Oriol Junqueras renega del polèmic acord que la seva mà dreta, Elisenda Alamany, va tancar amb Jaume Collboni abans de l’estiu i aposta per renegociar els termes abans de tornar a convocar la militància. “Sembla que a Barcelona hi havia un principi d’acord, però aquest principi d’acord és de fa molt de temps”, diu el candidat a presidir ERC en una entrevista al Nació Digital. “Si un dia hi ha un acord, ja es veurà. I si no s’arriba a cap acord, no hi haurà cap acord per votar”.
En contrast amb la contundència amb què ha rebutjat entrar al Govern de Salvador Illa, l’expresident d’ERC manté un discurs molt més ambigu sobre una hipotètica entrada a l’Ajuntament de Barcelona. El passat mes de juny, ERC, liderada per Elisenda Alamany, i el PSC van anunciar un principi d’acord que s’ha acabat guardant al calaix. Els republicans van ajornar a última hora la votació de la militància per una suposada falta d’aforament del local que l’havia d’acollir, però van anar passant els dies i no es va tornar a convocar les bases.
“Han passat moltes coses en el nostre país en els últims mesos, suficients perquè moltes coses s’hagin de valorar, i que les valori qui li pertoca, que en aquest cas són els àmbits territorials del partit. Nosaltres respectem l’autonomia municipal”, ha matisat Junqueras. Fa un parell de setmanes ja va insinuar en una altra entrevista que el pacte amb el PSC de fa uns mesos és paper mullat i va deixar la decisió en mans de la militància: “Ja veurem si el pacte hi és o no”.
L’entrada al Govern d’Illa, condicionada
Durant la campanya electoral, Junqueras va assegurar que si torna a presidir ERC es posicionarà en contra de l’entrada al Govern de la Generalitat. En un míting amb Elisenda Alamany als Jardins de Ca l’Aranyó de Barcelona, el dirigent va anunciar que vol situar el partit com la “millor alternativa al PSC”. Amb tot, ara Junqueras tira la pilota endavant deixa la decisió a les bases del partit. “La decisió sobre la Generalitat l’ha de prendre el conjunt de la militància d’ERC, i la nostra posició és rellevant: fer que la militància digui que no seurem a negociar una proposta pressupostària que és pitjor que la que Catalunya necessita i mereix. De la mateixa manera que en els àmbits municipals és la militància d’aquest municipi qui ha de prendre les decisions”, afegeix.
