisament perquè coneguem el que ens pertoca com a administració, que bàsicament és garantir que la ciutadania té el dret de l’acció de llengua, que en el nostre cas, és fer servir qualsevol de les llengües cooficials. L’administració té l’obligació a donar resposta a aquest dret. I si una persona exerceix el dret de triar el català com la seva llengua, l’administració l’hi ha de poder donar resposta absolutament en tots els àmbits.
Diu que preparen una sèrie d’ajuts a la cultura. Què en pot avançar?
És una mesura de la regidoria de Cultura en la qual estem en diàleg amb l’àrea del català.
Pel que fa a les persones nouvingudes, per garantir que aprenguin el català, s’han reclamat més places per estudiar català. S’ha fet alguna passa en aquest sentit?
La inversió en els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, que es tradueix en un augment de places, és progressiva cada any. La qüestió és que la demanda també augmenta, augmenta exponencialment, de manera que no aconseguim aixugar la demanda. Hi una lectura negativa, que és que hi ha persones que es queden sense plaça, però també té una lectura positiva, que és que cada any hi ha més persones interessades en estudiar català. Des del departament de Política Lingüística s’estan donant ajuts a diferents entitats perquè puguin acollir cursos de català i això farà que s’absorbeixin places que els cursos de català ordinaris no han pogut absorbir. Per exemple, el Casal Argentí a Barcelona ha demanat ajuts a Política Llingüística per acollir cursos. En el cas de l’Ajuntament, en les línies de subvencions que arrancarem també hi haurà una línia especifica que estarà destinada a projectes que fomentin la formació no reglada i la promoció del català en àmbits de lleure. No volem que hi hagi una persona que vulgui aprendre català i que no pugui fer-ho. I aquí també m’agradaria visibilitzar altres iniciatives que estan en marxa, per exemple, com el programa Txerrem de la coordinadora d’associacions per la llengua. És un programa de voluntariat en el qual persones on no troben espais per practicar el català, poden fer-ho. Poder estar en contacte amb persones que estan aprenent el català per motius molt diversos ens carreguen les piles. Necessitem les piles carregades per exercir l’activisme que ens obliga al fet de ser parlants d’una llengua minoritzada.
El català està en risc de desparèixer?
Ho estan totes les llengües que no són majoritàries, i quan parlo de llengües majoritàries em refereixo al castellà, l’anglès, al xinès… En el context de globalització brutal que vivim, estan en risc potencial. La lluita contra aquests efectes negatius de la globalització està en marxa i és una cosa que a Barcelona no només forma part de l’estratègia pel català, sinó per desaccelerar el turisme, fomentar el comerç de proximitat… A Barcelona, tenim el privilegi de disposar d’una llengua pròpia que ens permet diferenciar-nos d’altres metròpolis i capitals culturals. Som un pol d’atracció internacional que tenim aquesta peculiaritat que ens fa únics. Ho hem d’abraçar com un actiu, com un fet identitari. Ens n’hem de sentir orgullosos i explicar-ho al món.
Les polítiques que estan posant en marxa, quan creu que es veuran resultats?
Tinc dos anys fins al final del mandat i no puc donar per fet que després d’aquests dos anys continuaré en el càrrec. El que sí que puc donar per fet és que l’àrea de català estarà constituïda. Aquest és un dels objectius troncals que tinc: la necessitat de crear una estructura perquè sigui qui sigui qui hi hagi al capdavant de l’àrea del català i sigui qui sigui l’alcalde, aquesta àrea sigui estructural dintre de l’Ajuntament. El referent que em poso és la feina que s’ha fet en qüestions de gènere. En una generació o una dècada hi ha hagut uns canvis socials molt potents que fan que situacions que abans tenien normalitzades ara resultin intolorables. És un molt bon objectiu imaginar que en un període similar aconseguim un canvi substancial en temes de llengua. Dependrà si treballem a fons. I la sensació és que ho estem fent. Hi ha un gran consens de tothom en què cal treballar plegats per aconseguir aquest objectiu.
Ja estem en precampanya electoral. Ha rebut alguna oferta per anar en una llista electoral el 2027?
No he rebut cap oferta.
Li agradaria anar en alguna candidatura?
Estic tan centrada en la feina tècnica que em costa trobar espai per projectar cap altre escenari.
