A les 16 h d’aquest dissabte, 17 de juny, la política barcelonina, i també els conceptes de moral, ètica i democràcia, han patit una sacsejada que tindrà conseqüències presents i futures. L’exprimer ministre francès Manuel Valls aconseguia trencar el 2019 les costures ideològiques i morals que fins aleshores havien regit la vida política de la ciutat. Aconseguia temptar amb el poder els hereus d’ICV, els “d’esquerres de debò”, que acceptaven un pacte amb la dreta per conservar el poder.
Un comunicat dels Comuns enviat a la premsa una hora abans del ple -Trias i els regidors feia estona que havien arribat a l’Ajuntament- anunciant el seu aval al front espanyolista de Collboni ha destapat un debat sobre l’ètica democràtica, el poder i la moral política. A les xarxes socials, però també al Saló de Cent. “Ja ho van fer una vegada, però almenys van avisar. Ara ha estat a traïció, amb mala fe”, deia un dels convidats de la bancada de Junts. Cares llargues, no d’incredulitat, sinó remoguts i fins i tot avergonyits d’haver pensat en algun moment que Ada Colau no seria capaç, “per segona vegada” de “mostrar tanta indignitat política”. “Són mala gent”, deien uns metres més enllà.
Una traïció i una “mala fe” que Ada Colau ha negat com quan un nen menteix a la mestra quan li pregunta si ha pegat un company. “Hem vingut a aquest ple amb la incertesa de qui seria investit i sense haver fet cap pacte amb cap partit”. Indignació entre part el públic. O encara més, quan ha anunciat que “no normalitzarem la presència de VOX al ple i del seu discurs d’odi”. Un cordó sanitari que el PP a Madrid no aplicarà, i que Colau no ha vinculat amb el fet de donar al PP la clau de la ciutat. Però la moralitat dels Comuns ha tocat les cotes més altes quan Colau ha argumentat que han vetat Xavier Trias “perquè la Convergència del 3% no havia de tornar a l’Ajuntament”. Aquí l’escridassada ha estat monumental, amb crits de “fora” inclosos. I és que Colau ha demanat als assistents que mirin la bancada de Junts per veure “com hi ha aquesta Convergència”, mirant directament Artur Mas. I darrera lliçó moral: “Aquesta ciutat és progressista i necessita un govern progressista, més amb els temps que venen”, adreçant-se a Maragall i renyant-lo per no haver acceptat la seva fórmula màgica i haver corregut el risc que ha corregut amb Trias.
El Saló de Cent, però, ha censurat Colau en diverses ocasions interrompent el seu discurs. Com també ha fet quan Collboni ha estat proclamat. Novament, estem en el terreny debat sobre la moral i l’ètica en política. Tot plegat, quan l’extrema dreta de VOX ha demostrat més ètica que els Comuns amb el seu breu discurs. Més enllà dels tòpics contra l’independentisme, de Oro Pulido ha retret als Comuns que facin tacticisme i no política per tenir poder.
“No s’atreveixen a mirar-me a la cara”
Els dos homes que havien de liderar la ciutat fins avui a les 16 h han salvat amb les seves intervencions un ple d’investidura que passarà a la història com el més cínic i enrarit, i no només pel pacte alternatiu, que la principal víctima, Xavier Trias, ha reconegut com a democràtic, sinó per com els candidats implicats en el pacte d’estat -el tercer que pateix un candidat no espanyolista, si comptem que el 2015 Xavier Trias va ser la diana de les clavegueres de l’Estat- han venut la seva decisió com la d’uns herois que han materialitzat la “voluntat majoritària” dels barcelonins”, han dit Colau i Collboni, amb frases idèntiques, per cert. “No s’atreveixen gairebé ni a mirar-me a la cara”, ha dit Trias, i adreçant-se directament, ha dit, “perquè sabeu que esteu equivocats i el temps us posarà a lloc”. I una fuetada a la moral distreta d’alguns dels polítics presents: “Alguns marxarem amb la consciència tranquil·la, però vostès se n’aniran a casa sabent que han fet coses que no haurien de fer”.
Maragall, per la seva banda, ha avisat Collboni que “la ciutadania no tolerarà aquest espectacle”, un “acord indigne i contra la voluntat majoritària”. I un darrer dard: “Aquests que es diuen progressistes desmenteixen brutalment aquesta paraula avui, i tornen a enviar el missatge que tot s’hi val per seguir manant”. Maragall i Trias, per cert, sovint menystinguts per la seva edat, han fet els dos únics discursos del ple que han estat a l’altura del que s’espera dels representants públics de la capital del país.
El Saló de Cent ha estat assaltat per la llarga mà de Madrid, on s’ha cuinat el pacte per aturar l’independentisme, però els polítics barcelonins no estan exempts del compliment de donar exemple moral. Potser Jaume Asens, cap de llista dels Comuns al Congrés, va deixar la política aquest divendres a la nit per no ser còmplice d’aquest assalt.
