Fa un any i dos mesos que Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i continua governant en solitari la ciutat. I ho fa sense gaires problemes, i el que és més preocupant, amb poca oposició. Amb la investidura de Salvador Illa resolta a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume, amb el suport d’ERC i dels Comuns, abans d’acabar l’any hauria -en condicional, posat expressament- de quedar vist per sentència el pacte de coalició a l’Ajuntament, en principi només amb els republicans, amb qui el PSC té tancat un preacord des del juny a l’espera que sigui ratificat per les bases d’ERC a la capital catalana.
No sembla, ara mateix, que la incògnita s’hagi de resoldre aviat. D’entrada, no és la prioritat de l’alcalde. Fa uns dies, en una entrevista amb l’agència EFE, Collboni establia com a prioritat d’aquesta tardor-hivern tancar un acord pel pressupost per al 2025 i, després el pacte de governabilitat. I, en segon lloc, el congrés nacional d’ERC, previst pel 30 de novembre, amb roviristes i junqueristes disputant-se el lideratge del partit, pot acabar dilatant la cita barcelonina per votar l’entrada dels republicans al govern socialista. El mateix alcalde ho ha verbalitzat aquesta setmana passada i situa el govern de coalició a la capital catalana per a després de la trobada republicana.
Collboni va aprovar el pressupost del 2024 amb una qüestió de confiança. Després que en el plenari del 22 de març, totes les forces de l’oposició, amb l’excepció d’ERC, li tombessin els comptes municipals, el cap de files socialista a l’Ajuntament va activar la qüestió de confiança, una eina que la Llei electoral permet als governs en minoria per aprovar uns pressupostos. Collboni va perdre la votació el 27 de març. Els partits de l’oposició van disposar de 30 dies per trobar un recanvi a l’alcaldia. Com era previsible, la cosa va quedar en res i passats els 30 dies, el PSC va poder tirar endavant els comptes municipals, més de 3.700 milions d’euros.
Collboni pressiona als Comuns amb el tramvia
Sabedor que només podrà utilitzar la qüestió de confiança un cop més fins al 2027, Collboni apel·la les forces progressistes -és a dir ERC i els Comuns- a aprovar els pressupostos del 2025. “El que és urgent ara és tenir un pressupost per l’any vinent, perquè alguns dels projectes de transformació, com el de la connexió del tramvia, o els d’habitatge, necessiten uns pressupostos nous que requereixen l’acord de les forces progressistes”, va dir a Efe. Dit d’una altra manera, Collboni no vol gastar aquest curs el cartutx de la qüestió de confiança que li queda, i a finals de juliol ja va instar el partit d’Ada Colau a aprovar els comptes municipals i els de la Generalitat si vol que la connexió del tramvia fins a Francesc Macià sigui una realitat, amb un cost que superarà els 200 milions d’euros, una de les prioritats dels ecosocialistes. Amb el suport d’ERC i els Comuns, el PSC sumaria una majoria prou àmplia per rebre la llum verda del plenari als comptes.
Sense notícies al grup municipal d’ERC
Immersos en una disputa interna que no es resoldrà fins al 30 de novembre, els republicans dilaten el debat sobre l’entrada al govern de Barcelona. La votació ja es va posposar el 13 de juny. La Federació d’ERC a Barcelona va convocar les bases a l’Orfeó Martinenc, però la cita es va ajornar davant l’arribada massiva de participants contraris a l’acord. Des de llavors, els republicans han avalat la investidura d’Illa, però la situació interna no ha millorat. “És complicada”, apunta una font amb pes a la formació, que no s’atreveix a posar una data a la votació barcelonina. Des del grup municipal d’ERC, s’expressen igual i asseguren no disposar de notícies, tot reconeixent que el congrés nacional i la indefinició de dates no ajuden. A mitjans d’agost, el TOT explicava que ERC tenia previst aquest setembre analitzar en quin punt es troba el partit, així com el context polític, abans de fixar una nova data.
Fonts pròximes a Collboni han expressat al TOT que no descarten que, si els republicans triguen molt de temps a decidir-se, acabin fent-se enrere i quedant-se a l’oposició. El 2025 faltaran dos anys per les eleccions i el partit haurà de valorar si, electoralment, li surt més a compte entrar al govern o quedar-se a l’oposició. Des d’ERC asseguren que la voluntat és entrar, sigui quan sigui.
El preacord tancat al juny entre socialistes i republicans preveu que Elisenda Alemany i Jordi Castellana assumiran dues tinences d’alcaldia. Alamany, la de Promoció Econòmica i Turisme, i Castellana, la de Drets Socials. A més, els republicans podrien liderar tres districtes, que en cap cas seran Nou Barris, Sant Martí i Ciutat Vella, ja que el PSC no els cedirà. Entre les mesures que el regidor republicà, Jordi Coronas, va explicitar al juny hi figuren la transformació de l’eix Besòs, la creació d’una oficina de la llengua catalana, la inauguració d’onze nous Centres d’Atenció Primària (CAP) i l’entrega anual de 1.000 pisos socials públics. També és previst la creació d’un fons de retorn turístic de 40 milions d’euros anuals i polítiques per a protegir el comerç de proximitat.
Quin paper juguen els Comuns?
En aquest llarg fulletó per formar el govern a Barcelona, hi ha un tercer partit en discòrdia: Barcelona en Comú. Aquest agost, la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet deixava la porta oberta a l’entrada d’altres forces progressistes més enllà d’ERC. Les seves paraules van ser que després de les vacances es reprendrien les “converses amb qui tingui ganes de construir un govern progressista”. Però no sembla, ara mateix, que els Comuns se sentin interpel·lats per la regidora del PSC.
Després de molt insistir el darrer any per formar un govern tripartit a la ciutat i anteposar el sí al pressupost del 2024 a aquest fet, el discurs dels Comuns ha canviat, i des d’abans de les eleccions catalanes mantenen que es quedaran a l’oposició a Barcelona amb la intenció de disputar l’alcaldia el 2027. Fonts dels Comuns han remès aquesta setmana al TOT a les paraules de Jéssica Albiach i de la regidora Carolina Recio. Els Comuns donen per tancat un cicle polític i l’estiu del 2025 tenen previst fer un congrés per ser una alternativa de govern a Barcelona.
