El Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha tombat la declaració institucional que el Ple municipal va aprovar el novembre del 2023 sobre el conflicte entre Israel i Palestina, en què, a proposta de l’exalcaldessa Ada Colau, es proposava la suspensió de les relacions entre l’Ajuntament de Barcelona i Israel fins a aconseguir un alto el foc definitiu a Gaza. El tribunal considera que el text aprovat en el Ple no s’ajusta a la legalitat vigent, però el consistori barceloní, amb Jaume Collboni d’alcalde, ja ha dit que presentaran recurs contra aquesta resolució. El procés judicial es va iniciar arran d’un recurs de l’organització Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà, que va impugnar la declaració perquè transmetia un “un missatge negatiu” d’Israel.
La declaració d’intencions promoguda per Colau, es va aprovar al Ple arran dels atacs terroristes perpetrats per Hamas al sud d’Israel a principis d’octubre del 2023, i la posterior invasió israeliana de la Franja de Gaza. Barcelona en Comú va sol·licitar la suspensió de relacions amb el govern israelià i la iniciativa va tirar endavant gràcies als vots a favor del PSC, Esquerra Republicana i els comuns. En canvi, TriasxBCN, el PP i Vox van votar-hi en contra. El text, a banda de condemnar els atacs contra la població civil i reclamar un alto el foc, recollia “una clàusula d’obligació contractual de caràcter essencial en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador pertany o efectua operacions financeres, inversions, compres, contractacions, així com altres activitats econòmiques que vagin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari”.
Un cop la declaració va ser aprovada en el ple municipal a finals del 2023, Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà va portar la declaració a la justícia perquè considerava que els acords del ple “no són una mera decisió innòcua o merament simbòlica”, i que la declaració apuntava a Israel “com la part greument incomplidora”, un fet que des de l’entitat consideraven que enviava “un clar missatge negatiu, d’allunyament i hostilitat respecte a Israel i els seus ciutadans”. A més, va denunciar falta de competències del consistori barceloní per adoptar acords en matèria internacional i també per modificar el règim de contractació pública.
La justícia veu” desigualtat de tracte” per part de l’Ajuntament
El jutjat contenciós administratiu exposa en la sentència que la declaració va més enllà de “simples asseveracions”, i conclou que és un acord “amb efectes jurídics”. En aquest sentit, subratlla que la declaració impulsada en l’etapa d’Ada Colau “produeix una desigualtat de tracte a determinades institucions, empreses i organitzacions” que manca de justificació i que l’Ajuntament excedeix les seves competències i envaeix fins i tot competències estatals. A més, considera que també infringeix els principis d’objectivitat i neutralitat ideològica que han de regir l’actuació dels poders públics.
