Les obres de la Via Laietana, que van començar ara fa poc més d’un any, han estat motiu d’un conflicte judicial entre els partidaris d’aquestes reformes i els que no les consideren adequades. Fa gairebé un any, Barcelona Oberta va presentar un recurs per intentar frenar una de les remodelacions estrella del mandat de l’alcaldessa Ada Colau, un recurs, però, que el Tribunal Superior de Justícia va rebutjar.
Ara, un any més tard d’aquest intent per frenar les obres de la Via Laietana, La Fundació Barcelona Oberta i la Cambra de concessionaris d’Infraestructures d’equipaments i serveis públics, el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona torna a avalar la seva decisió i rebutja aturar definitivament les obres de la Via Laietana: “La demanda torna a ser arxivada un cop més, perquè les obres puguin continuar amb total normalitat”, afirma la tinent d’alcaldia, Janet Sanz.
“Aquestes obres són una realitat, ja no són només idees, i han de poder executar-se amb total normalitat”, afirma Sanz qui s’ha mostrat satisfeta per la nova resolució del TSJC. Aquest recurs per frenar les obres ja no va tenir gaire bona rebuda entre l’associació de veïns i comerciants de Via Laietana un cop es va presentar, ja que el col·lectiu veïnal s’ha mostrat sempre partidari de les obres de reforma i millora d’aquest carrer.
Restes medievals sota terra
La reforma de la Via Laietana canviarà per complet l’ús d’aquesta artèria, tant per als vianants com per als vehicles. Unes obres que segons les previsions municipals estaran enllestides el 2024. Ara bé, mentre no estan acabades, ens revelen petits trossos d’història. Durant el passat mes de febrer van aparèixer dues tombes romanes i un indret que concentra vestigis de fins a tres èpoques diferents que no només han resistit al pas del temps, sinó també a diverses obres de gran calatge com l’obertura d’aquesta artèria de la capital catalana o la construcció del metro.
